Les meduses en les nostres aigües han passat de ser un “lleuger” contratemps durant l'època de bany fins a ser un fenomen continu que ha començat a afectar indústries importants de la Mediterrània com ara el turisme i la pesca. Ecologistes en Acció defén que l'única solució és recuperar l'equilibri de l'ecosistema marí.

Les meduses viuen de forma natural en la mar i són arrossegades a la costa pels corrents. En els últims temps la seua proliferació, sobretot en mars semitancades com ho és la Mediterrània, ha fet que els episodis d'invasió de meduses en les nostres platges siguen molt freqüents en els últims estius.

Per a Ecologistes en Acció està clar que aquesta proliferació és deguda a la suma d'una sèrie de factors, dels quals el ser humà és el principal responsable per les alteracions que les seues activitats han provocat en l'ecosistema marí.

S'ha trencat la cadena tròfica. Estem exterminant els principals depredadors de les meduses: la tonyina, el peix espasa, el bot, la tortuga marina… que ingereixen grans quantitats de meduses. La població de tonyina ha disminuït en un 80% i a pesar que la tortuga marina és una espècie protegida es pesquen accidentalment molts exemplars (només a la costa mediterrània més de 25.000 a l'any).

Sobreexplotació pesquera. La reducció de les poblacions de peixos per la pesca professional ha acabat amb els competidors naturals de les meduses per l'aliment.

Aportació de nutrients. Les costes mediterrànies estan altament urbanitzades i poblades, la qual cosa genera un abocament continu d'aigües residuals a la mar, al qual s'afigen els nitrats procedents de l'agricultura intensiva. Tot plegat és un caldo de cultiu perfecte per al plàncton del qual s'alimenten les meduses.

Augment de la temperatura a causa del canvi climàtic. La calor fa que aquests animals troben cada vegada més zones aptes per a reproduir-se i accelerar d'aquesta manera eixe procés biològic.

Disminució del cabal dels rius. La disminució del cabal dels rius per la falta de pluges i per la construcció de preses ha fet que es reduïsca la quantitat d'aigua dolça que arriba a la mar. L'aigua dolça redueix la salinitat i forma un cinturó costaner que impedeix les meduses acostar-se a la vora.

Davant de la magnitud del problema, les administracions o estan inactives —com ara el Ministeri de Medi Ambient, que no fa front a cap de les causes que provoquen aquest fenomen—, o ens sorprenen amb propostes demencials —com les de la Conselleria de Medi Ambient de la Junta d'Andalusia i el Govern de Canàries, de programes de cria en captivitat de tortugues marines per a amollar-les posteriorment a la mar.

Per a Ecologistes en Acció la solució està en recuperar l'equilibri de l'ecosistema, que requereix una disminució de l'emissió de gasos d'efecte hivernacle, una inversió de la tendència a viure en la costa, la depuració total de les aigües residuals, el desenvolupament d'una agricultura de menor impacte ambiental i la posada en marxa de programes pesquers amb una moratòria en les captures de tonyina i altres espècies, i també l'eradicació d'arts de pesca no selectives.