• Durant 2017, 45 milions de persones van respirar aire contaminat en l’Estat espanyol.
  • L’informe anual de qualitat de l’aire d’Ecologistes en Acció conclou que el 97 % de la població i el 88 % del territori van estar exposats a uns nivells de contaminació insalubres.
  • El nou cicle econòmic dispara l’ús dels combustibles fòssils i el canvi climàtic provoca l’any més càlid i sec des de 1965.

[Informe] La calidad del aire en el Estado español durante 2017

L’informe La calidad del aire en el Estado español durante 2017 elaborat per Ecologistes en Acció analitza les dades recollides en gairebé 800 estacions oficials de mesurament instal·lades en tot l’Estat espanyol, entre elles per primera vegada les dels ports estatals. Presenta dades exhaustives de la qualitat de l’aire, desglossats per comunitats autònomes i localitats i per substàncies contaminants.

Entre les seves principals conclusions, destaquen:

– En 2017, s’ha produït un augment general dels nivells de contaminació per partícules en suspensió (PM10 i PM2,5), diòxid de nitrogen (NO2), ozó troposfèric (O3) i diòxid de sofre (SO2), el segon des de l’inici de la crisi econòmica en 2008, la qual cosa explica el sensible empitjorament de la situació i major població i territori afectats.

– L’informe d’Ecologistes en Acció pren com a referència els valors màxims de contaminació recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i l’objectiu a llarg termini per protegir la vegetació establert per la Unió Europea. D’acord a aquests nivells, l’aire contaminat va afectar en 2017 a 45 milions de persones en l’Estat espanyol, el 97 % de la seva població, així com a 442.000 quilòmetres quadrats, el 88% del territori.

– Si es prenen els estàndards de la normativa espanyola i europea, més laxos que les recomanacions de l’OMS, la població que va respirar aire contaminat per sobre dels límits legals va ser de 17,5 milions de persones, un 38 % del total i mig milió d’afectats més respecte a 2016. És a dir, dos de cada cinc espanyols van respirar aire que infringeix els límits que marca la llei. I la superfície exposada a nivells de contaminació que danyen la vegetació va arribar als  296.000 km2, un 59 % de l’Estat i 40.000 km2 més que en 2016.

– Les elevades temperatures i la perllongada sequera han incrementat els episodis de contaminació. La forta calor primaveral i estival explica que els nivells d’ozó hagin augmentat significativament en 2017 en bona part de l’Estat espanyol. L’estabilitat i sequedat de la tardor ha afavorit episodis de contaminació urbana per NO2 i partícules, com el perllongat entre el 15 i 25 de novembre passats. El canvi climàtic retroalimenta la contaminació atmosfèrica, però no és la seva causa sinó la seva conseqüència.

– La principal font de contaminació en àrees urbanes, on es concentra la major part de la població, és el trànsit rodat. A certes àrees fabrils, entorn de les grans centrals tèrmiques de carbó i altres combustibles fòssils i de les incineradores de residus són aquestes fonts industrials les que condicionen de manera decisiva la qualitat de l’aire. El transport marítim té gran repercussió en la qualitat de l’aire de les regions litorals i de l’entorn de ports com els de Barcelona, Tarragona, Alacant, Almeria, la Corunya, Avilés, Cartagena, Gijón o Santander.

– Les partícules (PM10 i PM2,5), el diòxid de nitrogen (NO2) i el diòxid de sofre (SO2) en l’aire van afectar quatre cinquenes parts de la població de l’Estat. Segueixen, per tant, sent una seriosa amenaça per a la salut. Les àrees de Madrid, Barcelona, Algesires, Avilés, Bailén, Bilbao, la Corunya, Gijón, Granada, Marbella, Murcia, Puertollano, Las Palmas de Gran Canaria, Santa Cruz de Tenerife, Sevilla, Talavera de la Reina i Villanueva de l’Arquebisbe, i la major part de Canàries, van superar en 2017 els límits legals per a algun d’aquests contaminants.

– L’ozó és el contaminant que va presentar una major extensió i afecció a la població, amb uns nivells que s’han mantingut estacionaris o fins i tot a l’alça, a causa de l’increment de les temperatures mitjanes i de les ones de calor durant la primavera i l’estiu. De manera que la major part de la població i el territori espanyols han seguit exposats a concentracions d’ozó perjudicials per a la salut humana i vegetal.

– El canvi de cicle econòmic ha comportat un augment de la crema de combustibles fòssils en el transport, la indústria i la producció d’electricitat, amb el consum energètic en els nivells de l’inici de la crisi i les energies renovables en la seva pitjor situació de l’última dècada. L’augment de la contaminació de l’aire en 2017 és conseqüència en primera instància de la nova conjuntura econòmica, alertant d’un canvi general de tendència després d’anys de reducció dels contaminants clàssics.

– La contaminació de l’aire hauria d’abordar-se com un problema de primer ordre. Cada any es registren fins a 30.000 morts prematures en l’Estat espanyol per afeccions derivades de la contaminació de l’aire, segons l’Agència Europea de Medi ambient (AEMA). La informació a la ciutadania no és ni adequada ni ajustada a la gravetat del problema.

– Els costos sanitaris derivats de la contaminació atmosfèrica representen almenys 50.000 milions de dòlars a l’any, un 3,5 % del PIB espanyol, segons el Banc Mundial, sense considerar el cost dels danys provocats sobre els cultius i els ecosistemes naturals.

– Els Planes de Millora de la Qualitat de l’Aire i els Planes d’Acció a curt termini per reduir la contaminació són obligatoris segons la legislació vigent. Però, en molts casos no existeixen, i en uns altres són ineficaços per manca de voluntat política. El Pla Aire II del Govern Central no és més que un document de bones intencions, sense rang legal, ni mecanismes eficaços, ni finançament. Evita a més abordar el problema de l’excés d’ozó, negligència administrativa que Ecologistes en Acció ha portat a l’Audiència Nacional.

– Les principals vies d’actuació per reduir la contaminació de l’aire són la disminució del trànsit motoritzat, la reducció de la necessitat de mobilitat i la potenciació del transport públic. És necessari a més donar facilitats a la bicicleta a les ciutats. Així com l’adopció generalitzada de les millors tècniques industrials disponibles i la reducció dràstica de la generació elèctrica en centrals tèrmiques, en particular les que utilitzen carbó, recuperant els suports a les energies renovables i penalitzant el dièsel i la incineració de residus. Finalment, Ecologistes en Acció demana al nou Govern que promogui una àrea de control de les emissions del transport marítim en totes les aigües europees, regulació que ja existeix en el Bàltic i el Mar del Nord.