Antifrau apunta a què Agbar podria tenir contractes de servei extingits

Barcelona, 5 de març de 2015.L’Oficina Antifrau de Catalunya ha resposta la denúncia que presentà la plataforma Aigua és Vida, en la qual participa Ecologistes en Acció, el passat 10 de febrer de 2014 sobre les circumstàncies en les quals es creà la Societat d’Economia Mixta (SEM) entre el Grup AGBAR i l’Àrea Metropolitana de Barcelona -AMB. Així mateix Antifrau ha emès un informe de recomanacions a l’AMB del qual se’n desconeix el contingut.

En la comunicació de l’Oficina Antifrau s’assenyala que l’adjudicació a dit del soci privat en l’empresa mixta és «qüestionable des de la correcte gestió dels interessos generals», així com «no es justifica suficientment la impossibilitat de promoure la concurrència» d’un altre soci privat. Alerta a l’AMB que «l’adjudicació directa de contractes públics té un caràcter totalment excepcional. Això implica que hagi d’estar sòlidament justificada. La justificació ha de basar-se en una anàlisi tècnica i econòmica de les possibles solucions alternatives, i en la demostració de la seva inviabilitat tècnica o del seu cost superior», elements que tal i com ha denunciat Aigua és Vida, mai s’han prodruït.

Pel que fa al cànon concessional de 20 milions d’€ en qüestiona el concepte i el fi, apuntant que podria ser simplement una forma d’amagar «una mala evolució futura del negoci». També posa en dubte la figura del cànon de coneixement o knowhow de 5 milions d’€ que AGBAR imposa a la SEM, «en tant en quant aquesta contraprestació podria produir una situació d’enriquiment injust d’AGBAR que veuria doblement retribuïda la seva capacitat gestora».

Pel que fa a la valoració d’actius que aporta AGBAR, de 476,5 milions d’€, exposa que «sembla versemblant la tesi d’Aigua és Vida que el mètode emprat en la valoració dels actius distorsiona substancialment el resultat final obtingut», i afegeix que «resulta especialment significativa la brevetat i pobresa de justificació, així com, el dèficit evident en la fiscalització de l’expedient per la Intervenció de l’AMB». I finalment, també apunta que la compra per part de l’AMB d’actius de AGBAR, per valor de 190 milions d’€, són «igualment qüestionables». Per acabar apuntant que «la fiscalització de l’expedient considerat presenta deficiències molt significatives».

També qüestiona «una clara asimetria de posicions en la negociació, AGBAR, en possessió de molta més informació i recursos» i l’AMB, excessivament disposada a assumir acríticament les propostes de la primera. Així mateix, afirma que no s’aprecia que l’AMB «hagi avaluat la possibilitat de licitar el contracte; ni que s’hagi dut a terme, sense cap vinculació amb el grup AGBAR, un anàlisi exhaustiva i en profunditat dels aspectes econòmics principals de l’operació contractual considerada».

L’informe també apunta a un dels elements crucials de la situació de l’aigua a l’AMB, com són els contractes de gestió d’AGBAR en una vintena de municipis. En aquest sentit Antifrau apunta que «es troba a faltar una anàlisi jurídica i especialment econòmica dels títols d’empara dels quals AGBAR ha vingut prestant el servei de subministrament d’aigua» i apunta clarament a que alguns d’ells podrien ser «declarats extingits o rescatats» per l’AMB. Cal recordar que ja el 2010, una sentència judicial qualificà «d’il·legítima» la gestió d’AGBAR.

Els arguments exposats són els mateixos que venim denunciant des de la Plataforma Aigua és Vida i que, convé no oblidar-ho, a més a més d’un atemptat contra l’interès general suposaran al llarg dels propers 35 anys un cost addicional per a la ciutadania de 124 € per família i any, sobrecost totalment injustificat que només respon als interessos d’una minoria que busca enriquir-se amb un servei bàsic com és l’aigua.

No és ni molt menys el primer cop que es posa en dubte les pràctiques del Grup AGBAR. Els casos Pokémon i Manga estan destapant la relació clientelar, de suborns i de tràfic d’influències entre AGBAR i nombrosos càrrecs polítics de tot l’estat espanyol, amb un dels gerents del grup AGBAR detingut; també s’han donat casos d’irregularitats en adjudicacions vinculades a AGBAR a, almenys, Múrcia, Gandia, Barcelona, Madrid, León, Vigo (amb el cas Pato) i Torredembarra, amb detinguts, imputats o processos oberts en tots els casos; la recent comissió d’investigació de Girona està posant en dubte el compliment de les obligacions contractuals bàsiques per part d’AGBAR en la prestació del servei. I així un llarg etcètera.

Davant de tot plegat exigim, en primer lloc, que es faci públic l’informe que Antifrau ha remès a l’AMB amb les seves observacions sobre les irregularitats del procés. I, en segon lloc, considerem que cal iniciar una investigació profunda sobre la situació de la gestió de l’aigua a l’AMB, motiu pel qual des de la Plataforma Aigua és Vida instem als poders públics i judicials a emprendre totes les accions que estiguin al seu abast per tal d’esclarir la veritat, protegir la ciutadania davant de pràctiques abusives sobre aquest bé essencial que l’ONU va declarar com un Dret Humà fonamental, i depurar responsabilitats.

