Recentment s’han produït a diverses ciutats manifestacions dels col·lectius caçadors amb el lema “La caza, nuestra forma de vida”. La manifestació a Barcelona ha tingut una visibilitat pública pràcticament nul·la, tot i la voluntat dels convocants de convertir-la en una gran “festa en defensa de la caça”.

La coalició catalana “La Veritat de la Cacera”, de la que forma parte Ecologistes en Acció, vol contra-argumentar alguns dels missatges que es donen i facilitar que la ciutadania conegui la realitat darrera d’aquestes afirmacions.

Un dels arguments és: “L’activitat cinegètica és un dels principals motors de l’economia rural”. Volen fer creure que la caça és essencial per mantenir la població rural i que pot reactivar la seva economia.

Les activitats principals de l’economia rural són l’agricultura i la ramaderia, no la caça 1

. Si s’ha produït un gran èxode rural durant els últims anys ha estat per la intensificació i mecanització d’aquestes activitats, amb la conseqüent concentració de les explotacions i els guanys, i la pèrdua de llocs de feina. Tot plegat no té res a veure amb la caça ni la caça pot ni ha pogut mai substituir aquestes activitats majoritàries del sector primari. El camp necessita pageses i pastors per recuperar l’economia i el paisatge, no caçadors.

Pel que fa a la repercussió dels diners que mou la caça, parlem d’amos de vedats i gestors, que acumulen els guanys sense que allò tingui repercussió en la societat, i són molts pocs els llocs de feina generats, i menys a temps complet, excepte alguns guardes. La caça major és una activitat reconeguda com a elitista i que no implica a caçadors del medi rural. La caça menor és una activitat d’oci” que no genera gairebé llocs de feina. Només es practicada un 0’6 % de la població catalana, i aquests números (llicències) estan en declivi constant fa anys 2, raó per la qual no es pot pensar que aquesta activitat, o la també molt minoritària i en retrocés tauromàquia com es parla en els mateixos cercles, poden recuperar l’economia rural 3.

Respecte a l’argument de que tenen dret a desenvolupar aquesta pràctica, el que sí que es pot afirmar és que la caça és una activitat excloent que ja ocupa la major part del territori 4

de manera no compatible amb altres activitats que sí que estan en expansió i demostrant-se com a “reactivadores” de l’economia rural (turisme rural, turisme de natura, etc.), per no parlar d’activitats no-lucratives de gaudi de la natura 5.

Per últim, la caça cada cop genera més rebuig social, especialment la caça comercial, amb escàndols que han implicat a les altes esferes de la societat, incloent personatges públics de primer nivell, però també la caça menor, poc entesa per una societat moderna que condemna el maltractament i patiment animal, sensibilitat cada cop més incorporada al cos legislatiu, com la recent iniciativa que rebutja que els animals siguin considerat “coses” 6.

Per tots aquests motius, les organitzacions agrupades a la Coalició “La Veritat de la Cacera” mostren el rebuig a les manifestacions en defensa de la caça i reivindiquen, en canvi, una transformació profunda de les relacions de la societat amb l’entorn natural, cap a més altes quotes de respecte, coneixement, equilibri i convivència entre humans i natura.

  1. Segons dades dels propis caçadors que no han pogut ser contrastades per aquesta coalició, (http://www.expansion.com/agencia/efe/2012/10/30/17756700.html), si tenim en compte els aprox. 1000 milions d’€ que genera de manera directa, no és ni un 0.1 % del PIB. L’agricultura, ramaderia i pesca, al contrari, suposen un 2.3 % del PIB (es a dir, un 96 % respecte a la caça), segons l’ INE (http://www.ine.es/prodyser/espa_cifras/2017/index.html#29).
  2. Llicències de caça a l’Estat: des d’ 1.283.353 en 1987 a  848.243 l’any 2013 (font: Anuari d’Estadística Forestal), és a dir 34% menys.
  3. De fet les estratègies europees pel desenvolupament rural no tenen a veure amb la caça, per ex. els eixos dels fons Feader (Fondo Europeo Agrícola de Desarrollo Rural) a Catalunya són: 1) Economia i ocupació: fomentar la reactivació econòmica i la creació d’ocupació, amb especial atenció als sectors agrari, alimentació, forestal i les zones rurals. 2) Joves: establir polítiques específiques per als joves del món rural, que fomentin el seu arrelament i desenvolupament econòmic i social. 3) Canvi climàtic: promoure accions dirigides a la mitigació i adaptació al canvi climàtic i la protecció dels recursos naturals. 4) Innovació: estimular la innovació i la transferència de coneixements en el sector agroalimentari (font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Desenvolupament_rural)
  4. El 87 % de la superfície espanyola és terreny de caça. Només l’1,82 % de la població té llicència de caça, és a dir, 98,18 % dels espanyols solament poden fer un ús lúdic-esportiu d’un 13 % de la superfície d’Espanya, dret reconegut per l’Art. 45.1 de la Constitució Espanyola. És a més difícilment compatible amb altres usos de la natura, pel perill que suposa: la mort d’una mitjana de 44 persones a l’any i milers de persones ferides, d’acord amb dades obtigudes de l’asseguradora majoritària entre els caçadors http://www.mutuasport.com/.
  5. El turisme rural és un sector en expansió a Espanya, on existeixen prop de 18.000 allotjaments i 170.000 places. A més, dóna ocupació directa a unes 20.000 persones. Les xifres de viatgers que cada any aposten pel turisme rural supera els 2.700.000 i el nombre total de pernoctacions anuals en allotjaments rurals està per sobre de 7.600.000 (font: http://www.turismorural.com.es/espana/). En quant a activitats relacionades amb el medi ambient, ocupen 123.900 persones, que si tenim en compte les 1.036.600 persones que es dediquen al sector primari, és una quantitat molt destacable (2016, font: Mapama).
  6. El Congreso apoya por unanimidad considerar a los animales seres vivos y no cosas (font: https://politica.elpais.com/politica/2017/12/12/actualidad/1513066545_704063.html).