Ecologistes en Acció alerta que, amb el nou Pla de Política Forestal, la Generalitat incompleix nombrosa legislació catalana, estatal, europea i internacional, s'ha fet sense la preceptiva participació ciutadana i menysté la necessària compatibilització d'aprofitament econòmic i conservació. Amb aquest Pla, ni tant sols el 0'3% dels boscos considerats “singulars” o “madurs” tenen garantida cap protecció.

Els diferents agents vinculats en la gestió forestal a Catalunya estem d'acord que existeix un baix nivell de gestió i de la seva regulació, quan el 60% del territori és terreny forestal. Però mantenim diferents visions de gestió. L'actual Govern de la Generalitat ha aprovat aquest passat juny el nou Pla General de Política Forestal (PGPF), un pla que neix coix en referència a les polítiques de conservació del medi natural.

Les polítiques forestals d'una societat compromesa en la preservació del patrimoni natural ha de centrar-se en dues línies estratègiques, el vessant conservació del medi i el vessant econòmic, i dotar-les de la capacitat pressupostària adequada per complir amb els objectius i accions a dur a terme. Malauradament, no és el cas d'aquest nou PGPF que es centra quasi de manera exclusiva en la promoció dels aprofitaments fustaners i dels processos productius del sector forestal i deixa de manera residual, i sembla que per obligació no per voluntat, les polítiques de conservació.

Ecologistes en Acció defensem que la gestió no és només aprofitament econòmic dels recursos forestals, sinó que també s'han de desenvolupar eines i instruments destinades a la conservació dels valors naturals dels terrenys forestals. A més, aquesta gestió s'ha de desenvolupar des de la participació social per poder redactar un PGPF d'interès general i no només destinat als interessos econòmics del sector. Exactament, no s'ha fet cap procés de participació social i les úniques dades que s'utilitzen es remeten als primers treballs del 2006, que és substantivament diferent a l'actual i per tant el que es va sotmetre a informació pública. I afegir que ignora el contingut de l'informe del Consell del Protecció de la Natura (CPN, creat per la Llei 12/1985 d'espais naturals de Catalunya, com a òrgan assessor del Govern), que és contrari a l'aprovació de l'esmentat PGPF.

A nivell legal, el PGPF no ha tingut en compte les obligacions generades per la Ley 42/2007 del Patrimonio Natural y la Biodiversidad, per l'Estratègia europea Biodiversitat 2020 o por la Convenció de la Diversitat Biològica, per esmentar només alguns exemples clars. Aquestes omissions resulten d'enorme gravetat i invaliden, a la pràctica, l'aplicabilitat del PGPF.

El Pla determina els usos i aprofitaments admesos a cada terreny forestal, però és un despropòsit des d'un punt de vista de la conservació dels valors naturals. Per exemple, l'accés motoritzat, la caça i la pesca es consideren activitats compatibles en qualsevol terreny forestal, quan l'estudi Xarxa viària forestal i desembosc a Catalunya conclou que la situació actual de pistes és la correcta. També resulta incomprensible que als Espais d'Interès Connector siguin compatibles amb qualsevol tipus d'actuació forestal com activitats extractives, rompudes o instal·lacions industrials que poden fer perdre el caràcter de connector ecològic.

En el Pla d'acció només hi ha un eix estratègic, el 4, destinat a la conservació i només es centra en la protecció i la gestió dels hàbitats i en la gestió dels espais naturals protegits, però sabem que les polítiques de conservació de la natura han d'anar més enllà dels hàbitats i dels espais naturals protegits tal com diu el CPN.

És curiós que amb la recent polèmica de la tala de boscos madurs o singulars inclosos en el Catàleg elaborat pel CREAF no existeixi ni una sola acció del Pla d'Acció enfocada específicament a la seva conservació i millora i no esmenti els plans de conservació i gestió dels boscos singulars que actualment redacta el CREAF. Des d'Ecologistes en Acció es reclama que es deixi una fracció del total de boscos catalans (no inferior al 5%, com a molts països europeus), a l'evolució natural dels ecosistemes, sense intervenció humana.

Totes aquestes consideracions es plasmen al pressupost. Dels 528 milions d'Euros previstos per al període de vigència, tant sols 22 milions (el 4'3%) està dedicat a accions estrictament de conservació d'espècies i hàbitats amenaçats.

Per tot plegat, Ecologistes en Acció mantindrà la seva oposició a aquest PGPF i reclamarà als governs actual i futurs la seva revisió profunda d'acord amb els principis de l'enfocament ecosistèmic, de l'ús sostenible i de la participació social.