En ocasió de la reunió d'alt nivell sobre la fam, la seguretat alimentària i la nutrició que Nacions Unides celebra a Madrid, la Plataforma Rural —on participa Ecologistes en Acció— reivindica la lluita contra l'agricultura industrial, el robatori de terres i l'especulació financera.

La Plataforma Rural recorda que aquesta reunió es realitza en un moment de crisi financera i econòmica global, amb preus energètics i alimentaris creixents i cada dies més volàtils, i amb una crisi ambiental i social sense precedents.

La plataforma, composta per una vintena d'organitzacions llauradores, ecologistes, socials i de cooperació, desconfia dels anuncis del Govern espanyol i de l'ONU que diuen voler acabar amb la fam en el món, perquè la xifra de persones desnodrits en el món continua augmentant i perquè no han mostrat voluntat política per a garantir el dret a l'alimentació.

Segons UNICEF, actualment hi ha 1.300 milions de persones en el món que no tenen prou aliments. “Aquesta emergència alimentària té causes polítiques i econòmiques, com ara les polítiques de lliure comerç de l'Organització Mundial de Comerç i de la Unió Europea, els conflictes bèl·lics pel control de recursos naturals i els programes d'ajust estructural imposats pel Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial per a pagar el deute extern en detriment de la protecció i de les ajudes als petits agricultors”, assenyala la Plataforma Rural.

Ni el Govern espanyol, ni la Unió Europea han canviat les polítiques causants de la forta crisi alimentària de 2006-2008, quan els preus dels aliments van assolir nivells rècord, amb un augment del 80% en 18 mesos, sinó que han fomentat l'expansió de l'agricultura industrial i l'especulació financera, la qual cosa ha agreujat la fam en el món.

Així ho confirma el recent estudi de la UNCTAD, l'organisme de Nacions Unides competent en matèria de comerç i desenvolupament, “Quantification of the High Level Endogeneity and of Structural Regime Shifts in Commodity Markets”: entre el 60 i el 70% de les variacions dels preus de les matèries primeres es deu a l'activitat especulativa.

“Les polítiques agrícoles i comercials neoliberals han convertit els aliments en una mercaderia, han afavorit l'especulació financera amb les matèries primeres alimentàries i el robatori de sòl fèrtil per part d'inversors estrangers (agroindústria, governs, fons especulatius, bancs). Tot això, al seu torn, ha disminuït la capacitat de molts països per a autoabastir-se i els ha fet dependre de la importació alimentària, situació que ha provocat l'expulsió de milers de llauradors de les seues terres i l'augment del preu de cereals bàsics”, denuncia la Plataforma Rural.

Aquests processos es veuen agreujats pel calfament global, que afectarà les produccions agràries i suposarà un impacte directe sobre les poblacions agrícoles. No obstant això, el Govern espanyol continua subvencionant l'agroindústria i els combustibles fòssils i no té voluntat política per a frenar el canvi climàtic; a més, ha aniquilat l'Ajuda Oficial al Desenvolupament, amb una reducció de la seua partida d'un 50%, que la situa a nivells de 1990 i infringeix les seues obligacions internacionals.

«Ara m'he quedat sense terra. La fam està matant gent. Hem de comprar arròs per a sobreviure perquè ja no podem cultivar-lo nosaltres mateixos”, conta Zainab Kamara, una dels milers d'agricultors de Sierra Leone que ha vist com l'empresa suïssa Addax Bioenergy s'ha apoderat de les seues terres amb la finalitat d'establir una plantació de 10.000 hectàrees de canya de sucre per a produir etanol i exportar-lo a Europa.

S'estima que la demanda mundial d'agrocombustibles ascendirà a 172.000 milions de litres en 2020. En altres paraules: 1.096 apropiacions de terres de la grandària del projecte de Addax Bioenergy en Sierra Leone. La UE és la causant principal dels acaparaments de terres per a la producció d'agrocombustibles perquè importa gran part de les matèries primeres que utilitza.

Des de 2008 l'augment de les inversions financeres en la terra ha contribuït a l'acaparament de prop de 200 milions d'hectàrees de terra, arrabassades a petits agricultors, pescadors i altres comunitats rurals, robant-los els seus mitjans de supervivència. “A causa de la seua magnitud, agreuja la situació de pobresa, fam i malnutrició, vulnera el dret a l'alimentació, i comporta molt sovint desallotjaments violents, desplaçaments forçats de persones i violacions dels drets humans”, manifesta la Plataforma Rural. A més, els bancs i la indústria financera europeus tenen una responsabilitat especial per l'especulació alimentària i el robatori de terres.

La Plataforma Rural exigeix als governs assistents a la reunió de la FAO a Madrid que complisquen amb les seues obligacions de drets humans, que cessen immediatament la transferència de terres i recursos naturals a bancs, fons de pensions i altres inversionistes, que cancel·len els contractes fets, i que restituïsquen les terres saquejades i protegisquen les comunitats rurals i urbanes de l'acaparament actual i qualsevol acaparament futur.

“Exigim als governs, a la FAO i a altres organismes internacionals que posen immediatament en pràctica els compromisos assumits en la Conferència Internacional sobre Reforma Agrària i Desenvolupament Rural (CIRADR) de 2006, especialment, garantir els drets dels usuaris i usuàries de la terra, la reactivació dels processos de reforma agrària sobre la base d'un accés equitatiu als béns naturals i el desenvolupament rural per al benestar de tot el món”, afigen.

“Instem també a rebutjar definitivament els Principis per a Inversions Agrícoles Responsables del Banc Mundial, que són il·legítims. El BM i els bancs regionals de desenvolupament estan facilitant l'acaparament de la terra i de l'aigua quan promouen polítiques i lleis que només protegeixen els inversionistes”, exposa la Plataforma Rural.

“Exigim als governs i a la FAO que donen suport a les agricultures familiars i la producció agroecològica, i que responguen específicament a les necessitats de les dones i dels joves”.

La Plataforma Rural reitera el seu compromís a resistir contra l'acaparament de terres i se suma per això al Dia Internacional de les Lluites Camperoles (17 d'abril) i convoca a la setmana de lluita del 15 al 21 d'abril, amb mobilitzacions en tot l'Estat espanyol al voltant d'aquestes dates.

- Més informació: No al acaparamiento de tierras para agrocombustibles

- Llibre «Food Wars» Crisis Alimentaria y Políticas de Ajuste Estructural de Walden Bello