El passat dia 3 de juliol, la Comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat, amb l'abstenció del Partit Popular, una Proposta de Resolució presentada per Esquerra Republicana en la que, en dos punts, s'instava al Govern de la Generalitat a dur a terme totes les accions necessàries per tal que el departament competent del govern pugui definir el règim d'ocupació i ús dels trams urbans i naturals de les platges del litoral català i a aplicar en les platges naturals del nostre sistema litoral aquells criteris destinats a assegurar la máxima protecció de la integritat del domini públic marítim i terrestre i les seves característiques de paratges naturals mantenint la mínima ocupació del domini públic marítim i terrestre.

L'orígen d'aquesta proposta es troba en les al·legacions que Ecologistes en Acció va presentar al projecte de Reial decret pel qual s'aprova el Reglament General de Costes que revisa determinats aspectes del Reglament de l'any 1989 per adaptar-los a l'actual normativa.

El Reglament, a dia d'avui encara no aprovat, desenvolupa la Llei 2/2013, de 29 de maig, de Protecció i Ús Sostenible del Litoral respecte a l'anterior Llei 22/1988 de Costas, Llei a la que l'entitat Ecologista es va mostrar diametralment oposada. De fet, el 2 d'abril, va finalitzar el termini per a la presentació de suggeriments al MAGRAMA amb la presentació de 36 al·legacions al mateix, el gruix de les quals posaven de manifest la exagerada mercantilización del domini públic marítim-terrestre (DPMT) que confirma el Reglament.

Per a Ecologistes en Acció les platges, en particular, han de ser considerats espais naturals del medi litoral i mai com a llocs destinats a l'explotació econòmica a la recerca del seu màxim rendiment. En aquest sentit, la llei 2/2013, de 29 de mayo , de protecció i ús sostenible del litoral i de modificació de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes estableix en el seu articulat, entre d'altres qüestions, dues categories de platges: naturals i urbanes, amb la finalitat de diferenciar la intensitat de la seva protecció i ocupació. La llei hi permet, també, la celebració de festes turístiques o la instal·lació de publicitat a diferència de l'anterior llei, més restrictiva per que fa a la utilització del domini públic marítim i terrestre.

En aquest aspecte, el més destacat del Reglament ho trobem a l'article 67 amb la definició de les platges urbanes i les condicions per a les quals una platja pot gaudir d'aquesta qualificació tot i que la catalogació final l'estableixi l'administració competent. Els articles següents, 68 i 69 defineixen els requisits que han d'observar, respectivament, els trams naturals i urbans de les platges. Per tant, de facto, l'administració Catalana només podrà executar el que des de l'Estat s'ha determinat acuradament.

A Catalunya, el Consell de Garanties Estatutàries va emetre el dictàmen 7/2013, d'11 de juliol sobre la llei 2/2013, de 29 de mayo , de protecció i ús sostenible del litoral i de modificació de la Llei 22/1988, de 28 de juliol. En relació al desenvolupament reglamentari de l'ocupació i ús de les platges la conclusió era que el redactat dels apartats que regulen el règim d'ocupació i ús dels trams urbans i naturals de les platges, envaeixen les competències de la Generalitat sobre l'ordenació del litoral i les platges i, per tant, vulneren l'article 149.3 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

Per a Ecologistes en Acció la nova Llei de Protecció i Ús Sostenible del Litoral i el seu Reglament General de Costas haguéssin hagut de tenir com a finalitat articular la conservació de tot el medi litoral i no la cerca de rendiments econòmics en ell; Catalunya gaudeix encara de platges pràcticament verges sense cap tipus de servei ni infraestructura. Per tant, ens manifestem satisfets amb aquesta aprovació, ja que l'adopció d'aquesta resolució per part del Parlament representa un toc d'atenció al Govern català per tal no caigui en la temptació de convertir les nostres platges, especialment les naturals, en un escaparat d'ofertes d'esbarjo que atemptin a la seva condició de paratge natural com succeeix en altres indrets de la costa mediterrània.