Ecologistes en Acció considera que les línies de modificació de la Llei de costes presentades pel ministeri d'Arias Cañete suposen el primer pas de la privatització del litoral. L'ampliació de la concessió a 75 anys i la possibilitat de compravenda dels immobles deixaran els béns públics de la costa a mercé de l'especulació i els interessos privats.

PDF - 762.4 kB
Borrador Anteproyecto Ley de Costas

El Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient presenta al Consell de Ministres un Avantprojecte de reforma de la Llei de costes. Es tracta d'un document qualificat com a una «primera lectura» de les intencions del departament en la modificació de la llei esmentada. D'aquesta manera es posposa fins a algun Consell de Ministres de setembre l'aprovació del Projecte de llei. Paga la pena destacar que aquest document es presenta incomplint el compromís previ del Ministeri amb les organitzacions ambientals, en el sentit de permetre'ls conéixer-lo prèviament i aportar-hi el seu punt de vista.

La principal mesura que conté el document és l'ampliació de les concessions a 75 anys i l'autorització de la compravenda, la qual cosa equival a tenir en propietat un espai públic pràcticament per a tota la vida. Açò, per a Ecologistes en Acció, suposa una privatització encoberta de la costa i el sacrifici del Domini Públic Marítim Terrestre (DPMT) a l'especulació urbanística i els interessos privats.

La bombolla immobiliària no sols ha degradat i especulat sobre tota la franja costanera, sinó que ara el ministre Arias Cañete i el seu gabinet pretenen fer-ho també amb els béns públics existents en el litoral. Tot això amb la buida excusa de fer compatible la conservació del medi ambient amb el desenvolupament econòmic i donar més seguretat jurídica als propietaris d'habitatges en el litoral. També es parlava d'augmentar la seguretat jurídica.

No obstant això, aquesta reforma no només no incrementarà la dita seguretat jurídica, sinó que la gran quantitat d'excepcions, casuístiques infinites i desigualtats de tractament que planteja, tindrà justament l'efecte contrari. Per exemple, implicarà la delimitació completa de la totalitat del DPMT de l'illa de Formentera.

Al prolongar ara aquestes concessions en DPMT i en la seua servitud de protecció, l'Estat espanyol haurà de fer front a una onada de reclamacions per indemnitzacions dels afectats que sí que van complir la legislació. A més, l'Administració haurà de fer front a les despeses de restauració i contenció ambiental pels danys que amb tota seguretat provocaran en les concessions privades la pujada del nivell del mar i els temporals a causa del canvi climàtic.

D'altra banda, la pretensió de reduir la servitud de 100 a 20 metres en llocs com ara les ries és una mesura totalment allunyada de la vertadera dinàmica d'aquestos ecosistemes. Lluny de prosseguir amb el Pla Nacional d'Adaptació del Canvi Climàtic en la costa, veiem com el Ministeri avança en direcció totalment oposada, la qual cosa ocasionarà grans perjudicis socials i econòmics a les poblacions que reduïsquen els metres de la servitud.

És més, les ries són considerades pel Panell Intergovernamental de Canvi Climàtic (IPCC, per les seues sigles en anglés) com a un dels principals llocs que seran transformats i ocupats pel mar. Per tant, el Ministeri camina en contra del perfil costaner que tindrem d'ací a uns anys.

Ecologistes en Acció considera, a més, que augmentar la «flexibilitat» en les platges urbanes no portarà més que conseqüències nefastes per a l'equilibri de la franja litoral i també un efecte negatiu sobre els usuaris de les platges. La gestió del litoral no pot anar enfocada a si són platges urbanes o naturals, sinó que s'ha d'estudiar cas per cas en funció de la singularitat de la zona i de les pressions a què estiguen sotmeses.

Per aquestos motius, Ecologistes en Acció exigeix que es descarte la modificació de la Llei de costes de 1988, i més en aquestos termes que van encaminats a la privatització i degradació de la costa. Al contrari, l'organització ecologista demana que s'aposte per una estratègia d'adaptació al canvi climàtic en la costa, que és el que realment cal.