La pobresa energètica és un problema que afecta cada vegada a més persones a l'Estat espanyol. Segons dades de 2012 de l'INE, un de cada cinc llars van ser incapaces de mantenir condicions mínimes de temperatura a l'hivern, a causa de l'increment dels preus de l'energia, la caiguda de la renda, i la mala qualitat dels edificis.

La Plataforma per un Nou Model Energètic, en la qual participa Ecologistes en Acció, reclama de les autoritats públiques que estableixin plans per lluitar contra aquesta situació mitjançant l'adequació del parc immobiliari, l'establiment de preus raonables de l'energia i la garantia de subministrament en les situacions més desfavorides.

Aquest dimecres 22 de gener la Plataforma va convocar concentracions a diverses ciutats, de manera que centenars de persones, abrigallades amb mantes i espelmes, com a forma de visibilizar aquesta problemàtica, van denunciat la inacció de les administracions públiques per solucionar el problema. Les concentracions s'han dut a terme a Còrdova, Logronyo, Madrid, Zaragoza, Santander i Sevilla, i se sumen a les que s'han dur a terme a Catalunya, Almeria, Cadis, Granada, Jaén, Màlaga i molts altres ciutats i pobles de l'estat des d'octubre de l'any passat.

L'Enquesta de Condicions de Vida de l'INE 2012 donava com a resultat que un 17'9 % de les llars a Espanya no tenien condicions per mantenir una temperatura adequada a l'hivern i que aquesta mateixa situació es va donar en un 24'8 % de les llars durant l'estiu. Les estimacions apunten al fet que durant aquest mateix any es van produir prop de 1'4 milions de desconnexions de la xarxa elèctrica per impagament i que com a mínim 2.300 persones moren cada any per causes relacionades amb la pobresa energètica.

Els combustibles fòssils són cada vegada més cars i la baixa qualitat dels edificis existents (gairebé el 60% van ser construïts sense cap estàndard d'aïllament) fa que les factures no deixin de créixer. S'estan fent esforços per canviar aquesta situació (Llei de rehabilitació, regeneració i renovació urbana, certificació d'eficiència energètica, ajudes del IDAE, etc.) però no són suficients per a la població que es troba en situació de pobresa energètica o al límit d'aquesta, ja que les actuacions a realitzar queden moltes vegades fora de les seves possibilitats.

A aquest fet cal afegir l'increment continuat en la factura elèctrica, propiciat per una normativa que blinda els beneficis de les grans empreses del sector en detriment dels interessos de la ciutadania. El dèficit de tarifa pesa com una làpida sobre els consumidors i l'única forma d'acabar amb aquest problema i estabilitzar els preus és mitjançant una profunda reforma del sector elèctric, que hauria d'anar precedida d'una auditoria de costos del sector, de manera que prevalgui l'interès general sobre els interessos de les principals empreses que conformen un oligopoli amb gran influència sobre el poder polític i els mitjans de comunicació.

Les mesures d'estalvi i eficiència són tan necessàries com la substitució progressiva de fonts fòssils per renovables. Mentre que les primeres són contaminants, cares, i les importem de l'exterior, les segones són més barates, netes, amb costos predictibles, i autòctones.

La situació va més enllà de les llars i segueix a molts ajuntaments i institucions públiques (hospitals, col·legis, universitats…), hotels i indústries, per la qual cosa el canvi en el model energètic és un imperatiu per sortir de la crisi. L'energia és imprescindible per al bon desenvolupament social i econòmic, i el seu accés ha de considerar-se com un servei públic, democràtic i transparent, en lloc de com una forma de lucre personal.