L’Audiència de Barcelona arxiva el cas CaixaBank contra 8 activistes d’Ecologistes en Acció pels quals es demanaven fins a 8 mesos de presó. El fallo contraresta l’estratègia de criminalització de la protesta social en un procés en el qual l’organització ecologista ha rebut la solidaritat de més de 200 organitzacions i de prop de 6.000 persones en sol dues setmanes.

Al desembre de 2011 membres i simpatitzants d’Ecologistes en Acció, van desplegar tres pancartes a la seu central de CaixaBank a Barcelona amb els textos “La Caixa arrasa el planeta”, “Justícia social i ambiental” i “Allibera’t de la banca”. Vuit dels participants van ser identificats i la fiscalia va demanar per a ells gens menys que vuit mesos de presó pel suposat delicte de “allanamiento de establecimiento abierto al público”.

El cas va passar a l’Audiència Provincial de Barcelona, que ha decidit estimar el recurs presentat per Ecologistes en Acció. El tribunal ha determinat el sobreseïment provisional de les actuacions. No hi haurà judici ni els activistes hauran de complir cap condemna.

Ecologistes en Acció considera que es tracta d’un èxit, que prova la desproporció amb la qual es persegueix la protesta social i les accions directes no violentes. També demostra la necessitat d’una estratègia legal efectiva i de la mobilització ciutadana per contrarestar la repressió.

I és que un total de 266 organitzacions van signar un manifest en el qual es demanava que la causa s’arxivés, exactament el que ha ocorregut finalment. Alguns d’aquests grups fins i tot van portar l’exigència a la recent Junta d’accionistes de CaixaBank. I prop de 6.000 persones es van sumar, en sol dues setmanes, a la ciberacció llançada en suport dels activistes. Ecologistes en Acció agraeix profundament el decisiu suport i la solidaritat.

Al llarg de tot el procés, Ecologistes en Acció ha defensat la legitimitat de la desobediència civil i s’ha reafirmat en les acusacions contra CaixaBank en diverses accions i declaracions davant el jutge. I ha subratllat la desproporció de les actuacions del banc i la fiscalia.

Tot això ha tingut com resultat una major visibilitat de les denúncies sobre les activitats de CaixaBank: la seva corresponsabilitat en la destrucció del patrimoni natural i en l’encariment de l’habitatge durant els anys de la bombolla immobiliària i urbanística, la recepció de generoses ajudes públiques per a la seva expansió al mateix temps que es realitza una reducció de plantilla d’al voltant del 10%, l’evasió d’impostos fent ús de paradisos fiscals, la seva responsabilitat en les activitats destructores de Repsol (canvi climàtic, destrucció de la biodiversitat, desplaçament de pobles indígenes…), Gas Natural – Fenosa (encariment del servei de la llum privatitzat, retallades a les renovables…) o Agbar (privatització de l’aigua…).

Ecologistes en Acció vol mostrar aquest exemple just ara que comença un maig calent de mobilitzacions per animar a tothom a sortir al carrer perquè sí es pot resistir enfront de la repressió.

La demanda contra 8 activistes per denunciar a CaixaBank arriba a la seva junta d’accionistes

26 d’abril 2013

Ahir es va celebrar la Junta d’Accionistes de CaixaBank. Un dels temes que es va colar a l’agenda va ser la demanda que ha interposat el banc contra 8 activistes d’Ecologistes en Acció per denunciar les activitats de l’entitat en una acció directa no violenta.

La Campanya CaixaBank sense Armes, impulsada pel Centre d’Estudis per la Paz JM Delàs, l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG) i SETEM, amb el suport d’Ecologistes en Acció, ha participat una vegada més en la Junta General d’Accionistes de CaixaBank. La delegació de més de 40.000 accions ha donat veu als membres de la campanya davant dels responsables i accionistes d’aquesta entitat bancària, que han denunciat les inversions de CaixaBank en armes, i entre altres qüestions també la causa oberta contra 8 membres d’Ecologistes en Acció.

A aquest últim punt la resposta de Joan Maria Nin (conseller delegat de CaixaBank) va ser dura, sostenint l’acusació judicial contra els activistes. Isidre Fainé (president de CaixaBank) també va respondre, al·legant que desconeixia el tema. Per a Ecologistes en Acció això mostra el caire antidemocràtic de la direcció del banc que, davant la denúncia de fets provats, respon amb acusacions judicials totalment desproporcionades.

