En el Dia Internacional d'Acció contra les Preses i pels Rius, l'Aigua i la Vida, Ecologistes en Acció vol destacar com a l'Estat espanyol es continua amb la vella política de construcció de grans embassaments. El recreixement de Yesa (Navarra), l'embassament de Biscarrués (Osca), Breña II (Còrdova), Melonares (Sevilla), Irueña (Salamanca) i Castrovido (Burgos) són un exemple clar de la continuïtat d'una política hidràulica anacrònica basada en un creixement insostenible, per ésser desproporcionat, de l'oferta del recurs, que desatén l'eficiència i el control de les demandes i n'obvia els greus impactes socials i ambientals. En aquest començament del s. XXI, a l'Estat espanyol, veurem com continuen desapareixent pobles i ecosistemes amb un gran valor econòmic, social, paisatgístic i mediambiental, sota les aigües d'aquestes infraestructures.

Els dos grans arguments que es continuen utilitzant per a justificar aquests grans embassaments són: la falta d'aigües del clima mediterrani i la necessitat de satisfer el creixement de la demanda d'una societat cada vegada més desenvolupada.

La primera de les causes: la sequera climàtica, lluny de solucionar-se es veurà incrementada pels efectes del canvi climàtic i planteja l'estudi més recent del Ministeri de Medi Ambient, que l'escalfament global pot portar a un escenari en les grans conques de l'Estat d'una pèrdua de fins al 25% de la capacitat de regulació. La construcció de grans embassaments no soluciona el problema de l'escassetat mentre no se n'afronti la causa principal, el creixement continu i descontrolat de la demanda.

El segon argument, el de la necessitat de desenvolupament, cau per si mateix quan s'analitzen els nivells d'eficiència del sistema. Solament en els consums agrícoles, que representen més del 80% de consum total d'aigua, es continuen tenint pèrdues d'entre el 40% i 60% en les seves xarxes. En les xarxes de reg s'arriba a perdre un volum similar a la resta de consums de la població espanyola. Molts d'aquest conreus, tot i que reben copioses subvencions, no destaquen ni per la creació de treball, ni pel repartiment de la riquesa al món rural, ni al conjunt dels ciutadans.

La necessitat i l'eficiència tampoc no es demostren, quan, després de 10 anys de la seva construcció, molts embassaments no disposen de les conduccions per al seu ús. En definitiva, com a reminiscències d'una època ja passada, encara es continua amb la construcció d'alguns grans embassaments, que produeixen un gran impacte mediambiental, social i econòmic i la utilitat dels qual resulta en molts casos pràcticament inexistent.

Coincidint amb aquesta data, té lloc el judici davant l'Audiència Provincial de Madrid pel recreixement de l'embassament de Yesa (riu Aragó), contra l'exdirectora general d'Avaluació Ambiental del Ministeri de Medi Ambient, l'exdirector general d'Obres Hidràuliques, entre altres alts càrrecs, de l'època d'Isabel Tocino. Per l'exdirector general d'Obres Hidràuliques, hi ha peticions per part de la Fiscalia de fins a 9 anys de presó per presumpta prevaricació per adjudicar l'obra a una constructora, ACS, que el va contractar quan va deixar el càrrec.

Aquests grans projectes han afectat un 20% del nostres espais protegits i han comportat la pèrdua d'ecosistemes amb un gran valor, així com de valors culturals com pobles, paisatges, hortes, edificis i ponts històrics que seran inundats. En concret, podem destacar el cas de l'embassament de Breña II, que inundarà una de les últimes zones de linx ibèric.

Per Ecologistes en Acció, una bona conservació en qualitat i quantitat del recurs de l'aigua, passa necessàriament per una bona conservació dels ecosistemes fluvials i que l'aigua, més enllà de ser un simple benefici econòmic, és un bé necessari per a la vida mateixa i s'ha de gestionar segons això.

Per últim, en aquest Dia Internacional, Ecologistes en Acció es vol solidaritzar amb el membres de Solidaris amb Itoiz que encara continuen a la presó per haver-se oposat a la construcció de l'embassament d'Itoiz (Navarra) amb un gran impacte ambiental i social (va inundar àrees de gran valor natural i diversos pobles) i la utilitat del qual ja s'endevina molt reduïda i reitera la nostra petició al Govern del seu indult.