Ecologistes en Acció s'ha sumat a la querella criminal contra dos extresorers del Partit Popular, alguns dels dirigents de la formació i diversos responsables o exresponsables de grans constructores. La major part dels pagaments suposadament il·lícits que apareixen en els “papers de Bárcenas” presumiblement es van traduir després en licitacions de grans i insostenibles obres d'infraestructura que ara hem de pagar incrementant de forma aclaparadora el deute públic.

PDF - 364.2 kB
Texto de la Querella Bárcenas PP

És possible que algú es pregunte què fa una organització ecologista en una querella com aquesta. Ecologistes en Acció porta anys alertant sobre la insostenible i destructora política d'infraestructures que s'ha desenvolupat durant les últimes dècades a Espanya. Ara, la simple comparació dels suposats apunts comptables de l'extresorer del PP amb les licitacions de grans infraestructures permet fer-se una idea dels motius que han portat a unes inversions tan allunyades de les necessitats de la major part de la població.

La justificació d'aquestes grans obres ha estat sempre la mateixa: les infraestructures de transport promouen el desenvolupament econòmic i creen ocupació. No obstant això, l'Estat espanyol té el rècord de tot tipus d'infraestructures de transport –tenim més quilòmetres d'autovies i autopistes, o de quilòmetres d'alta velocitat ferroviària, o d'aeroports deficitaris que cap altre veí europeu– i, a pesar d'aquesta sobredotació, també tenim el rècord en problemes econòmics i en atur. Les coses no funcionen com ens conten.

Aleshores, quins són els vertaders motius per a dur a terme aquestes obres? Un repàs a algunes de les indicades en la querella pot donar pistes per a entendre com es financen inversions ruïnoses per a l'erari públic i molt destructives per al territori i el medi ambient.

Autopista de peatge Madrid-Toledo

Madrid té ni més ni menys que 13 autopistes radials. Cinc són de peatge i estan en una situació ruïnosa, i reben crèdits participatius i compensacions de l'Estat perquè no facen fallida, ja que si açò ocorre, l'estat hauria de fer-se càrrec dels deutes amb els bancs.

Una d'aquestes és l'AP-41, Madrid-Toledo. Es tracta d'una autopista que té l'11% del trànsit previst. Va costar 440 milions d'euros. La concessionària, a la qual pertany el grup Sando –el president del qual, José Luis Sánchez, és un dels querellats– va presentar una demanda contra Foment i el Tribunal Suprem li ha donat la raó, per la qual cosa l'estat haurà de compensar la concessionària, que reclama 320 milions, per incompliment contractual: al·legaven que l'obra arribaria fins a Còrdova i el fet que concloga a Toledo els ha fet perdre rendibilitat. Un despropòsit de gestió i un balafiament de fons públics.

Metro lleuger de Madrid

Una altra inversió ruïnosa. La construcció del Metro Ligero Oeste de Madrid va costar 585 milions d'euros. OHL, empresa de la qual és expresident un altre querellat, Juan Miguel Villar Mir, té el 51% de la concessionària. L'explotació segueix un sistema equiparable al peatge en l'ombra, de tal manera que la Comunitat de Madrid paga uns 5 euros per cada passatger que puja al metro lleuger. El cost real de cada passatger en la resta de la xarxa de metro és d'1,7 euros, la qual cosa ajuda a fer-se una idea de com n'és d'onerosa per a les arques públiques aquesta concessió. A més, si la demanda de viatgers queda per davall del 68% de la prevista en el contracte, la Comunitat de Madrid també ha de compensar la concessionària. Un negoci redó.

AVE

Moltes de les empreses referenciades en la querella (Hispánica, Aldesa…) han obtingut substanciosos contractes de construcció de línies AVE. Enfront de tota la dialèctica i la publicitat del Ministeri de Foment i els grups constructors, la veritat és que la major part d'aquestes obres no es justifiquen des del punt de vista econòmic (i encara menys des de l'ambiental o social). La Comissió Europea mateixa va establir que només són justificables aquestes inversions tan desmesurades (uns 30 milions d'euros per quilòmetre de línia) amb “una demanda mínima de 9 milions de passatgers” [1]. Ni tan sols la de Madrid-Barcelona arriba a aquestes xifres.

Actualment, per exemple, Foment preveu gastar 8.500 milions d'euros per a portar l'AVE a Galícia, quan un estudi encarregat pel propi ministeri conclou que no hi ha demanda més que per a tres trens diaris per sentit. I aquestes inversions s'emprenen al mateix temps que s'apliquen unes retallades draconianes en partides bàsiques per al benestar de la ciutadania.

El deute actual del grup Foment –el Ministeri i les empreses públiques com ara Adif o Aena– supera els 40.000 milions d'euros. Ecologistes en Acció considera que la major part de les inversions per a les quals s'ha contret aquest immens deute no tenen justificació des del punt de vista del transport ni de l'interés social, però sí dels térbols interessos que es pretenen desvelar amb aquesta querella.

Notas

[1] Comisión Europea (2008): Guide to Cost-Benefit Analysis of Investment Projects. Bruselas.