A 24 anys de l’accident, Vandellòs I encara comporta riscos

Totes les versions d’aquest article: [Català] [Castellano]

Ecologistes en Acció vol recordar el 24 aniversari de l’accident de Vandellòs I ( Tarragona ) , el més greu d’una central nuclear espanyola , generat a més per la deixadesa dels propietaris de la central i del CSN . En aquella ocasió es va fregar la tragèdia i la fortuna i els bombers la van evitar . En l’actualitat la central continua implicant riscos , com han demostrat els terratrèmols generats pel projecte Castor .

A les 10 menys 20 minuts de la nit del 19 d’octubre de 1989, fa ara 24 anys , es va produir un incendi a l’alternador del Grup 1 de la central , que es va propagar fins al reactor . L’incendi va deixar inactius 2 dels 4 turbobufadors que refrigeraven el nucli de la central i els dos que van continuar funcionant també van estar a punt de fallar . La contenció del reactor es va inundar amb aigua del mar que es va contaminar . El cas va ser especialment greu perquè l’accident es va produir perquè no es van reparar els sistemes que el CSN ( Consell de Seguretat Nuclear ) havia exigit .

En efecte , ja en 1986 el CSN havia exigit l’ instal·lació d’un sistema de protecció contra incendis , l’aïllament dels turbobufadors dels sistemes elèctrics i l’ instal·lació d’un sistema de refrigeració d’emergència , sense que Hifrensa , propietària de la central , fes cas i sense que les autoritats prenguessin cartes en l’assumpte i la sancionessin . De fet , en les centrals franceses similars a la de Vandellòs es va instal · lar un cinquè turbobufador d’emergència per evitar la paralització total del sistema de refrigeració en cas d’avaria , la qual cosa hagués provocat l’incendi de tot el grafit contingut en el reactor . En els mesos previs a l’accident es van produir fins a un total de 13 incidències que van obligar a paralitzar la producció momentàniament , sense que això motivés que ni Hifrensa , ni el CSN , ni el Ministeri d’Indústria fessin res . Durant l’accident l’actitud dels operadors de la central va deixar molt a desitjar i van ser claus els bombers civils per apagar l’incendi i tallar l’accident . Res va funcionar bé , ni tan sols les comunicacions entre la central i la sala SALEM del CSN .

A 24 anys de l’incendi , la central de Vandellòs I segueix en període de desmantellament , amb les restes del seu reactor tancats en un calaix de formigó , fins que els valors de la radioactivitat decaiguin a nivells que permetin als operaris acabar les tasques sense irradiar en excés . En el seu interior , el calaix de Vandellòs I conté , entre altres elements , unes 1500 tones de grafit radioactiu el destí del qual encara no està decidit , perquè no es pot emmagatzemar al magatzem del Cabril ( Còrdova ) . En estes condicions , la central suposa encara un perill , ja que està sotmesa a tots els avatars que es produeixin al seu voltant . Sense anar més lluny , els terratrèmols provocats pel projecte Castor d’injecció de gas es van arribar a detectar a Vandellós i van introduir un plus d’inseguretat a la central . De fet, divendres dia 4 d’octubre, al dia següent de produir-se el terratrèmol més gran, el CSN va realitzar un simulacre i va posar a tots els seus inspectors en estat d’alerta .

Ecologistes en Acció vol denunciar la situació de Vandellòs I així com el fet que els riscos per a les persones i el medi ambient es deixen sempre en segon lloc a l’hora de prendre decisions sobre activitats relacionades amb l’energia . A més , s’avalua l’impacte de cada instal · lació per separat sense tenir en compte les interaccions que puguin donar-se entre unes i altres.

Per evitar impactes permanents al territori , com el de Vandellòs I , cal prescindir d’activitats contaminants , com l’energia nuclear . No obstant això , no s’ha après la lliçó i es continua apostant per aquestes activitats lesives i de risc com les nuclears , el Projecte Castor o l’extracció d’hidrocarburs per mitjà de la fractura hidràulica ("fracking ") .




Visitants connectats: 467