El medi marí del País València alberga una gran biodiversitat marina, com pot comprovar-se a les reserves marines de l'illa de Tabarca, la serra Gelada o el Cap de Sant Antoni. Una bona part de les espècies menys adaptades a temperatures altes podrien extingir-se per l'increment d'aquestes. Per exemple el corall mediterrani, Cladocora cespitosa, ja ha mostrat símptomes de mortalitat per l'increment de la temperatura a l'estiu. D'altra banda, espècies d'afinitat tropical, com ara l'alga introduïda Caulerpa racemosa, poden proliferar i afectar les espècies autòctones, amb la consegüent reducció de la biodiversitat marina. Així mateix, el ritme de pujada del nivell del mar actual, entorn dels 3,3 mm per any, amenaça ecosistemes com els de l'Albufera, on trobem zones humides, dunes i pinedes.
D'una altra banda, el litoral valencià alberga les millors praderes de Posidonia oceánica. No obstant això, el ritme de pèrdua de les praderes, que alberguen 400 espècies de plantes i 1000 espècies d'animals al Mar Mediterrani, és proper al 10% anual en les costes de la Península. A més dels efectes del canvi climàtic, com ara l'augment de la temperatura de les aigües marines i la seua acidificació, d'altres pressions addicionals derivades de l'activitat humana incontrolada, com els abocaments d'aigües residuals i la proliferació de les construccions en la línia de costa, augmentaran la vulnerabilitat d'aquestes.
- Platja de l'Albufera
A les pressions addicionals anteriorment esmentades caldria afegir l'augment del consum de recursos essencials, com és el cas de l'aigua; el creixement de les activitats de pesca d'arrossegament i fondeig d'embarcacions que degraden els fons marins; i els més freqüents episodis de contaminació pel transport marí i l'abocament d'aigües residuals. Tots aquests impactes poden tenir repercussions econòmiques negatives en afectar els recursos marins, com són les poblacions de peixos d'interès comercial que depenen de les praderes de Posidonia.
A més, les aportacions en forma de pluja a les conques del Xúquer i el Segura disminuiran entre un 25 i un 30% a final de segle respecte als nivells actuals, el que provocarà que el dèficit hídric d'ambdues supere amb escreix els mil hectómetres cúbics.
Les pressions addicionals al canvi climàtic en la costa estan íntimamente relacionades amb el sector de la construcció i la seua desaforada extensió en els últims anys. La gran ocupació urbanística de la franja costanera combinada amb la pujada del nivell del mar a causa del canvi climàtic, junt a la sobrecàrrega d'edificació augmentarà en les pròximes dècades significativament el risc d'inundacions i de pèrdues de construccions. Com a conseqüència d'això, el sector turístic patirà un notable descens en la seua activitat al perdre la matèria prima del seu atractiu: les platges.
