L’abastament d’aigua a Catalunya està garantit amb les obres del 2010-2011

El transvasament del Roine només pot obeir a interessos de constructores i multinacionals de l’Aigua i un acord per permetre transvasar l’Ebre cap al Sud del litoral mediterrani.

L’antiga i ja descartada proposta de CiU de portar 300 Hm3/any d’aigua des del Roine l’ha fet ressuscitar el ministre Cañete d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient. Sembla del tot inaudit que aquesta proposta de transvasament tan cara i insostenible reaparegui des del Ministeri si no és amb la intenció d’acontentar els desitjos de l’actual govern de Catalunya, intercanviant-la per negociacions a la baixa del cabal ecològic de l’Ebre en el seu tram baix per a permetre el transvasament de l’Ebre cap al Sud del litoral mediterrani. I amb aquesta operació, l’objectiu comú seria facilitar el negoci de grans constructores i multinacionals que fan negoci amb la venda d’un Dret Humà com és l’aigua. No caben altres hipòtesis atès que la falta de garantia d’abastament de la Regió Metropolitana de Barcelona de 110 Hm3/any [1], que va quedar palesa durant la sequera del 2006-09 , ha quedat resolta amb les obres del Pla Hidrològic de Catalunya executades a finals de la sequera i durant els anys 2010 i 2011.

Les noves fonts d’aigua amb què comptem per abastir la Regió Metropolitana de Barcelona, històricament la causa del tots els mals pel que fa a la garantia d’abastament d’aigua, han estat: la construcció de la dessalinitzadora de El Prat de Llobregat amb una producció de 60 Hm3/any, l’ampliació de la dessalinitzadora de La Tordera (construïda la primera fase per CiU) amb 10 Hm/any més, la recuperació d’aqüífers a les conques del Besòs, la Tordera i Llobregat amb 27 Hm3/any, la modernització de regadius a Sentmenat i Celrà que han suposat 9 Hm3/any més, i els projectes de reutilització d’aigües d’un volum de 25 Hm3/any.

Totes aquestes noves fonts han suposat un total de 131 Hm3/any [2] que superen amb escreix els 110 Hm3/any de dèficit. A aquesta xifra hem d’afegir el fet que les projeccions de creixement demogràfic (estretament lligat al consum d’aigua) del Pla contemplaven un increment de població per al 2027 d’un milió i mig de persones. Tanmateix en la forquilla dels anys 2009-2013 la població presenta una disminució a Catalunya d’unes 25.000 persones [3]. Finalment, com un as a la màniga, el Pla Hidrològic de Catalunya incorpora la possibilitat de reaprofitar l’efluent de la depuradora del Prat del Llobregat de 60 Hm3/any, el qual està connectat aigües amunt del Llobregat, a l’alçada de Molins de Rei, cosa que alleujaria la manca de cabal del Llobregat, la captació de la potabilitzadora de Sant Joan Despí i carregaria els pous deltaics del Llobregat.

Molt possiblement, el govern de Catalunya augura una recuperació de l’economia, però no podem obviar que a hores d’ara no es produeix i que els consums d’aigua decreixen de forma important. En l’àmbit urbà, a conques internes de Catalunya els consums han baixat en 77 Hm3/any, en l’àmbit industrial en 27 Hm3/any, amb un total a Catalunya per a tots els usos de 140 Hm3/any [4].

Sens dubte, les mesures ja executades – que són part important del dèficit de més de 1.000 M€ de l’Agència Catalana de l’Aigua – i la important disminució de 140 Hm3/any de consum d’aigua a Catalunya, garanteixen l’abastament de la població per a molts anys i no només, també permetrien el retorn de cabals del Ter (66 Hm3/any) complint amb el Pla Sectorial de Cabals de Manteniment (PSCM).

Ecologistes en Acció de Catalunya considera que és el moment d’obrir un debat amb el màxim rigor i responsabilitat entre els diversos sectors per afrontar amb criteris econòmics, socials i ambientals quines mesures s’han de desenvolupar per afrontar els efectes del canvi climàtic en el mitjà i llarg termini. L’organització denuncia la frivolitat amb què els governants responen als grans negocis i continuen aprofundint la política que ens ha portat a la crisi actual, de grans projectes d’infraestructura innecessaris, insostenibles, finançats amb fons públics i amb grans impactes al territori i al deute públic.

Taula: Elaboració pròpia d’Ecologistes en Acció a partir de dades del Pla Hidrològic de Districte de Conca Fluvial de Catalunya, Informe sobre el Sistema Ter Llobregat i Esquema Provisonal de Temes Importants de l’Agència Catalana de l’Aigua.

Balanç Hídric 2014

Font Nova aportació Dèficit hídric
Dèficit inicial PHC (2010) 176 Hm3/a amb PSCM
Actuacions executades PHC (2010) 131 Hm3/a 68 Hm3/a amb garantia Baix Ter
Retorn Depuradora Prat
Garantia Sistema T-LL (2012)
60 Hm3/a 8 Hm3/a
Estalvis Consums EPTI (2009-13)
Catalunya 140 Hm3/a
CIC (urbà) 77 Hm3/a
Industrial 27 Hm3/a

Es fa evident que la Garantia del Sistema ATL està satisfet

El abastecimiento de agua en Cataluña está garantizado con las obras del 2010-2011

El trasvase del Ródano sólo puede obedecer a intereses de constructoras y multinacionales del agua y un acuerdo para permitir trasvasar el Ebro hacia el Sur del litoral mediterráneo

