La torxa de la regasificadora de Sagunt (València) ha cremat amb gran intensitat durant més de 10 dies a causa de la baixa demanda. La sobrecapacitat del sistema elèctric i la falta de perspectiva dels successius governs situa Espanya en la senda del malbaratament energètic, econòmic i la insostenibilitat.

La planta de Saggas ha de cremar gas a causa de la baixa demanda, mentress'obliga a cremar carbó i es mantenen obertes les centrals nuclears que obliguen a parar centenars d'aerogeneradors i impedeixen l'entrada dels cicles combinats en el mercat. Per a Ecologistes en Acció, cal un canvi urgent en la política energètica que ens porte cap a un sistema de baixes emissions, que ja és sostenible a tots els nivells.

Al port de Sagunt, la regasificadora de Saggas s'ha vist obligada a cremar en la torxa part del gas que arriba en vaixells metaners per a mantenir la producció sota mínims, des del 16 al 28 d'abril. La crema de gas en torxa es realitza quan la demanda de gas cau per davall d'un cert nivell, necessari per a mantenir el procés de regasificació, per la qual cosa el gas que no es pot injectar per a la seua utilització en el mercat s'ha de cremar directament en la planta.

En el cas de la planta de Sagunt, la utilització del cicle combinat de Sagunt en 2011 va estar al voltant del 40% de la seua disponibilitat, mentre que en el conjunt de les centrals de cicle combinat en l'estat la utilització mitjana va ser del 25%, cosa que en converteix a moltes en una inversió ruïnosa. Al mateix temps, l'obligació de cremar carbó autòcton basant-se en el Reial Decret 134/2010 ha suposat un increment d'emissions de CO2 en el sistema elèctric de quasi el 40% en els dos últims anys, a pesar de l'increment en la participació de les renovables i al descens de la demanda.

La indústria acusa de la seua situació a la crisi i a la penetració de les renovables en el sistema elèctric, i ha sigut còmplice d'una campanya de persecució a aquestes últimes infestada de fal•làcies. El descens de la demanda i la penetració de les renovables són fets desitjables des del punt de vista de la sostenibilitat, encara que no haurien de ser conseqüència d'una crisi econòmica sinó d'un canvi real en la forma de vida.

A més, la indústria del gas obvia diversos aspectes que no es mencionen, i que estan contribuint a impedir l'entrada de gas i de renovables en el sistema elèctric, a un cost ambiental i social elevadíssim. Aquestos factors són la inflexibilitat de l'energia nuclear i l'obligació de cremar carbó nacional. Actualment es podrien tancar la majoria de les centrals tèrmiques de carbó i les centrals nuclears a l'estat espanyol sense problemes per a cobrir la demanda. Però en realitat, la situació del sector la deuen a una planificació energètica desastrosa unida a unes inversions pèssimes, perquè des de fa anys se sabia quina seria la senda de les renovables, aquestes sí, planificades, i a pesar d'això, s'ha invertit en cicles combinats confiant que tindrien els ingressos garantits.

Per a l'associació ecologista, el sistema energètic ha d'apostar necessàriament per l'estalvi i l'eficiència. L'energia més barata és la que no es consumeix. També ha d'apostar per la integració cada vegada major de les energies renovables, autòctones i sostenibles a curt, mitjà i llarg termini. Qualsevol altra font d'energia ens situa en la continuïtat d'un sistema amb una visió de curt termini, contaminant i altament dependent de l'exterior. També, dit siga de passada, més car econòmicament i socialment, a mitjà i llarg termini.

És hora que es faça una auditoria del sistema elèctric, que es prenga el control social i democràtic d'un sistema energètic en mans d'un grapat d'empreses, i es reforme completament, per a avançar cap a un sistema de futur, sense emissions, i sense costos ocults que les empreses repercuteixen a la societat per a benefici propi.