Més de 320 organitzacions de la societat civil diuen no a la 'agricultura climàticament intel·ligent'.

PDF - 166.9 kB
Declaración de la sociedad civil y organizaciones firmantes contra la GACSA

Un any després del llançament de l'Aliança Global per una Agricultura Climàticament Intel·ligent (GACSA), Ecologistes en Acció s'uneix a la societat civil en el seu rebuig tant al concepte com al programa d'aquesta aliança, en una declaració comuna que signen meś de 320 organitzacions de tot el món.

L'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) defineix la «agricultura climàticament intel·ligent» (CSA) amb un enfocament que busca reorientar els sistemes agrícoles per recolzar el desenvolupament i la seguretat alimentària en el context d'un clima cada vegada més inestable. El concepte ho va introduir la FAO en 2010 i l'Aliança Global per una Agricultura Climàticament Intel·ligent (GACSA en les seves sigles en anglès) i es va llançar oficialment durant la Cimera sobre el Clima al setembre de 2014. No obstant això, s'han emès dures crítiques des de diferents fronts, incloent la comunitat científica. Per exemple, una carta signada per 70 acadèmics es va oposar obertament al model CSA i va promoure, per contra, la legitimitat científica i social de l'agroecologia [1].

La declaració, publicada recentment, és la tercera llançada per una creixent aliança d'organitzacions de la societat civil que s'oposen a la GACSA. Un dels signants és La Via Campesina, el moviment de pagesos més gran al món. Altres organitzacions i xarxes internacionals com CIDSE –que ha coordinat el desenvolupament d'aquesta nova declaració–, FIAN, el Fòrum de pagesos d'Àsia Pacífic, el Fòrum de Petits Pagesos de l'Est i Sud d'Àfrica, l'Aliança Africana per la Sobirania Alimentària, Slow Food o Urgenci també han signat la declaració.

Entre les nombroses crítiques expressades en el text es troba el fet que la definició de la «agricultura climàticament intel·ligent» és massa àmplia i imprecisa per ser beneficiosa; especialment perquè la definició atorga un marge per a la introducció de pràctiques nefastes a nivell social i mediambiental. No hi ha criteris que defineixin què és i què no és 'intel·ligent'. Per exemple, les multinacionals del sector agroindustrial que promouen fertilitzants sintètics, la producció industrial de carn i l'agricultura industrial a gran escala, pràctiques àmpliament reconegudes per la seva alta contribució al canvi climàtic i que soscaven la resiliència dels sistemes agrícoles, es diuen a si mateixos «climàticament intel·ligents». A més, l'estructura de governança de la GACSA manca de claredat, la qual cosa genera seriosos problemes de responsabilitat.

Els líders del món hauran de signar un nou acord aquest any en la COP21 (Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic que aquest any se celebra a París) per intentar reparar la crisi climàtica. Creiem que els responsables polítics han de reorientar la seva atenció cap a les solucions que veritablement aborden la crisi alimentària i climàtica, com l'agroecologia, que hauria de ser el pilar fonamental del marc de la política agrícola mundial.

Estem igualment preocupats amb la possibilitat que els governs incloguin iniciatives lligades a la GACSA en l'anomenada «Agenda de Solucions» llançada per Ban Ki-moon i que siguin, així mateix, considerades en l'acord sobre el clima de la COP21 a París. Per tant, urgim als governs a no considerar la «agricultura climàticament intel·ligent» com una solució al canvi climàtic. Tampoc ha de destinar-se cap forma de finançament per al clima cap a projectes o programes que fomentin aquestes pràctiques. “Si els governs legitimen l'Aliança i el seu concepte com les millors formes de transició cap a sistemes alimentaris sostenibles i s'incorporen a l'acord i fòrums internacionals, es posaria en gran perill el futur de l'alimentació i l'agricultura, igual que el futur del nostre planeta», afirma Bernd Nilles, secretari general de CIDSE.

Notas