Ecologistes en Acció critica les mesures contra la crisi que s'estan prenent per part dels Governs en considerar que posen les bases d'una nova bambolla especulativa. En comptes d'això proposa un paquet d'accions que posaran límit a l'economia financera. A més, denuncia els impactes ambientals de l'economia de casino.

L'economia financera, en forta crisi, té funestes conseqüències ambientals. Açò es deu al fet que posa en primer pla l'obtenció de beneficis immediats, sense considerar els impactes ambientals. Així, hem vist com la pujada dels preus de les matèries primeres en la borsa espenta cap a la seua sobreexplotació. Un altre exemple és que l'enorme capitalització que han aconseguit les transnacionals en borsa els ha permés comprar infinitat de petites empreses locals, en general menys agressives amb l'entorn. Un tercer argument és com els països empobrits, a la recerca de divises per la devaluació de les seues monedes en els mercats especulatius, espremen al màxim els seus recursos naturals.

A més, el capital financer és el que permet que un petit percentatge de la població mantinga unes altíssimes i insostenibles cotes de consum.

A tot això cal afegir l'impressionant increment de les desigualtats en el món al qual ha contribuït de forma fonamental l'economia de casino.

Ecologistes en Acció presenta un paquet de mesures bàsic en la lluita contra la crisi actual. El paquet de mesures persegueix evitar la generació d'una nova bambolla especulativa:

  • Tornar a lligar les monedes a valors físics. Actualment els diners poden crear-se sense cap tipus de límit, cosa que ha permés el creixement constant de la bambolla que ara esclata. Una opció és tornar a vincular les monedes a l'or. Una altra més creativa i basada en les necessitats socials passaria per lligar-les a la grandària de la població.
  • Enfront de les polítiques de lliure circulació de capitals caldrà limitar dràsticament els seus moviments. Un primer avantatge en seria que la riquesa que es genera en els distints llocs del planeta podria quedar-s'hi i no ser succionada per les principals riqueses, com ocorre a hores d'ara. Si s'observen els fluxos de diners a nivell internacional descobrim que els països empobrits són finançadors nets dels enriquits i no a l'inrevés.
  • Tornar a un sistema de canvis fixos en què siga impossible operar en divises que no són locals. Actualment el mercat de monedes és el major del món i és el responsable d'atacs especulatius d'enorme repercussió econòmica en els països més vulnerables, com estem veient a Mèxic, Brasil o Argentina.
  • El secret bancari és font de nombrosos enganys i desfalcs. D'aquesta manera, la forta regulació i la transparència dels mercats, junt amb l'eliminació dels diversos paradisos fiscals es fa imprescindible.
  • Segons els Acords de Basilea, els bancs han de retenir només un 8% dels depòsits; la resta els utilitzen per a especular. Aquesta xifra ha de ser rectificada acostant-la al 100% i eliminar, a més, mecanismes com ara la titularització de deute que han permés operar a aquestes entitats amb quantitats fins i tot majors del 92% permés.

La línia que estan seguint els Governs de la Unió Europea i els Estats Units, injectant liquiditat al sistema, avalant els bancs amb comportaments fraudulents i retirant els actius contaminats per les “hipoteques brossa” (si és que això és possible) són mesures que l'única cosa que aconseguiran és generar les condicions per a una nova bambolla que acabarà esclatant.

I açò en el millor dels casos, ja que no està clar si els Governs podran suportar el descomunal nivell d'endeutament en què estan incorrent. Què passarà si han de fer efectius els avals que ara emetran o si no es poden desfer dels actius contaminats que han comprat? En aquests dies observem com Islàndia o Califòrnia comencen a acostar-se a la fallida. Una possible conseqüència de les polítiques que s'estan aplicant és que la fallida de la banca privada es convertisca en la fallida d'estats. Açò significa la impossibilitat de pagament al funcionariat públic o del manteniment dels serveis públics, entre d'altres conseqüències.

A més, continuar apostant per una economia de casino significa continuar amb la carrera suïcida cap al precipici que suposa créixer indefinidament en un planeta limitat.

Ecologistes en Acció aclareix que les mesures que presenta en aquest comunicat només servirien per a reduir la possibilitat d'una altra bambolla especulativa que acabe generant una nova crisi. No obstant això, aquestes mesures no permetran avançar cap a la sostenibilitat, ja que aquesta és incompatible amb el sistema actual que requereix el creixement constant per a la seua subsistència.

Per a avançar cap a la sostenibilitat cal buscar un altre paradigma des del qual relacionar-nos amb l'entorn i entre les persones. Comprendre que necessitem i requerim “menys per a viure millor”.