Coincidint amb la Junta d’Accionistes, Ecologistes en Acció ha llançat una ciberacción amb l’objecte que CaixaBank i la Fiscalia de Barcelona retirin les demandes contra els 8 activistes d’Ecologistes en Acció que al 2011 van desplegar tres pancartes a la seu central de CaixaBank juntament amb d’altres 300 membres de l’organització.

L’acció va denunciar els impactes de l’activitat immobiliària del banc, així com de les empreses en les quals té una part substantiva del capital, com Repsol, Gas Natural–Unión Fenosa o Agbar. També va assenyalar el tracte de favor que està rebent el banc en la seva expansió amb ajudes públiques, mentre retalla la seva plantilla i evadeix impostos a través de paradisos fiscals. En un sol dia, la ciberacció ha estat signada per més de 2.500 persones.

17 de febrer de 2013

Vuit membres d’Ecologistes en Acció s’enfronten a penes de vuit mesos de presó per una acció no violenta a la seu de Caixabank a Barcelona. Dos centenars de col·lectius han signat un manifest en suport dels imputats. Sindicats com a UGT i CCOO, partits com Chunta Aragonesista, Equo i Esquerra Unida, organitzacions com Greenpeace i Amics de la Terra, demanen que s’arxivi la causa ara que l’Audiència Provincial ha de prendre una decisió sobre aquest tema.

Al desembre de 2011 més de 300 membres i simpatitzants d’Ecologistes en Acció, van desplegar tres pancartes a la seu central de CaixaBank a Barcelona amb els textos “La Caixa arrasa el planeta”, “Justícia social i ambiental” i “Allibera’t de la banca”. Vuit dels participants van ser identificats per desplegar les pancartes. Se’ls acusa ara de “allanament d’establiment obert al públic”, un delicte tipificat en el codi penal. Un tipus que segons la defensa, no hauria d’aplicar-se en aquest cas, ja que no es va arribar a entrar a la seu del banc i, per tant, no es va atemptar contra l’anomenada intimitat de l’empresa.

No només se’ls acusa, sinó que la fiscalia demana per a ells penes considerablement altes: vuit mesos de presó i vuit mesos de multa a raó de deu euros diaris. La decisió està ara en mans de l’Audiència Provincial, que haurà de decidir aviat si admet el recurs presentat per Ecologistes en Acció o continua el judici.

Davant la gravetat de la situació, més de dos centenars d’organitzacions de tot l’Estat s’han sumat a un manifest demanant l’arxiu de la causa. Figuren en la llista de signataris sindicats com a CCOO, UGT o CGT, partits com a Chunta Aragonesista o Esquerra Unida, grups ecologistes com Greenpeace o Amics de la Terra, moviments socials aixi com diverses assemblees del 15M, ATTAC o Baladre.

En el manifest es ressalta que l’acció va denunciar fets contrastables. “El primer tenia a veure amb la denúncia de l’enorme acumulació de poder polític i econòmic en el sector bancari”, subratlla. El segon “va partir de l’evidència que CaixaBank controla part de les accions d’empreses espanyoles transnacionals d’enorme rellevància en els sectors energètic, de l’aigua i de les infraestructures. Parlem d’empreses amb polítiques ambientals i socials molt agressives, tant al nostre país com en altres països del Sud: Agbar, Repsol, Gas Natural – Fenosa o Abertis”. I “la tercera línia de denúncia va tenir a veure amb l’aposta de CaixaBank, abans La Caixa, per l’especulació urbanística”.

«És cert que Ecologistes en Acció podia haver escollit un altre mitjà per comunicar les seves crítiques a l’entitat. Probablement hagués estat més efectiu que hagués pagat anuncis en els mitjans de comunicació de masses, com fa CaixaBank. No obstant això és obvi que Ecologistes en Acció, ni cap altre moviment social, té la capacitat econòmica per fer-ho”, apunta el manifest.

D’aquesta manera, les organitzacions signatàries no solament consideren legítima aquesta acció de desobediència civil no violenta, sinó que se sumen a les reivindicacions que la van motivar.