Malgrat les pluges recents, que sembla que calmen una mica l'angoixa d'una tardor i un hivern extremament secs, la sequera ha tornat a ser un tema d'actualitat. Els mitjans de comunicació escrits i audiovisuals es mouen per trobar l'embassament més buit, la població menys proveïda, el camp amb les pitjors collites, la terra més esquerdada… i també busquen professionals i especialistes que expliquin si és tan greu com sembla i quin futur ens projecten. La inquietud, no cal dir que no és anodina. Fins aquest mes de febrer, les escasses precipitacions d'aquest any hidrològic, que va començar l'octubre de l'any 2007, amb prou feines cobreixen el 44,2% de la capacitat total de reserva hidràulica que hi ha a l'Estat espanyol. Encara que no tot el territori pateix de la mateixa manera, si es fes un rànquing de rius amb menys aigua embassada, tindríem per ordre: el Segura (18,87%), després el Xúquer (21,91%) i, a continuació, les conques internes de Catalunya (22,03%).

També podria fer-se un altre rànquing que proporcionaria més informació sobre els territoris que pateixen més escassetat d'aigua. Aquesta classificació estaria formada per aquelles conques que tenen un nivell menor amb relació a altres anys hidrològics. Al igual de la resta de la península, els usos de l'aigua es mantenen al límit de la disponibilitat i fins i tot en algunes regions se sobrepassa aquest límit i se'n fa un ús insostenible. Seguint aquest raonament, les conques que tenen molta menys aigua embassada d'allò que és habitual patiran més, perquè la demanda d'aigua en sobrepassarà la disponibilitat. Els tres primers rius que han reduït més l'aigua que tenen embassada, si prenem com a mitjana els darrers 9 anys, són: les conques internes de Catalunya, amb una reducció del 29%, la conca atlàntica andalusa, amb un 28% menys i la conca mediterrània andalusa, amb un 26% menys.

La perspectiva, aleshores, si l'absència de pluges continua durant la primavera, passaria de ser alarmant a trobar-se en un veritable problema de falta d'aigua. Si bé és un problema bastant recurrent, només fa una mica més d'un any que vam passar un període de sequera més accentuada que de costum, en el qual no tan sols es va haver de tallar l'aixeta a usos industrials i agrícoles, sinó que també, en determinades regions, es va haver de racionar l'aigua a la població. Tanmateix, per afegir més llenya al foc, caldria tenir en compte que a l'anterior període de sequera, que es va prolongar de 2004 a 2006, el va precedir un any humit i si ja pensem en l'absència de pluges d'aquest any, cal recordar que el passat any 2007 podria classificar-se entre normal i humit. És a dir, els usos i la gestió de l'aigua a l'Estat esgoten les reserves en qüestió de mesos, encara que siguem un dels països amb un nombre més gran d'embassaments. Això és deu al creixement continuat de la demanda, que fa que el “marge de maniobra” davant situacions de sequera sigui cada vegada menor i a una reducció constatada de l'aigua que corre pels rius, que s'està produint en els darrers anys, fins i tot en aquells rius on el nivell de precipitacions ha estat igual o superior a la mitjana, cosa que indica possiblement un augment de la temperatura derivada del canvi climàtic.
No obstant això, el ritme accelerat d'esgotament de les reserves d'aigua té clarament dos protagonistes que són els majors consumidors d'aigua a l'Estat: l'agricultura de regadiu, en primer lloc, i el desenvolupament immobiliari, especialment quant a projectes turístics malversadors d'aigua, en segon lloc. Els exemples són diversos: des de la planificació de complexos urbanístics hotelers amb camps de golf a les illes dels embassaments fins a la irracionalitat de “Las Vegas al desert dels Monegres”, anomenat Gran Scala, que ha rebut l'aprovació dels dos partits majoritaris.

Totes aquelles mesures que es prenguin per a una gestió més racional de l'aigua hauran de començar per aquests dos sectors i posar-hi més pes, no tan sols fent més eficaç tecnològicament l'ús de l'aigua i reduint-ne les enormes pèrdues en les xarxes de transport, sinó també paralitzant-ne l'expansió i, en determinades zones més seques, com és el cas de la costa mediterrània, decreixent, en concret, reduint la superfície regada.
Tanmateix, el funcionament de les dessaladores aproximadament al 10-20% de la seva capacitat a la costa mediterrània, com a conseqüència de la falta de demanda, també qüestiona aquesta suposada mancança d'aigua en aquesta zona. Atès que l'única diferència entre l'aigua dessalada i la d'origen continental és que una s'ha de pagar i l'altra s'obté de forma gratuïta o a un preu molt reduït, ens fa pensar que la suposada falta d'aigua és, en realitat, una falta d'aigua gratuïta. En aquest sentit, el preu de l'aigua, almenys la que s'utilitza en usos productius, hauria de repercutir tots els costs d'obtenció, també els ambientals i els socials, la qual cosa contribuiria de manera molt important a racionalitzar-ne el consum actual, en bona part sustentat per la utilització d'una primera matèria: aigua, gratuïta o molt barata.

Són aquestes decisions les que determinaran en un futur la conservació dels ecosistemes aquàtics, que finalment són els que fan disponible l'aigua per als usos socials i econòmics, i més si tenim en compte els efectes del canvi climàtic sobre els ecosistemes aquàtics. La sobreexplotació dels aqüífers i una major evaporació, per l'augment de les temperatures, han determinat la reducció mitjana d'un 15% en les aportacions als rius en aquests últims quinze anys; sens dubte, el canvi climàtic ja està perjudicant. Per tant, és imprescindible que, en els plans de gestió d'aquests ecosistemes s'incloguin les prediccions de canvi climàtic i s'actualitzin les dades dels darrers anys. A Ecologistes en Acció considerem que és un error tenir plans de gestió de la sequera amb sèries de precipitacions que van finalitzar fa 7 anys, com és el cas del Pla especial de sequera del Tajo.

Per fer un seguiment de la situació de sequera es recomana mirar les pàgines següents d'internet:

Embalses.net

Observatori de la sequera del Ministeri de Medi Ambient. En aquesta pàgina hi ha mapes de la situació cada mes, informes trimestrals i anuals.