La fase decisiva de la Cimera de la Biodiversitat arrenca avui a l'Índia amb un perillós debat: la implementació de mecanismes financers que posen preu a la natura en comptes de garantir la seva protecció. Al llarg d'aquesta setmana haurien d'aconseguir-se acords inajornables per complir les metes de conservació d'ecosistemes.

La segona setmana de l'onzena Conferència de les Parts de la Convenció de la Diversitat Biològica de Nacions Unides (COP11) acull a ministres i secretaris d'Estat de tot el món. Tots ells han de pactar el finançament de les actuacions per a la conservació de la biodiversitat ja acordades en cimeres anteriors. Però ara per ara no hi ha avanços de cap tipus en els fons que es van a subministrar. Ni la quantitat, ni les fonts, ni els terminis estan clars a cinc dies d'acabar una cimera clau.

Ecologistes en Acció, que està present seguint les negociacions, denuncia que les negociacions sobre finançament s'estan desviant cap a l'exploració de mecanismes financers que persegueixen la mercantilizació de la natura i els seus recursos en comptes de la seva protecció. S'està donant massa importància a la valoració econòmica de la biodiversitat i a les opcions de restauració d'ecosistemes com a forma de “compensar” impactes comesos en altres llocs.

Ecologistes en Acció considera preocupant que els sistemes de valoració econòmica de la biodiversitat (coneguts com TEEBs) estiguin entrant de ple com a criteris condicionants pels Plans d'Acció Nacional. Aquesta visió, que és esbiaixada, no pren en consideració ni el valor intrínsec de la biodiversitat ni el fet que hi ha funcions no quantificables des del punt de vista monetari.

També altres mecanismes relacionats per exemple amb la desforestació dels boscos (REDD+) o el paper de les inversions privades per a l'ús de la naturalesa estan sustituint als escassos fons públics internacionals.

L'organització ecologista recorda la importància d'establir immediatament fons obligatoris per als països “rics”, que tenen la major responsabilitat històrica en la pèrdua d'espècies i la degradació d'ecosistemes, per evitar una catàstrofe ambiental que des del punt de vista econòmic, resulta molt més cara que la inversió ara en prevenció.