Análisis de las emisiones contaminantes en el País Valenciano

  Sumario  

 Valencià

Anàlisi de les emissions contaminants al País Valencià

Les dades del Registre Estatal PRTR-Espanya indiquen un important augment de les emissions de contaminants a l’atmosfera procedents del teixit industrial del país valencià en 2014.Els vessaments de compostos orgànics halogenats aox van disminuir notablement.

El 15 de novembre el Registre Estatal PRTR-Espanya té l’obligació legal de publicar en la seua pàgina web (www.prtr-es.es) les emissions de l’any passat de les instal·lacions que tenen una Autorització Ambiental Integrada, i també de les estacions depuradores d’aigües residuals. Ecologistes en Acció del País Valencià ha analitzat eixes dades d’emissions de 2014 de les instal·lacions industrials valencianes i conclou que s’ha produït un important augment de les emissions, especialment de les substàncies més perilloses per a la salut humana.

Contaminantes (en kg)20132014incremento
Compuestos orgánicos volátiles 770.979 3.558.750 361,6%
Hidrocarburos aromáticos policíclicos 613 1.190 94,1%
Plomo 1.209 1.430 18,3%
Benceno 5.957 7.011 17,7%
Mercurio 92 104 13,0%
Óxidos de nitrógeno 12.932.678 13.383.314 3,5%
Compuestos orgánicos halogenados AOX 643.677 264.597 -58,9%

Els compostos orgànics volàtils han experimentat un augment espectacular (361,6%) a causa de les emissions del tractament de superfícies, amb Ford Espanya al capdamunt, que va emetre a Almussafes 1.922.080 kg, seguida de SRG Global a Llíria (576.890 kg) i Fina Flexible Packaging (146.600 kg), que van totalitzar 2.645.570 kg. La refineria de BP Oil al Grau de Castelló també va augmentar les seues emissions de 770.979 kg en 2013 a 913.180 kg en 2014.

Els hidrocarburs aromàtics policíclics també van augmentar de forma important (94,1%) a causa de l’augment de les emissions de la fàbrica de Cemex a Alacant (745 kg), segurament a causa de la incineració de residus. Esta instal·lació és la principal font d’emissions al País Valencià. Les emissions de BP Oil van disminuir lleugerament de 553 kg a 445 kg en 2014.

S’han produït importants augments en les emissions de metalls pesants (plom, +18,3%; mercuri, +13%). En el cas del plom per la contribució espectacular de la ceràmica Grespania a Nules, que tota sola va emetre 740 kg, un 52% del total. El sector de frites va reduir les seues emissions de 676 kg (2013) a 299 kg (2014), encara que eixes emissions corresponen a una sola instal·lació, Esmalglass a Vila-real. La fusió de metalls no ferrosos també va disminuir les seues emissions de 533 kg a 391 kg. En el cas del mercuri l’augment es deu a les emissions de Cemex Buñol (de 12,23 kg a 36,49 kg) i Cemex Alacant (d’11kg a 22,28 kg ), amb una lleugera disminució de les emissions de BP Oil (de 26,4 kg a 21 kg). UBE Chemical Europe al Grau de Castelló va disminuir significativament les seues emissions, de 42 kg en 2013 a menys de 10 kg en 2014 ( valor llindar ).

En el cas del benzé les emissions han augmentat un 17,7 % a causa de l’augment en BP Oil (de 3.086 kg a 3.652 kg ) i en la fabricació de ciment (de 2.871 kg a 3.359 kg ).

L’augment de les emissions d’òxids de nitrogen ha estat causat per la major activitat de les tres fàbriques de ciment (+56,5%, de 2.928.733 kg a 4.582.635 kg en 2014), que en són les principals emissores, amb una important activitat exportadora, atés que la demanda interna està en nivells mínims. El sector de frites i el ceràmic, els següents en importància (3.833.837 kg i 2.109.107 kg en 2014), estabilitzen les seues emissions. UBE Chemical Europe, al Grau de Castelló, disminuïx significativament les seues emissions un 40%, i passa de 855.009 kg en 2013 a 610.619 kg en 2014.

No s’han pogut avaluar les emissions de diòxid de carboni, ja que la Generalitat Valenciana, tal com ja va ocórrer l’any passat, no ha validat correctament les emissions d’importants instal·lacions emissores. Després de les reclamacions fetes des d’Ecologistes en Acció es van corregir amb posterioritat. Així. per error no se li ha assignat cap emissió a la refineria BP Oil, quan en 2013 va emetre 1.188.203 kg i en 2014 va funcionar a plena capacitat. El mateix succeïx amb Cemex de Buñol, que segons la Generalitat Valenciana no va emetre CO2, quan la realitat és que va produir 725.792 tones entre clínquer gris i blanc, i per cada tona de clínquer s’emet entorn de 0,9-1 t de CO2. De les instal·lacions validades es percep un increment de les emissions: així, la central tèrmica de Sagunt de Gas Natural-Unión Fenosa va augmentar les seues emissions en un 8,5%, les cimenteres de Cemex Alacant (+25%) i LafargeHolcim de Sagunt (20,8%) i les ceràmiques Stylnul (+14,8%), Azuliber de l’Alcora (5,4%). En canvi, UBE Chemical Europe va disminuir les seues emissions en un 9,1%. Les emissions a nivell estatal han augmentat en 2014 un 1,1% després de contínues disminucions des de 2008.

Quant als abocaments líquids cal destacar la important reducció de compostos orgànics halogenats AOX (-58,9%), sobretot a causa del descens de l’abocament de les EDAR amb una càrrega superior a 100.000 habitants-equivalents, que van passar de 453.300 kg a 176.352 kg. També es va reduir l’abocament procedent de la fabricació de pasta de paper (de 129.118 kg a 69.053 kg en 2014), de la refineria BP Oil (de 5.472 kg a 1.458 kg) i de la fabricació de plàstics (de 17.619 kg a 1.243 kg en 2014).

Cal advertir que les emissions registrades en el Registre Estatal PRTR-Espanya no comptabilitzen totes les emissions sinó només les que superen un llindar determinat, diferent per a cada contaminant, d’acord amb el RD 508/2007, però si arrepleguen les principals emissions i les seues fonts. Cal indicar també que una instal·lació pot emetre amb concentracions per davall dels límits legals establits en l’AAI, però això no significa que eixes emissions no tinguen cap impacte sobre la salut humana. Hi ha abundant bibliografia científica que troba una correlació entre les emissions d’instal·lacions industrials (incineradores, abocadors, fàbriques de ciment, etc) i un augment de la mortalitat i morbiditat per càncer. L’Institut Carles III de Salut Pública ha publicat en 2013 i 2014 alguns treballs en eixe sentit.




Visitantes conectados: 356