Davant el nou Decret sobre transgènics

La Generalitat de Catalunya menysprea l’ampli rebuig de la ciutadania als cultius transgènics i estableix un nou Decret sobre organismes modificats genèticament que beneficia exclusivament els interessos de les multinacionals biotecnològiques.

  • L’estat espanyol és l’únic país europeu que cultiva blat de moro transgènic a gran escala des de l’any 1998 i a la vegada importa milions de tones de soja transgènica per elaborar pinsos animals i permet l’existència de centenars de camps experimentals. Catalunya és després de l’Aragó la Comunitat Autònoma amb el major nombre d’hectàrees de transgènics i importacions de soja.
  • Això ha estat possible perquè els diversos governs de l’Estat central i de Catalunya han col·laborat estretament i s’han implicat amb les multinacionals biotecnològiques per tal d’imposar els transgènics sense debat públic al conjunt de la població: tractant d’impedir la informació crítica, negant i ocultant el fenomen de la contaminació genètica i incomplint la normativa europea sobre el control i seguiment del cultius.
  • L’agricultura transgènica representa una seriosa amenaça perquè provoca gravíssims impactes socials, econòmics, sanitaris i ambientals com s’ha demostrat en països on es cultiven milions d’hectàrees de blat de moro, de soja i de cotó (Mèxic, Argentina, Brasil, Paraguai, Índia), mentre que a la Unió Europea 10 països han prohibit els cultius transgènics en base als nombrosos estudis de científics independents que mostren clarament greus impactes per la salut i el medi ambient.
  • A Catalunya ha sortit a la llum una gran quantitat de casos de contaminació genètica de la producció ecològica i convencional tant de camps de blat de moro com de partides de llavor i pinsos destinats a l’engreix de bestiar. La contaminació genètica ha provocat la pèrdua de dues varietats tradicionals de blat de moro, la pràctica desaparició del cultiu de blat de moro ecològic i la demostració que la coexistència entre conreus OMG, convencionals i ecològics és impossible.
  • Des de fa més d’una dècada bona part de la societat civil catalana: pagesos i consumidors ecològics, associacions ambientalistes i ecologistes han desenvolupat una forta i àmplia oposició als transgènics agrícoles amb diverses formes reivindicatives, de mobilització i d’acció directa, una iniciativa legislativa popular amb l’objectiu de declarar Catalunya lliure de transgènics, etc. que fins ara només han rebut la negativa i el menyspreu de l’administració catalana i també en forma de repressió judicial contra activistes del moviment antitrangènic.

Amb aquests antecedents la Generalitat de Catalunya a través del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DARP) estableix el Decret 62/2015 de 28 d’Abril que regula el règim jurídic de la utilització confinada, l’alliberament voluntari i la comercialització d’organismes modificats genèticament. Aquest Decret substitueix l’anterior Decret 152/2003 de 23 Juny que queda derogat.

Les justificacions oficials que motiven aquest nou Decret són que l’antic tan sols preveia la utilització d’OMG d’espècies vegetals i en canvi ara es vol ampliar i donar cobertura a tota la tipologia de transgènics (microorganismes, animals i plantes). Així mateix, es volen modificar les funcions de la Comissió Catalana de Bioseguretat per, segons s’afirma, agilitzar els procediments de la utilització confinada i dels alliberaments voluntaris amb finalitat diferent de la comercial (camps d’assaig a l’aire lliure). Finalment es vol crear un registre de transgènics.

En el fons la filosofia i la lletra d’aquest Decret és la mateixa de l’anterior: una defensa irrefutable a les exigències i interessos de les corporacions biotecnològiques, mentre es fan oïdes sordes als reincidents conflictes generats per la transgènia i al rebuig creixent de la ciutadania i els moviments socials que practiquen un altre model agrícola i de consum alternatiu social i econòmicament sostenible. Cal destacar que el DARP ha rebutjat totes i cadascuna de les nombroses al·legacions contraries al Decret que van presentar diverses entitats ecologistes, de la pagesia i del consum ecològic que exigien la seva retirada i la redacció d’una nova normativa en favor d’un model agrari lliure de transgènics.

