Ecologistes en Acció del País Valencià alerta que la problemàtica de la gestió de residus és cada vegada més preocupant i s’agreujarà amb l’arribada del turisme estival.

Dels 21 milions de tones de residus urbans que es generen a l’Estat espanyol, quasi dos milions pertanyen als territoris del País Valencià i el 82 % no són classificats en origen per a la seua recuperació.

Els ‘països desenvolupats’ produeixen cada vegada més residus, un dels principals factors de la contaminació ambiental i el canvi climàtic. Fa una dècada, els residents en ciutats es calculaven en 2.900 milions i produïen uns 680.000 milions de tones de brossa a l’any. Ara són 1.000 milions més i se’ registra quasi el doble. Al nostre país es generen 21 milions de tones de residus urbans, quasi dos milions al País Valencià, i si atenem a les dades del Ministeri d’Agricultura i Medi Ambient (MAGRAMA), el 82 % dels residus no són separats per a la seua reutilització o reciclatge. A més, cal destacar que, amb l’arribada de l’estiu i el turisme a les costes de l’Estat espanyol, es multiplicarà la quantitat de deixalles produïdes.

Aquesta situació alarmant ens obliga a reflexionar sobre la nostra pauta de creixement i a plantejar una sèrie de mesures d’abast que ens permeten aspirar a un model d’economia circular que pose en valor la lògica del ‘RESIDU ZERO’, és a dir, l’estratègia per la qual es tanca el cicle dels materials dins del nostre sistema econòmic. D’aquesta manera, es pretén que cap material es perda en el procés que va des de la fabricació al consum, mitjançant la implantació de polítiques de reducció en origen i de no comercialització d’elements tòxics i no recuperables.

Per aquesta raó, des d’Ecologistes en Acció del País Valencià volem cridar l’atenció de la ciutadania sobre l’estat actual de la gestió de residus a l’Estat espanyol i ressaltar la necessitat de desenvolupar un entramat de mesures dirigides a optimitzar els processos de recollida, selecció, tractament i prevenció amb reformes en l’àmbit econòmic, fiscal i educatiu.

Així mateix, estendre l’ús de mètodes com la separació de la fracció orgànica o el SDDR (Sistema de Depòsit, Devolució i Retorn) és un propòsit clau per a la conquista dels objectius establits per la Unió Europea per a 2030 en matèria de residus, que obliga els estats membres a caminar cap a un escenari de desaparició dels abocadors (no hauran d’emmagatzemar més del 5 % dels residus totals) i reciclatge del 70 % dels residus urbans.

No obstant això, les metes fixades disten enormement de les xifres actuals que utilitzen les institucions espanyoles, les conclusions de les quals estimen que més del 25 % dels desperdicis de les ciutats acaben amuntonats sense cap tractament i que a penes en reciclem una tercera part. Aquesta desviació dels estàndards necessaris de salut pública i protecció ambiental pot acabar en multes milionàries per l’incompliment de les normes comunitàries. De fet, el Tribunal de Justícia de la UE va dictar fa pocs mesos una sentència condemnatòria en què va especificar la gravetat de les infraccions: “Espanya ha incomplit les obligacions que li incumbeixen en no haver adoptat les mesures necessàries per a assegurar que els residus siguen tractats com estableix el Dret de la Unió, sense posar en perill la salut humana ni danyar el medi ambient i, en particular, sense crear riscos per a l’aigua, l’aire, el sòl, la fauna i la flora.

Aquest panorama és insostenible, sobretot si tenim en compte que hi ha vies per a canviar la direcció dels nostres costums. La major part del material que depositem en els abocadors és recuperable: un 54 % és matèria orgànica, un 8,5 % paper i cartó, un 5 % vidre, un 13 % envasos lleugers i un 0,5 % fusta.

Problemática gestión de residuos

Ecologistas en Acción del País Valencià alerta de que la problemática de la gestión de residuos es cada vez más preocupante y se agravará con la llegada del turismo estival.

De los 21 millones de toneladas de residuos urbanos que se generan en el Estado español, casi dos millones pertenecen a los territorios del País Valencià y el 82 % no son clasificados en origen para su recuperación.

Los ‘países desarrollados’ producen cada vez más residuos, uno de los principales factores de la contaminación ambiental y el cambio climático. Hace una década, los residentes en ciudades se estimaban en 2.900 millones y producían unos 680.000 millones de toneladas de basura al año. Ahora son 1.000 millones más y se registra casi el doble. En nuestro país se generan 21 millones de toneladas de residuos urbanos, casi dos millones en el País Valencià, y si atendemos a los datos del Ministerio de Agricultura y Medio Ambiente (MAGRAMA), el 82 % de los mismos no son discriminados para su reutilización o reciclaje. Además, cabe destacar que, con la llegada del verano y el turismo a las costas del Estado español, se multiplicará la cantidad de desperdicios producidos.

Esta situación alarmante nos obliga a sentarnos y reflexionar sobre nuestra pauta de crecimiento y a plantear una serie de medidas de alcance que nos permitan aspirar a un modelo de economía circular que ponga en valor la lógica de ‘RESIDUO CERO’, es decir, la estrategia por la cual se cierra el ciclo de los materiales dentro de nuestro sistema económico. De esta manera, se pretende que ningún material se pierda en el proceso que va desde la fabricación al consumo, mediante la implantación de políticas de reducción en origen y de no comercializar elementos tóxicos y no recuperables.

Por esta razón, desde Ecologistas en Acción del País Valencià queremos llamar la atención de la ciudadanía sobre el estado actual de la gestión de residuos en el Estado español y resaltar la necesidad de desarrollar un entramado de medidas dirigidas a optimizar los procesos de recogida, selección, tratamiento y prevención con reformas en el ámbito económico, fiscal y educativo.

Asimismo, extender el uso de métodos como la separación de la fracción orgánica o el SDDR (Sistema de Depósito, Devolución y Retorno) es un propósito clave para la conquista de los objetivos establecidos por la Unión Europea para 2030 en materia de residuos, que obliga a los Estados Miembro a caminar hacia un escenario de desaparición de los vertederos (no deberán almacenar más del 5 % de los residuos totales) y reciclaje del 70 % de los desechos urbanos.

Sin embargo, las metas fijadas distan enormemente de las cifras actuales que barajan las instituciones españolas, cuyas conclusiones estiman que más del 25 % de los desperdicios de las urbes acaban amontonados sin ningún tratamiento y que apenas reciclamos una tercera parte de los mismos. Esta desviación de los estándares necesarios de salud pública y protección ambiental puede devenir en multas millonarias por el incumplimiento de las normas comunitarias. De hecho, el Tribunal de Justicia de la UE dictó hace pocos meses una sentencia condenatoria en la que especificó la gravedad de las infracciones: “España ha incumplido las obligaciones que le incumben al no haber adoptado las medidas necesarias para asegurar que los residuos sean tratados como establece el Derecho de la Unión, sin poner en peligro la salud humana ni dañar el medio ambiente y, en particular, sin crear riesgos para el agua, el aire, el suelo, la fauna y la flora

Este panorama es insostenible, sobre todo si tenemos en cuenta que existen vías para cambiar la dirección de nuestras costumbres. La mayor parte del material que depositamos en los vertederos es recuperable: un 54 % es materia orgánica, un 8,5 % papel y cartón, un 5 % vidrio, un 13 % envases ligeros y un 0,5 % madera.