El problema del Canvi Climàtic a escala global també repercuteix, i molt, a escala local. Catalunya, lluny de les seves aspiracions de ser un país capdavanter en desenvolupament humà i sostenibilitat, és una de les regions europees i mundials que més incompleix els compromisos internacionals (com el Protocol de Kyoto) de reducció de gasos amb efecte d'hivernacle. Segons dades oficials de l'Oficina Catalana del Canvi climàtic, l'any 2007 Catalunya va emetre fins a un 48 % més de gasos causants del canvi climàtic, respecte de l'any base, 1990, quan pel conjunt de països desenvolupats, el Protocol de Kyoto preveia una modestíssima reducció del 5,7 % de les emissions. Fins i tot, aquest increment queda molt lluny de l'objectiu de l'Estat espanyol, fixat en el repartiment intern de la UE, de no superar l'any 2012 en més d'un 15 % l'increment d'emissions respecte de 1990. Catalunya és, tristament, un gravíssim contribuidor net a les emissions espanyoles que estan disparades respecte de l'objectiu de mínims del protocol de Kyoto.

Aquesta constatació global, però, pot fer perdre de vista els aspectes concrets i precisos del problema. Les emissions no són fruit d'una desgràcia divina o d'una alineació astral desfavorable, sinó d'unes activitats humanes irresponsables, que es concreten en polítiques concretes i diàries. A Catalunya, els sectors que més emeten diòxid de carboni són el del transport i els processos industrials (dins dels quals el major pes correspon a les indústries cimenteres) i la construcció (amb 15 i 13,9 milions de tones equivalents/any, respectivament). Sumats, els dos sectors representen més del 50% de les emissions catalanes, segons les dades oficials de la Generalitat.

És precisament el model d'urbanisme i de polìtica territorial el que és, en major mesura, responsable d'aquestes emissions, i de l'increment continu, any rere any. A Catalunya s'ha construït d'una forma desenfrenada la darrera dècada, tant habitatges com infraestructures. La dispersió urbana, amb un creixement continu de la superfície construida, ha representat un immens consum de recursos (entre ells, ciment), i d'energia. Al mateix temps, el creixement enorme de les ciutats i pobles a la segona, tercera i quarta corona metropolitana, així com les autopistes, autovies i línies de tren d'Alta Velocitat, han incrementat d'una forma molt significativa els desplaçaments diaris de la població per motius de feina o estudis, la major aprt dels quals, en transporta privat o molt ineficient com l'AVE.

La proposta de Pla Territorial Metropolità de l'àrea de Barcelona, abunda en aquests dos «pecats». D'una banda segueix apostant per la construcció d'habitatges (fins a 600.000 en 16 anys), de polígons industrials, d'urbanitzacions. I de l'altra es segueix posant un gran èmfasi en la millora d'unes infraestructures de transport que ja, hores d'ara, estan molt sobredimensionades: ja avui estem al segon lloc mundial de quilòmetres de vies ràpides per persona. Per tant, no resulta cap frivolitat ni exageració dir que la proposta de Pla Territorial Metropolità de Barcelona, que tramita la Generalitat, resulta una contribució nefasta per a l'objectiu d'aturar el gravissim problema del canvi climàtic i que, més aviat al contrari, suposaran un agreujament del mateix.

Considerem que aquest tipus de documents de planificació territorial haurien d'estar subordinats a interessos generals molt més importants com és l'estratègia per a la mitigació i l'adaptació al canvi climàtic. La Generalitat, a través en aquest cas del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, es converteix amb projectes com el PTMB en un culpable més del desastre climàtic i, a més, intenta dur a terme una operació de «rentat verd» fent passar per «sostenible» un pla com aquest.

Ja en el seu moment, Ecologistes en Acció va presentar al·legacions a l'avanç de projecte i la tardor passada, ja amb la proposta ferma de Pla, les va tornar a presentar.

A tall d'exemple, val la pena destacar un cas que recentment s'ha conegut públicament. El «Barça Parc» és una projecte presentat conjuntament pel FC Barcelona amb l'Ajuntament de Viladecans. Resumidament, es pretén construir un gran complex lúdic i esportiu al costat de l'aeroport del Prat, a tocar de les reserves naturals del Delta del Llobregat. El projecte, actualment en fase prèvia, planteja construir al voltant de 120.000 metres quadrats de sostre en un sector que està afectat per la declaració de la xarxa europea d'espais naturals «Natura 2000», ja que la meitat de les 60 hectàrees del polígon estan catalogades com a tals i l'altra meitat estan a la seva zona d'influència directa.

El «Barça Parc», construït en uns terrenys que el projecte de Pla territorial preveia urbanitzar, seria un gran contribuidor net al canvi climàtic, a agreujar aquest problema. D'una banda, directament perquè la seva construcció consumiria d'una enorme quantitat de recursos (metalls, ciment, aigua, energia, etc.) els quals són font de canvi climàtic. I de l'altra, perquè es preveu una mobilitat associada de més de 15.000 cotxes privats a diari.

Les Agulles-Ecologistes en Acció confia que les al·legacions presentades davant l'Ajuntament, i que hauran de ser analitzades també pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, convencin a les administracions de la inconveniència i irresponsabilitat política que representaria tirar endavant amb aquest projecte en un lloc tan fràgil i valuós ambientalment com és el Delta del Llobregat, i que alhora seria un pal més a les rodes en el difícil camí cap a la transició a una economia i societat sostenible que no alteri el clima irreversiblement, com està a punt de passar.