Article d'opinió sobre la presentació de la Plataforma «No a la Cantera», en refèrencia al projecte faraònic de destinar una bona part del terme municipal a activitats extractives.

No cal dir en este full el nom de l'empresa interessada a destrossar una part de l'ecosistema que envolta el nostre poble. La dèria rosegadora i destructiva, que porta com a estendard les malèvoles intencions egoistes esperables d'una empresa amb este bagatge, ja la tenim ben a prop, al costat del la Vall d'Uixó, al Maquial.

Però, si algunes persones es freguen les mans, creent-se que els caurà la grossa en forma d'euros i que després faran grans inversions en apartaments costers, deuen pensar abans que el terreny no està destinat a ser urbanitzat, ni estarà destinat a fer edificis ni adossats, sols es destruirà el bosc, metre a metre, fins a un milió de metres quadrats, per a extraure terra, i si l'empresa veu un filó d'or (en forma d'argila, en este cas), pot arribar als quatre milions de m2. Açò, sense dubte, repercutirà en la ciutadania propietària d'estes terres, que, potser hipotecades pels bancs, malauradament s'ompliran ben poc les butxaques, perquè, com tots sabem, els metres destinats a una cantera tenen un preu menor. Per una altra part, la més important, també repercutirà en la resta de les persones, perquè l'impacte ecològic i ambiental que genera una cantera d'aquesta magnitud és, simplement, bestial i incomprensible: una flora diversa, enveja sana dels pobles del voltant, unes sendes amb memòria, que recorden qui hi ha caminat en aquests centenars d'anys de la seua existència, la suor i les mans clivellades en cada ribàs, i un aljub, “El Penoso”, fet i refet tantes vegades per la família d'Alfredo Calvo Fas, amb la intenció única de beneficiar i refrescar a tot aquell caminant que s'endinse per un dels paratges més emblemàtics i extraordinaris del terme.

Nosaltres preferim quedar-nos amb l'impacte ecològic del senyor Alfredo, per dos motius: l'un és perquè este bon home mai en la vida no ha demanat res a ningú, ni ha tret cap benefici econòmic fent un l'aljub, i l'altre és encara més simple, perquè ens dóna la gana. I vosaltres amb quin impacte ecològic i ambiental vos quedeu?

Concebre una esperança i que altres la facen seua, fora dels interessos particulars, i amb la clara idea que quasi tot és possible, ha de ser el camí germinador per a mantenir la riquesa del terme, i que els nostres fills/es i néts/es puguen heretar un bosc i no una polseguera. La cantera no és un futur viable, no esperem a reaccionar quan les màquines comencen a menjar-se els records, només amb la força de la convicció de totes i de tots exigirem a la Generalitat Valenciana que denegue l'actuació depredadora d'esta empresa.

NO A LA PEDRERA!