Antifraude señala irregularidades por parte de la Àrea Metropolitana de Barcelona i AGBAR

  • La mayoría de justificaciones que dieron lugar a la creación de la Sociedad de Economía Mixta el 2012 quedan en entredicho por Antifraude
  • Antifraude apunta que AGBAR podria tener contratos de servicios extinguidos

La Oficina Antifraude de Catalunya ha respondido a la denuncia que presentó la plataforma Aigua és Vida, en la cual participa Ecologistas en Acción, el pasado 10 de febrero de 2014 sobre las circumstancias en las que se creo la Sociedad de Economía Mixta (SEM) entre el Grup Agbar i la Ârea Metropolitana de Barcelona – AMB. De la misma forma, Antifraude ha emitido un informe de recomendaciones a la AMB del cual se desconocemos el contenido.

En la comunicación de la Oficina Antifraude se señala que la adjudicación a dedo del socio privado en la empresa mixta es “cuestionable desde la correcta gestión de los intereses generales”, también “no se justifica suficientemente la imposibilidad de promover la concurrencia” de otro socio privado. Alerta a la AMB que “la adjudicación directa de contratos públicos tiene un carácter totalmente excepcional. Esto implica que deba estar sólidamente justificada. La justificación tiene que basarse en un analisis técnico y económico de las posibles soluciones alternativas, y en la demostración de su inviabilidad técnica o de su coste superior”, elementos que tal y como ha denunciado Aigua és Vida, nunca se han producido.

En cuanto al canon concesional de 20 millones de € cuestiona el concepto y la finalidad, apuntando que podría ser simplemente una forma de esconder “una mala evolución futura del negocio”. También ponen en duda la figura del canon de conocimiento o knowhow de 5 millones de € que AGBAR impone a la SEM, “en tanto a que esta contraprestación podría producir una situacion de enriquecimiento injusto de AGBAR que vería doblemente retribuída su capacidad gestora”.

En cuanto a la valoración de activos que aporta AGBAR, de 476,5 millones de €, expone que “parece factible la tesis de Aigua és Vida que el método empleado en la valoración de activos distorsiona substancialmente el resultado obtenido”, y añade que “resulta especialmente significativo la brevedad y pobreza de justificación, así como, el déficit evidente de fiscalización del expediente por la intervención de la AMB”. Finalmente, también apunta que la compra por parte de la AMB de activos de AGBAR, por valor de 190 millones de €, son igualmente cuestionables. Para acabar apuntando que “la fiscalización del expediente considerado presenta deficiencias muy signficativas”.

También cuestiona “una clara asimetria de posiciones en la negociación, AGBAR, en posesión de mucha más información y recursos” y la AMB, excesivamente dispuesta a asumir acríticamente las propuestas de la primera. Además, afirma que no se aprecia que la AMB “haya evaluado la posibilidad de licitar el contrato; ni que haya llevado a cabo, sin ninguna vinculación con el grupo AGBAR, un análisis exhaustivo y en profundidad de los aspectos económicos principales de la operación contractual considerada”.

El informe también apunta a uno de los elementos cruciales de la situación del agua en la AMB, como son los contratos de getión de AGBAR en una veintena de municipios. En este sentido Antifraude apunta que “se encuentra a faltar una análisis jurídico y especialmente económico de los títulos que amparan el hecho de que AGBAR haya venido prestando servicio de suministro de agua” y apunta claramente a que algunos de ellos podrían declarse extinguidos o rescatados por la AMB. Es necesario recodar que ya en el 2010, una sentencia judicial calificó “de ilegítima” la gestión de AGBAR.

Los argumentos expuestos son los mismos que venimos denunciando desde la Plataforma de Aigua és Vida y que, conviene no olvidarlo, además de un atentado contra el interés general supondrán a lo largo de los próximos 35 años un coste adicional para la ciudadanía de 124 € por familia y año, sobrecoste totalmente injustificado que sólo responde a los intereses de una minoriá que busca enriquecerse con un servicio básico como es el agua.

No es ni mucho menos la primera vez que se ponen en duda las prácticas del Grupo AGBAR. Los casos Pokemon y Manga estan destapando la relación clientelar de sobornos y tráfico de influencias entre AGBAR y numerosos cargos politicos de todo el Estado español, con uno de los gerentes del Grupo AGBAR detenido; también se han dado casos de irregularidades en adjudicaciones vinculadas a AGBAR en, al menos Murcia, Gandia, Barcelona, Madrid, León, Vigo (con el caso Pato) y Torredembarra, con detenidos, imputados o precesos abiertos en todos los casos; la recien comisión de investigación de Girona esta cuestionando el cumplimiento de las obligaciones constractuales básicas por parte de AGBAR en la prestación del servicio. I así un largo etc.

Ante todo lo expuesto exigimos, en primer lugar, que se haga público el informe que Antifraude ha remitido a la AMB con sus observaciones sobre las irregularidades del proceso. I, en segundo lugar, consideramos que es necesario una investigación profunda sobre la situación de la gestión del agua en la AMB, motivo por el cual desde la Plataforma Aigua és Vida instamos a los poderes públicos y judiciales a emprender todas las acciones que estén a su alcance con el objetivo de aclarar la verdad, proteger la ciudadanía ante las prácticas abusivas sobre esté bien esencial que la ONU declaró como un Derecho Humano fundamental, y depurar sus responsabilidades.