Considerant que el Pla de Prevenció d’Incendis Forestals del Paratge Natural Municipal La Murta-La Casella (PPIPNM) planteja fer un tallafocs de 5’27 km al voltant del Camí del Carasol de La Casella i la senda de l’Ouet d’uns 40 m d’amplària 1.

Que l’efectivitat dels tallafocs resulta escassa, especialment en zones tan abruptes com la nostra serra.

Que el 90 % dels incendis són provocats per piròmans o negligències i esclaten principalment al voltant de les hores centrals del dia, també cap a les 24 h, com es recull en la mateixa documentació del PPIPNM.

I que els piròmans accedixen a la muntanya pels mateixos camins i tallafocs oberts, de manera que el 50 % dels incendis comencen a la vora dels camins.

Manifestem:

1. La nostra preocupació pel tema, ja que un tallafocs d’eixes dimensions tindria un impacte paisatgístic i mediambiental molt gran per l’eliminació de tanta vegetació.

A més, en una zona amb pendents generalment superiors al 30 %, desbrossar tal amplària afavorirà molt l’erosió quan arriben les pluges torrencials típiques del nostre clima. I ja patim un alt risc de desertificació per l’erosió d’aquest territori.
Resulta contradictori que per protegir la massa forestal faça falta destruir tanta vegetació i estem segurs que bona part de la població tampoc ho entendrà.

Per tot això proposem:

Les bandes de desbrossament total lleven tota la vegetació i encara així no solen parar els d’incendis forts, per tant haurien de reduir-se al mínim, a la pista i uns pocs metres a cada costat. Les bandes auxiliars, amb desbrossament selectiu i respectant la vegetació més valuosa, tenen menor impacte i poden impedir o frenar el començament dels incendis, però tampoc han de ser excessives i 40 m ho pareixen, per tant caldria reduir significativament també l’amplària d’estes franges, potser a la meitat.

Si del que es tracta és d’assegurar l’eixida dels grups d’extinció d’incendis en cas de tindre que actuar, seria suficient amb mantenir els camins i pistes en bones condicions, insertar basses o punts d’aigua en llocs estratègics i realitzar bandes de menor amplària.

Per altre costat hi ha alternatives contra els incendis forestals que no s’han considerat, com:

La selecció mitjançant l’aclarit i la introducció de plantes més frondoses i de menor pirofitisme, substituint a poc a poc els pins blancs per carrasques, galers, fleixos, marfulls, llentiscles, coscolles, arbocers, etc.

Al mateix temps que es prohibixen les cremes de rostolls i de les branques de la derronyà en temporada d’incendis, caldria oferir als agricultors propers a les muntanyes un servei de triturat del brancatge gratuït 2 perquè no tornen a cremar llenya al camp. Això, a més, ajudarà a pal·liar el calfament global i millorarà el contingut de matèria orgànica dels sòls rurals.

Existix també la possibilitat d’utilitzar el ramat per reduir la massa llenyosa al voltant de camins i pistes, tal com s’està fent en altres comunitats autònomes.

Millorar i augmentar la vigilància durant els mesos secs i perillosos, per exemple:

  • Regulant l’entrada a la finca forestal de La Casella (des de l’entrada mateixa) igual com es fa a La Murta, perquè La Casella té el mateix valor ecològic que La Murta i si ací no hi ha ruïnes històriques en canvi té la formació geològica singular de Les Agulles i és prou més gran. Amb personal que informe i consciencie els visitants, perquè els simples panells informatius que hi ha servixen de ben poc, deixant passar els autos sols fins el bar dels caçadors 3 o la font del garrofer i evitant que hi haja acumulació de visitants.
  • Tancant l’entrada de la finca per la nit i mantenint algun tipus de vigilància.
  • Tornant a establir un observatori fix en un lloc estratègic, com abans era l’Ouet. Els més pròxims de la conselleria estan massa lluny, concretament a Tous, Bicorp i Xeresa, i no és suficient amb la vigilància mòbil. Les modernes tecnologies, com les càmeres autònomes alimentades amb energia solar, permeten controlar una zona molt ampla des d’un centre de vigilància urbà. Fins i tot es podria automatitzar amb detectors d’infrarojos i calor, potser la Universitat podria col·laborar.

A curta distància han d’haver-hi brigades suficients, amb equipaments adequats, per arribar a qualsevol punt del PNM en un temps mínim i poder tallar de soca-rel qualsevol incendi. L’èxit en l’extinció depèn sobretot de la celeritat en arribar-hi a l’inici.

Potenciar a fons el voluntariat local i comarcal, per educació ambiental, ajuda en cas d’incendi i assistència en els primers instants.

Coordinar bé tots els estaments implicats i els municipis que integren el PNM perquè hi haja l’òptim grau de prevenció, vigilància i actuació antiincendis.

Caldria avaluar les tècniques modernes de control d’incendis, com els mega-aspersors, almenys per als llocs més estratègics i sensibles.

Explicar bé a la població que la situació de sequera crònica que patim i el risc d’incendis són tan reals que el més recomanable és reduir les visites a la muntanya al mínim, sense prohibir-les però també sense fomentar-les per cap motiu. Eliminar les visites massives en temps d’incendis, que ja és quasi tot l’any.

Llevar definitivament els cérvols del tancat actual i dur-los a un espai natural on encara hi hagen, perquè ací no estan bé, costen de mantindre i atrauen massa visites a esta zona tan sensible. Són un capritx antiquat, desfasat, perquè els animals han d’estar al seu hàbitat, no empresonats en un tancat.

I potenciar les mesures que frenen l’escalfament del clima, que és en última instància el que està multiplicant i agreujant els incendis forestals.

En definitiva, volem que es previnguen i controlen ràpidament els possibles incendis, però minimitzant les actuacions impactants sobre les nostres muntanyes i explorant les alternatives més ecològiques i possiblement més efectives. Algunes de les mesures que proposem no ens agraden massa, però són un mal menor quan hi ha alt risc d’incendis forestals.

I ja és hora d’acabar amb les retallades en aquest sector tan important, fa falta invertir més i millor, tant per part dels municipis com de la Conselleria, el Ministeri i els fons europeus. Són inversions doblement útils perquè també ajuden a resoldre problemes socials tan greus com l’atur en crear nombrosos llocs de treball.

Hem d’aconseguir-ho perquè les nostres muntanyes estan plenes de vida, són una reserva d’aigua i biodiversitat, i cada vegada queden menys ben forestades a La Ribera, com podem veure passejant un poc per la comarca.

  1. PPIPNM, IV, pàg 92, àrees de tallafocs 46.06.02 i 46.06.08
  2. Sufragat per l’Ajuntament, Conselleria, Ministeri, fons europeus… A la llarga resultarà més barat açò que haver d’apagar incendis i perdre la vegetació forestal amb tots els beneficis que ens regala.
  3. Un encert que els caçadors hagen deixat el camp de tir i el bar, que hauria de mantindre’s tancat almenys durant els mesos amb perill d’incendis. El que no entenem és que es vulga reconvertir en una zona recreativa, és un lloc absolutament inadequat, ni que l’Ajt. subvencione als caçadors amb 6.500 € anuals, quan falten diners per a tantes coses moltíssim més necessàries.