A més aquest nou Decret apareix en un context específic especialment preocupant i perillós : 1) la directiva europea que facilita a cada estat europeu la decisió de prohibir o autoritzar els cultius transgènics i que en el cas català/espanyol pot significar la introducció il·limitada de noves varietats i cultius, 2) la recent directiva europea que autoritza l’entrada de 17 nous transgènics per a l’alimentació en el marc (o no) de les negociacions del tractat de comerç i inversions entre la UE i els EUA (el TTIP), 4) el comunicat de l’Agència Internacional de Investigació del Càncer de la OMS que declara l’herbicida glifosat (àmpliament utilitzat en els cultius de soja transgènica) com “probable cancerigen” i que recomana evitar el seu ús.

D’entrada el Decret vulnera el dret fonamental de la ciutadania a ser informada i consultada sobre la investigació i la promulgació de les normes que regulen els cultius transgènics i sobre tot perquè no facilita la informació suficient per prendre decisions contrastades entorn al seu cultiu i consum i per controlar les actuacions de l’Administració. En la memòria que acompanya el Decret s’esmenten diverses entitats a les quals s’ha donat tràmit d’audiència (protransgènics) però incomprensiblement no figura cap de les organitzacions socials que reiteradament han mostrat el seu rebuig al transgènics agrícoles. Limitar la participació ciutadana a l’exposició pública al DOGC i al tràmit de consulta de forma exclusiva a les entitats favorables als transgènics mostra palpablement un cop més que s’està legislant per defensar els interessos de les multinacionals.

El Decret ignora absolutament els nombrosos estudis científics d’aquests recents anys que evidencien els perills i els greus impactes dels transgènics agrícoles, mentre que opta exclusivament i cegament pels estudis aportats per les multinacionals i els informes en favor dels transgènics de la EFSA, l’organisme científic oficial europeu encarregat de la Seguretat alimentària, àmpliament criticat per l’estreta vinculació dels seus components amb la indústria dels transgènics. Per altra banda, la Comissió Catalana de Bioseguretat i la Comissió tècnica de suport i assessorament són organismes fets a mida jurídicament a les necessitats i interessos de les multinacionals biotecnològiques; tots els components són representants del govern (Conseller d’Agricultura i directors generals d’altres departaments de l’Administració), tots són de contrastada garantia i fidelitat protransgènica i no es contempla en cap cas la presència de persones d’organitzacions procedents de la pagesia, el consum o l’ecologia que són crítiques amb els transgènics.

Això deixa en les mans exclusives de la industria la definició i desenvolupament de la política agrícola i dels transgènics i nega el dret de la ciutadania i els consumidors a participar i decidir sobre temes alimentaris, de salut i medi ambient.

En la memòria del Decret no figura cap estudi que valori i quantifiqui els impactes econòmics i socials pel desenvolupament de l’agricultura transgènica sobre la pagesia i la ciutadania. No hi ha tampoc cap reconeixement de l’existència de la contaminació genètica, malgrat la nombrosa documentació elaborada, fins i tot en alguns casos per l’entitat oficial del Consell Català per la Producció Agrària Ecològica i no es contempla cap figura de protecció de l’agricultura ecològica, d’abellaires i d’altres models d’agricultura local i tradicional que estan o poden estar en perill permanent de contaminació per la presència de camps veïns que cultiven transgènics.

El registre de transgènics hauria de ser públic a l’abast de la ciutadania, de la pagesia i dels apicultors, la informació i localització sobre els camps de transgènics, comercials i experimentals hauria de ser exacta, indicant la parcel·la concreta i no solament el municipi. Aquest registre hauria de ser accessible des d’Internet de forma actualitzada, ja que en cas contrari el Departament sempre pot retardar la resposta o negar-la al·legant la confidencialitat de les dades.

En conseqüència d’avant d’aquest nefast nou Decret, les organitzacions ambientalistes i ecologistes, de producció i consum agroecològic, entre elles Ecologistes en Acció, només ens queda prosseguir amb la lluita política i jurídica fins aconseguir eliminar els transgènics del nostre territori.




Visitants connectats: 504