L’11 de març de 2011 es va produir un accident nuclear a la central de Fukushima (Japó) en un moment en què s’estava produint una veritable ofensiva de la indústria nuclear per intentar revertir el seu declivi. Aquesta per una banda intenta vendre més reactors sobretot en els anomenats països emergents, amb la Xina al capdavant, i de l’altra pressiona perquè es prolongui la vida de les centrals que funcionen als països industrialitzats, el que constituiria un veritable negoci per a les empreses que les exploten, però suposaria un notable augment del risc i del volum de residus a gestionar.

L’accident de Fukushima va tornar a recordar al món quelcom que semblava haver oblidat: que l’energia nuclear és perillosa. Que per moltes precaucions que es prenguin no es pot preveure tot i finalment pot ocórrer un accident. I el de Fukushima es va classificar com el segon més greu de tota la història pel que fa al nombre de víctimes, després del de Txernòbil.

Avui amb motiu del setè aniversari de l’accident, i en sintonia amb les entitats ecologistes i socials que conflueixen en el Moviment ibèric Antinuclear (MIA), les organitzacions sotasignants, reclamem el tancament escalonat de les centrals nuclears espanyoles, segons vagin expirant els seus actuals permisos d’explotació, de tal manera que ens puguem veure lliures d’aquesta amenaça i ens permeti reduir al màxim la generació de residus radioactius.

Són molts els motius pels quals aquest tancament és necessari, l’Estat espanyol compta amb un parc nuclear envellit. En l’actualitat, hi ha set reactors en funcionament, amb una vida útil mitjana de 33 anys .. En la propera dècada caducaran totes les llicències d’explotació, l’última la de la central nuclear de Trillo, a Guadalajara, l’any 2024. Les centrals aconseguirien per tant una vida útil mitjana de 38 anys.

El tancament de les centrals no és la fi de la gestió de l’energia nuclear de manera que la societat haurà de seguir afrontant durant anys el desmantellament i durant centenars d’anys la gestió dels residus radioactius. En aquest sentit, ampliar la vida de les centrals nuclears és un risc innecessari per a la salut de les persones i el medi ambient, amb el seu ús augmentem la quantitat de residus nuclears a gestionar, per als quals no hi ha una solució definitiva.

Per tot això, reclamem l’abandó definitiu de l’energia nuclear, per ser aquesta cara, perillosa, impactant i antidemocràtica, i així lliurar-nos de les amenaces que implica sobre el territori i les persones.

Greenpeace, Ecologistes en Acció, Xarxa Sobirania Energètica-Tarragona i l’Ebre, Moviment Ibèric Antinuclear, l ’Escurçó.

Declaración VII aniversario accidente de Fukushima

El 11 de marzo de 2011 se produjo un accidente nuclear en la central de Fukushima (Japón) en un momento en que se estaba produciendo una verdadera ofensiva de la industria nuclear para intentar revertir su declive. Esta por un lado intenta vender más reactores sobre todo en los llamados países emergentes, con China a la cabeza, y por otro presiona para que se prolongue la vida de las centrales que funcionan en los países industrializados, lo que constituiría un verdadero negocio para las empresas que las explotan, pero supondría un notable aumento del riesgo y del volumen de residuos a gestionar.

El accidente de Fukushima volvió a recordar al mundo algo que parecía haber olvidado: que la energía nuclear es peligrosa. Que por muchas precauciones que se tomen no se puede prever todo y finalmente puede ocurrir un accidente. Y el de Fukushima se clasificó como el segundo más grave de toda la historia en cuanto al número de víctimas, tras el de Chernóbil.

Hoy con motivo del séptimo aniversario del accidente, y en sintonía con las Entidades ecologistas y sociales que confluyen en el Movimiento ibérico Antinuclear (MIA), las organizaciones abajo firmantes, reclamamos el cierre escalonado de las centrales nucleares españolas, según vayan expirando sus actuales permisos de explotación, de tal forma que nos veamos libres de esta amenaza y reduzcamos al máximo la generación de residuos radiactivos.

Son muchos los motivos por los cuales este cierre es necesario, España cuenta con un parque nuclear envejecido. En la actualidad, hay siete reactores en funcionamiento, con una vida útil media de 33 años.. En la próxima década caducarán todas las licencias de explotación, la última la de la central nuclear de Trillo, en Guadalajara, en el año 2024. Las centrales alcanzarían por tanto una vida útil media de 38 años.

El cierre de las centrales no es el fin de la gestión de la energía nuclear por lo que la sociedad tendrá que seguir afrontando durante años el desmantelamiento y durante cientos de años la gestión de los residuos radioactivos. En este sentido, ampliar la vida de las centrales nucleares es un riesgo innecesario para la salud de las personas y el medio ambiente, con su uso aumentamos la cantidad de residuos nucleares a gestionar para los que no existe una solución definitiva.

Por todo ello reclamamos el abandono definitivo de la energía nuclear por ser ésta cara, peligrosa, impactante y antidemocrática. Y así librarnos de las amenazas que implica sobre el territorio y las personas.

Greenpeace, Ecologistes en Acció, Xarxa Sobirania Energètica-Tarragona i l’Ebre, Moviment Ibèric Antinuclear, l ’Escurçó.