La antigua y ya descartada propuesta de CiU de llevar 300 Hm3/año de agua desde el Ródano ha sido resucitada por el ministro Cañete de Agricultura, Pesca, Alimentación y Medio ambiente. Parece del todo inaudito que esta propuesta de trasvase tan cara e insostenible reaparezca desde el Ministerio si no es con la intención de contentar los deseos del actual gobierno de Cataluña, intercambiándola por negociaciones a la baja del caudal ecológico del Ebro en su tramo bajo para permitir el trasvase del Ebro hacia el Sur del litoral mediterráneo. Y con esta operación, el objetivo común sería facilitar el negocio de grandes constructoras y multinacionales que hacen negocio con la venta de un Derecho Humano cómo es el agua. No caben otras hipótesis, dado que la falta de garantía de abastecimiento de la Región Metropolitana de Barcelona de 110 Hm3/año (1), que fué patente durante la sequía del 2006-09, ha quedado resuelta con las obras del Plan Hidrológico de Cataluña ejecutadas a finales de la sequía y durante los años 2010 y 2011.

Las nuevas fuentes de agua con que se cuentan para alcanzar la Región Metropolitana de Barcelona, históricamente la causa del todos los males en cuanto a la garantía de abastecimiento de agua, han sido: la construcción de la desalinizadora de El Prat de Llobregat con una producción de 60 Hm3/año, la ampliación de la desalinizadora de La Tordera (construida la primera fase por CiU) con 10 Hm/año más, la recuperación de acuíferos a las cuencas del Besòs, la Tordera y Llobregat con 27 Hm3/año, la modernización de regadíos en Sentmenat y Celrà que han supuesto 9 Hm3/año más, y los proyectos de reutilización de aguas de un volumen de 25 Hm3/año.

Todas estas nuevas fuentes han supuesto un total de 131 Hm3/año (2) que superan con creces los 110 Hm3/año de déficit. A esta cifra tenemos que añadir el hecho que las proyecciones de crecimiento demográfico (estrechamente ligado al consumo de agua) del Plan contemplaban un incremento de población para el 2027 de un millón y medio de personas. Aun así esa horquilla de los años 2009-2013 la población presenta una disminución en Cataluña de unas 25.000 personas (3). Finalmente, como ¨un as en la manga¨, el Plan Hidrológico de Cataluña incorpora la posibilidad de reaprovechar el efluente de la depuradora de El Prat del Llobregat de 60 Hm3/año, el cual está conectado aguas arriba del Llobregat, a la altura de Molins de Rei, cosa que aliviaría la carencia de caudal del Llobregat, la captación de la potabilizadora de Sant Joan Despí y suministraría los pozos deltaicos del Llobregat.

Muy posiblemente, el gobierno de Cataluña augura una recuperación de la economía, pero no podemos obviar que a estas alturas no se produce y que los consumos de agua decrecen de forma importante. En el ámbito urbano, en cuencas internas de Cataluña los consumos han disminuido en 77 Hm3/año, en el ámbito industrial en 27Hm3/año, con un total en Cataluña para todos los usos de 140 Hm3/año (4).

Sin duda, las medidas ya ejecutadas – que son parte importante del déficit de más de 1.000 M€ de la Agencia Catalana del agua – y la importante disminución de 140 Hm3/año de consumo de agua en Cataluña, garantizan el abastecimiento de la población para muchos años y no sólo, también permitirían el retorno de caudales del Ter (66 Hm3/año) cumpliendo con el Plan Sectorial de Caudales de Mantenimiento (PSCM).

Ecologistas en Acción de Cataluña considera que es el momento de abrir un debate con el máximo rigor y responsabilidad entre los diversos sectores para afrontar con criterios económicos, sociales y ambientales qué medidas se deben desarrollar para afrontar los efectos del cambio climático en el medio y largo plazo. La organización denuncia la frivolidad con que los gobernantes responden a los grandes negocios y continúan profundizando la política que nos ha llevado a la crisis actual, de grandes proyectos de infraestructura innecesarios, insostenibles, financiados con fondos públicos y con grandes impactos en el territorio y a la deuda pública.

Tabla: Elaboración propia de Ecologistas en Acción a partir de datos del Plan Hidrológico de Distrito de Cuenca Fluvial de Cataluña, Informe sobre el Sistema Ter Llobregat y Esquema Provisonal de Temas Importantes de la Agencia Catalana del agua.

Balanç Hídric 2014

Font Nova aportació Dèficit hídric
Dèficit inicial PHC (2010) 176 Hm3/a amb PSCM
Actuacions executades PHC (2010) 131 Hm3/a 68 Hm3/a amb garantia Baix Ter
Retorn Depuradora Prat
Garantia Sistema T-LL (2012)
60 Hm3/a 8 Hm3/a
Estalvis Consums EPTI (2009-13)
Catalunya 140 Hm3/a
CIC (urbà) 77 Hm3/a
Industrial 27 Hm3/a

(1) Datos del Plan Hidrológico de Distritos de Cuenca Fluvial de Cataluña (2009) elaborado por la Agencia Catalana del agua, aprobado por el Gobierno de la Generalitat de Cataluña, el Consejo del Agua y el Consejo de Ministros
(2) Id.
(3) Población en Cataluña. Idescat 2014.
(4) Datos del documento “Esquema Provisional de Temas Importantes”. Agencia Catalana del agua. 2014

[1] Dades estretes del Pla Hidrològic de Districtes de Conca Fluvial de Catalunya (2009) elaborat per l’Agència Catalana de l’Aigua, aprovat pel Govern de la Generalitat de Catalunya, el Consejo del Agua y el Consejo de Ministros

[2] Id.

[3] Població a Catalunya. Idescat 2014.

[4] Dades del document “Esquema Provisional de Temes Importants”. Agència Catalana de l’Aigua. 2014