El Pla d'Infraestructures, Transport i Habitatge (Pitvi) 2012-2024, que el Ministeri de Foment ha sotmès a informació pública aquesta setmana, aposta de nou per una enorme inversió pública en autovies i alta velocitat ferroviària. Ecologistes en Acció es pregunta com és possible que el Govern segueixi apostant per una política malbaratadora, sense justificació tècnica ni social, i fort impacte ambiental. La bombolla de les infraestructures, juntament amb la bombolla immobiliària, ha generat l'enorme deute que s'està fent pagar a la societat a força de retallades. Sense oblidar els escàndols de corrupció política lligats a aquestes grans obres.

En la nova versió del Pitvi donada a conèixer ara es plantegen diversos escenaris, optimista, conservador i desfavorable, que suposarien una inversió de 144.826, 132.11 o 119.720 milions d'euros, respectivament. És a dir, una quantitat superior en qualsevol dels escenaris a la suma de les retallades que s'han aplicat als serveis socials.

Els dos capítols als quals el Pitvi dedicarà unes majors inversions són, precisament, les línies d'alta velocitat ferroviària i les autovies, a pesar que l'Estat espanyol és rècord en quilòmetres d'aquestes infraestructures en la UE-28. El ferrocarril i les carreteres es portaran el 39% i 29% respectivament de les quantitats citades. Bona part dels fons per a grans obres d'aquests últims anys s'han aconseguit a partir de crèdits del BEI (Banc Europeu d'Inversions) augmentant encara més nostra engruixada deute públic i contradient el discurs oficial d'austeritat.

Ecologistes en Acció considera que la major part de les obres que es plantegen manquen de justificació. Gairebé totes les autovies previstes, per exemple, no tenen una densitat de tràfic que justifiqui el seu desdoblament: els manuals parlen que és assenyat desdoblegar una via a partir d'un tràfic de 15 o 20.000 vehicles al dia i el Pitvi es planteja aquesta actuació per a trams que no arriben ni als 2.000 vehicles diaris. I, pitjor encara, es proposen de nou obres que ja han estat rebutjades pel seu fort impacte ambiental després de l'avaluació corresponent, com és el cas de les autovies Puertollano-Mèrida, Toledo-Còrdova, etc.

En aquest mateix sentit, el de la irracionalitat de les inversions, causa estupor que es proposi una nova radial per a Madrid, la R-1, quan les altres 5 prèviament existents (R2, 3, 4 i 5, i AP41) estan en concurs de creditors i a punt d'haver de ser rescatades per l'Estat.

El mateix passa amb l'alta velocitat ferroviària. A pesar que hi ha un consens clar entre els economistes de que resulta ser un model ruïnós per al país i que la major part de la gent no es pot pagar els bitllets d'aquest tren, s'aposta pel “AVE para tothom”. Un sol exemple per mostrar l'absurd de les multimilionàries inversions previstes: el Tribunal de Comptes portuguès va decidir en 2012 no assignar fons a la línia d'alta velocitat frontera espanyola-Lisboa perquè aquest tren “no defensa l'interès públic i dels contribuents portuguesos”, però el Pitvi es planteja portar la línia fins a la mateixa frontera amb el país veí, prèvia inversió de 2.600 milions d'euros.

El Pitvi és una constant lloa al paper de les infraestructures per “contribuir a la reactivació econòmica” a través de “la liberalització dels mercats” –de fet, aquesta paraula, “liberalització” es repeteix gens menys que 53 vegades en el document– oblidant que la nostra sobre-dotació d'infraestructures lluny de ser un avantatge econòmic és de facto un gegant forat financer, que no sembla que vulguem deixar d'aprofundir.

Per a Ecologistes en Acció resulta difícil entendre una política de transport malbaratadora de fons públics, destructora del territori i del medi ambient i inútil per millorar la qualitat de vida de la major part de la gent. No obstant això, els “papers de Bárcenas” si que deixaven presumptament clars uns interessos foscos perquè es duguessin a terme aquestes inversions. Potser aquí estigui l'explicació de perquè el Govern segueix obstinat en una política d'infraestructures tan ruïnosa i demencial.