La integració del Ministeri de Medi Ambient en el d'Agricultura pot posar fi a la tendència dels últims 15 anys a considerar l'aigua cada cop més com un recurs natural limitat i escàs, que cal gestionar des de la sostenibilitat.
Des de principis del segle XX, a Espanya, el sector agrícola ha considerat l'aigua com un recurs il·limitat i de caràcter quasi miner, sense tenir-ne en compte el component ambiental i social. El sector agrícola consumeix actualment al nostre país més del 80% de l'aigua, a un preu molt per sota del cost d'obtenció, si no de franc. De fet, durant dècades, les organitzacions agràries han controlat de facto la gestió de l'aigua, la qual cosa ha dut a situacions tan surrealistes com la succeïda durant la sequera dels anys 1990-1995, durant la qual es van aplicar restriccions al proveïment de les poblacions alhora que al regadiu.

Aquest control de l'aigua a Espanya per part del sector agrari sempre ha comptat amb el suport incondicional del Ministeri d'Agricultura, independentment del color polític del govern, com va demostrar fa uns anys, en oposar-se a l'establiment d'un cànon ambiental per a la utilització de l'aigua, de tan sols una mil·lèsima d'€ per m3, o en oposar-se reiteradament que els agricultors paguessin per l'aigua un preu que, com a mínim, en reflectís els costs d'obtenció i ambientals, que contribuís a racionalitzar-ne l'ús i posés fre al malbaratament.

Durant els últims 15 anys, tant el govern com el conjunt de la societat estaven aconseguint alliberar a poc a poc la gestió de l'aigua d'aquest control per part del sector agrari i, així, va guanyar més pes la seva funció ambiental per al proveïment a la població.

Tanmateix, Ecologistes en Acció considera que el traspàs de la seva gestió al Ministeri d'Agricultura implicarà un retrocés brutal en la gestió de l'aigua, de manera que es tornarà a la situació imperant en els anys setanta, abans que s'aprovés la Llei d'Aigües actual. Aspectes com el manteniment i fins i tot el reconeixement dels cabdals ambientals, la necessitat que els rius continuïn desembocant al mar, la qual cosa es qüestiona seriosament des del sector agrari, es veuran molt compromesos. De fet, es previsible que, durant aquesta legislatura, els ecosistemes fluvials pateixin una intensa degradació ambiental. És molt possible que es torni a reclamar la construcció de grans transvasaments i embassaments, d'un impacte ambiental i social molt elevats i que, afortunadament, el sentit comú de la majoria de la societat ja havia descartat.

No només es veurà greument afectat el medi ambient, sinó també el conjunt dels usuaris. En aquest sentit, Ecologistes en Acció considera que l'increment del consum, juntament amb la reducció dels recursos hídrics que s'està produint a causa del canvi climàtic i, sobretot, la voracitat del sector agrari i del Ministeri d'Agricultura quant al consum d'aigua, comportarà necessàriament restriccions freqüents per al proveïment a poblacions a bona part del país, fins i tot fora dels períodes de sequera.

Ecologistes en Acció responsabilitza al President del Govern, el Sr. José Luís Rodríguez Zapatero, d'allò que, sens dubte, suposarà un retrocés important en la gestió de l'aigua a Espanya. El cessament de la ministra Narbona, la cessió de la gestió de l'aigua a un ministeri productivista com és el d'Agricultura i el recentment aprovat transvasament d'aigua de l'Ebre a Barcelona indiquen el retorn a la política hidràulica imperant en els anys seixanta i setanta, basada en la construcció de grans obres hidràuliques amb un gran impacte ambiental i social, l'exhauriment massiu dels recursos hidràulics, tant superficials com subterranis, i la consideració dels ecosistemes fluvials com a simples canalitzacions d'aigua i d'abocament.
Per acabar, Ecologistes en Acció fa una crida a la mobilització social als ajuntaments, a les comunitats autònomes i a tot tipus d'organitzacions socials, contra l'entrega del control i la gestió d'un recurs natural limitat i escàs com és l'aigua al Ministeri d'Agricultura, que tradicionalment s'ha caracteritzat per afavorir-ne el consum il·limitat i l'exhauriment, a costa dels aqüífers, dels ecosistemes aquàtics i d'un dret humà fonamental com és el proveïment a poblacions.