En el Boletín Oficial de las Cortes Generales, BOCG, del 7 de novembre del 2014, es publica que avui dia 25 de novembre del 2014, en el ple del Congrés del Diputats de l'estat espanyol, el Partido Popular presentarà una proposició no de llei (PNL) amb el número de registre 162/001073 relativa a l'acord de lliure comerç i inversions entre el Estats Units i la Unió Europea.
La proposició no de llei presentada pel Partit Popular que es debatrà aquesta tarda al Congrés del Diputats de Madrid té com a títol:
«Proposición no de Ley relativa a la consecución de un acuerdo de libre comercio e inversión entre los Estados Unidos de América y la Unión Europea, para su debate en Pleno»
I com a proposició no de llei, el Partit Popular exposa i demana que s'aprovi en seu parlamentaria i sessió plenària:
«El Congreso de los Diputados insta al Gobierno a animar a la Comisión Europea para que concluya en plazo oportuno las negociaciones de un acuerdo ambicioso y completo de libre comercio e inversión entre los Estados Unidos de América y la Unión Europea, velando por que ello se haga de acuerdo con los intereses generales de España.»
Tanmateix, la campanya Campanya no al TTIP, amb el recolzament de més de 400 entitats de tot l'estat que s'han adherit al seu seu manifest, vol fer saber als mitjans de comunicació la seva postura al respecte:
Ens oposem a la PNL presentada pel Partit Popular per les següents raons:
- Les negociacions s'estan portant a terme de forma secreta sense cap mena de transparència ni exposició pública.
- Hi ha una manca de transparència total en les negociacions, la qual cosa es tradueix en un vet d'accés als documents, tant als propis parlamentaris europeus com als mitjans de comunicació
- El Partit Popular va votar en contra d'una moció presentada per el grup parlamentari Esquerra Plural / IU – ICV – EuiA – CHA el dia 6 de maig del 2014 en què es demanava que es portés a votació ciutadana aquest acord de lliure comerç i inversions.
- En cap de les últimes eleccions, siguin nacionals o europees, cap partit portava en el seu programa l'aprovació d'aquest acord.
- Es dóna una manca de legitimitat democràtica per portar tot un estat a signar un acord que pot ser irreversible.
- A tot això se suma la negativa del Parlament Europeu perquè s'iniciï un ILP (iniciativa legislativa popular) a Europa sol·licitant un debat públic i la possibilitat de celebrar un referèndum.
- Hi ha una creixent mobilització dels moviments ciutadans, socials, sindicals i polítics contra el TTIP, tant a nivell de Catalunya i de l'Estat espanyol, com a Europa i els Estats Units.
Aquests són alguns dels antecedents que semblen posar en entredit els beneficis per a la societat de l'acord comercial TTIP, ja que no es tenen en compte la manca de garanties democràtiques davant l'obscurantisme de les negociacions, la negativa i bloqueig a la participació ciutadana i la manca de transparència total fins a la data.
Tanmateix, cal destacar la manca de referències als propis informes de la Comissió Europea, on es demostra que no tot serà tan efectiu com el Partit Popular intenta fer veure a només una part de la ciutadania.
A més crida l'atenció la inexistent referència a diferents estudis de prestigioses universitats dels EUA, que demostren que un tractat d'aquesta mena pot danyar seriosament l'economia familiar i sobretot de les petites i mitjanes empreses, així com també demostren que serà perjudicial per als ingressos directes en forma d'impostos dels països membres de la UE.
Però encara avui trobem uns antecedents de més pes si és possible, ja que podem analitzar els resultats de l'acord comercial de similars característiques signat entre els Estats Units, Canadà i Mèxic, el NAFTA (per les seves sigles en anglès), unes dècades enrere.
Aquests resultats confirmen que el tractat no ha tingut un impacte positiu a la societat com era d'esperar (només als EUA s'han perdut 700.000 llocs de treball); més aviat només ha beneficiat a grans corporacions, que han obtingut nous drets davant els estats, ocults en el tractat, com la possibilitat que les empreses puguin demandar als estats si consideren que les polítiques, siguin de normativa estatal, regional o local, suposen un obstacle per als seus interessos econòmics tant actuals com futurs amb els anomenats tribunals de disputa entre inversors i estat (ISDS per les sigles en anglès) i obtenir indemnitzacions milionàries.
Un exemple similar ho hem viscut aquests dies amb la indemnització a l'empresa Castor, i sense que s'hagin implantat els ISDS a l'Estat espanyol.
Aquestes són només algunes de les raons per oposar-se al TTIP, i per això manifestem la nostra total oposició a la signatura del mateix, així com a qualsevol iniciativa que pretengui afavorir i accelerar la seva negociació sense que hi hagi un debat públic, transparent i democràtic.
