Aquest dia reivindicatiu pretén posar en evidència els nous projectes que es plantegen en la planificació hidrològica en curs a Espanya i els impactes ambientals i socials dels grans embassaments per al benefici de les companyies constructores, multinacionals de l'energia i empresaris del regadiu.

El Dia Internacional contra els Grans Embassaments va sorgir en un dels països que té els majors embassaments a nivell mundial, Brasil, on més de 1 milió de persones han estat desplaçades per aquestes infraestructures i s'han inundat més de 34.000 km2. En aquest país denuncien que, a pesar dels forts impactes que això suposa, se segueix impulsant la construcció de grans embassaments, en la seva majoria hidroelèctrics. Però no només a Brasil, a nivell de tota Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia s'estan engegant grans infraestructures.

A Turquia, on se celebrarà aquests dies el Fòrum Mundial de l'Aigua, i la resposta social en forma de Fòrum Alternatiu de l'Aigua, estan en projecte diversos transvasaments i prop de 2.000 embassaments. En aquest país es pretén construir el gran embassament de Ilisu que inundaria una gran vall del ric Tigris on es troben nombroses restes arqueològics de la cultura mesopotàmica i se situen diverses poblacions kurdes. Fins a ara ha estat frenada perquè els fons internacionals per a portar-la a terme han estat denegats.

En l'àmbit internacional diferents xarxes en defensa dels rius i contra les grans preses denuncien que les úniques beneficiades són les multinacionals de la construcció i de l'energia, així com dels propietaris d'extenses superfícies per al regadiu. A través d'aquestes infraestructures privatitzen l'aigua que s'embassa, l'energia que es produeix i la vall que s'inunda.

En l'Estat espanyol la gran majoria dels nostres rius estan regulats per més de 1.000 grans embassaments i hi ha encara de l'ordre de 20 en construcció. Les grans infraestructures hidràuliques han afectat a més 20% dels nostres espais naturals protegits, i són els responsables de la destrucció de nombroses àrees de gran valor natural, de paisatges singulars, de restes de gran valor històric arqueològic i cultural, i per descomptat de gran quantitat de pobles. Efectivament, la construcció d'embassaments ha suposat l'expulsió d'un gran nombre de ciutadans de les seves cases, que s'han vist obligats a emigrar, al ser anegats els seus pobles per les aigües dels grans embassaments.

De fet, en l'estat espanyol , es troben sota les aigües dels embassaments més de mig miler de pobles. A pesar d'això, el Ministeri de Medi ambient segueix impulsant la política del formigó i en diferents zones de l'Estat, i segueixen en construcció diversos grans embassaments, com el recreixement de Yesa, els embassaments de Itoiz, Irueña, Castrovido, Enciso, Arenoso, Alcolea, Breña II, Melonares, etc., alguns dels quals, en ple segle XXI, suposen també la destrucció de pobles. A més, algun govern autonòmic, com el d'Extremadura o el de Madrid, pretén construir grans embassaments. Extremadura, com contraprestació al delirant projecte del transvasament del Tajo mig, demana que es reprengui altres projectes no menys delirants com els de l'embassament de Monteagudo o el recreixement de Rosarito. Madrid vol fer un en la Serra Nord i altre en Colmenar de la Oreja. En ambdós casos contravenint la Directiva Marc de l'Aigua i fent abstracció dels crítics impactes ambientals i hidrològics que donarien lloc.

Ara, més que mai, es qüestiona la necessitat i els beneficis amb que es justifiquen aquestes obres. No han aconseguit detenir l'escassesa d'aigua en períodes de sequera, més aviat al contrari, els embassaments han servit per a alimentar la imparable demanda d'aigua per la depredació urbanística i les extenses àrees de nous regadius intensius allà on no és sostenible. Per aquesta raó, des d'Ecologistes en Acció rebutgem la construcció d'embassaments i el seu recreixement i defensem la gestió de l'aigua per a un ús racional i sostenible, que respecti el medi ambient i permeti cobrir les necessitats de proveïment d'una majoria de la població i no altres fins lucratives d'una minoria empresarial. Per això, en el procés de discussió de la planificació hidrològica ara en marxa a Espanya vam exigir en totes les conques no més embassaments ni transvasaments.