Entitats reclamen l’aturada d’Eurovegas-2 al Delta del Llobregat

El proper 2 de desembre està previst que la Comissió Metropolitana d’Urbanisme de Barcelona aprovi el Pla Director Urbanístic d’àmbits d’activitat econòmica del Delta del Llobregat, que afecta directament als municipis de Gavà, Sant Boi de Llobregat i Viladecans i indirectament als restants municipis del Baix Llobregat Sud. Aquest Pla Director s’ha tramitat com a succedani del fallit projecte EUROVEGAS al Delta del Llobregat.

Les entitats de defensa del territori s’oposen a aquest nou projecte perquè s’ha tramitat sense plens mecanismes de participació ciutadana, perquè no existeix cap urgència que motivi l’ús d’una eina excepcional com la del Pla Director, i perquè un govern en funcions no té legitimitat per imposar un model territorial refusat per l’àmplia majoria de la ciutadania.

El Pla Director Urbanístic d’àmbits d’activitat econòmica del Delta de Llobregat (PDU-Delta) es va tramitar a petició d’alguns consistoris baixllobregatins quan es va fer palès el fracàs del projecte faraònic d’Eurovegas, socialment tant contestat. Així doncs, el PDU sembla que no respon a cap necessitat concreta i urgent de la zona, sinó que respon a una contraprestació exigida per algunes forces polítiques presents als consistoris del Baix. Es tracta, per aquest motiu, d’una proposta reactiva i, en aquest sentit, mancada de fonaments estratègics i globals per al Delta del Llobregat, cosa que fa que es contradigui amb diversos plantejaments territorials i sectorials preexistents. De fet, el Pla Director respon al mateix model desenvolupista que pretén transformar en zones industrials, hoteleres i residencials espais actualment qualificats com a equipaments comunitaris.

La intervenció més generalitzada que proposa el PDU és la conversió de sòls qualificats com a equipaments a altres destinacions, bàsicament industrial/econòmic, comercial i hoteler:

Equipaments: es passa de 344 a 49 Ha

Sòl urbà: es passa de 59 a 39 Ha

Altres (vialitat): es passa de 171 a 123 Ha

Aquestes disminucions es destinen a:

Parc forestal: es passa de 7 a 79 Ha

Sòl agrícola: es passa de 120 a 249 Ha

Activitat industrial i econòmica: es passa de 0 a 162 Ha

Cal advertir però que, de les 201 Ha de guany entre parc forestal i sòl agrícola, 140 Ha provenen de sòls residencials i/o d’equipaments que la Xarxa Natura 2000 o el PDUSC ja havien desclassificat. Per tant, aquí, el PDU-Delta només regularitza una situació predeterminada per l’ordenament territorial sectorial.

Traient els efectes d’aquesta normativa superior preexistent, el canvi efectiu net és, a grans trets, el següent:

Pèrdua de sòl d’equipaments: 175 Ha

Pèrdua de sòl de vialitat i altres: 48 Ha

Guany de sòl en espais lliures (forestal i agrícola): 61 Ha

Guany de sòl industrial, comercial i hoteler: 162 Ha

Les diferents entitats del Baix Llobregat, en qüestionen la idoneïtat per diversos motius

El Pla Director Urbanístic de delimitació i interès supramunicipal és una figura creada per la Llei 2/2012, de 22 de febrer, que permet l’aprovació d’un pla urbanístic en contra del que disposa el planejament territorial i els POUM dels municipis afectats (en el nostre cas, el PGM) amb un nivell de concreció que pot assolir el de projecte d’urbanització. Es tracta d’un mecanisme excepcional, que treu competències als Ajuntaments, que fan de mers espectadors, i que a més no inclou elements de participació ciutadana com els d’obligat compliment en cas de modificacions ordinàries de planejament general, i només es manté el tràmit de 30 dies d’informació pública, sense cap memòria ni procés participatiu. El Pla Director, per tant, sostreu el planejament urbanístic de les instàncies democràtiques més pròximes al territori i al ciutadà. Un mecanisme, per tant, que només podria ser entès en casos d’urgència especial, o per tal de pal·liar deficiències dramàtiques de manera urgent, expeditiva i directa. Entenem que no és el cas, ja que atesa l’enorme quantitat de sòl disponible per a activitats econòmiques al Delta del Llobregat, en aquests moments, i en el futur més immediat (vegeu el punt b), no existeix cap necessitat urgent, greu o imperiosa que motivi l’ús d’aquesta eina tan excepcional que a més contradiu la filosofia mateixa de les lleis de planificació territorial i urbanística, especialment la de 2010, que dóna a la participació ciutadana un paper clau i insubstituïble en els processos de decisió que comporten el disseny de la ciutat futura. Per tant, considerem que el PDU s’ha de retirar i en tot cas les seves propostes s’haurien de tramitar a través de la via ordinària i a partir de les iniciatives polítiques pertinents impulsades per cadascun dels municipis afectats, i resultants de processos participatius amplis i profunds.

L’argument principal que sustenta els canvis de planejament proposats pel PDU és una hipotètica i suposada necessitat de sòl apte per a activitats econòmiques als tres municipis afectats. Així, es transforma la destinació de 162 Ha d’equipaments que passen a estar disponibles per a «activitats econòmiques».

No obstant això, el mes de maig de 2014, l’Àrea Metropolitana de Barcelona feia públic l’estudi «Polígons d’activitat econòmica a l’AMB», elaborat per la Secció d’Estudis de la Direcció de Serveis d’Urbanisme de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Segons aquest estudi, en els municipis afectats pel PDU, existeixen a data d’avui 22 sectors d’activitat econòmica, dels quals dos estan sense urbanitzar encara, i cinc més presenten deficiències que n’impedeixen el ple desenvolupament. De fet, de les 566,9 Ha que conformen els sectors d’activitats econòmiques dels municipis esmentats, encara estan sense urbanitzar el 9,14% de la superfície, i el 18,33% de la superfície presenta deficiències. Per tant, seria pertinent realitzar primer aquestes urbanitzacions pendents i arranjar les deficiències detectades, abans que crear nou sòl d’aquest tipus. L’estudi, a més, estima l’activitat econòmica real existent a cada polígon, i del mateix en resulta que el 27,13% dels polígons actuals està sense activitat, és a dir, passat a extensions de sòl, que actualment ja hi ha 153,81 Ha sense activitat, en situació de disponibles, als polígons d’activitats econòmiques existents, superfície molt semblant a la que es pretén habilitar amb l’actual PDU. Si ampliem la mirada a la resta de municipis del Delta (El Prat i Sant Boi), el mateix estudi indica que hi ha encara polígons amb molt poca ocupació i activitat, com Cal Saio industrial. Mateu-Enkalene-Alaió, L’Estruch i Polígon Pratenc, al Prat, i Camí Ral, Passeig Marítim i Sector industrial 22a a Castelldefels, amb percentatges de no-activitat que resulten en unes 112,56 Ha, susceptibles i preparades també per acollir noves activitats econòmiques. Existint per tant al Delta del Llobregat un total estimat de 266,37 per a activitat econòmica, és del tot injustificat des d’un punt de vista econòmic la creació de més sòl per a activitats econòmiques.

El PDU-Delta, a més, respon a una conjuntura política que ha canviat profundament, tant per la renovació dels consistoris sorgida de les eleccions municipals de 2015, com de la renovació del govern català que es produirà després de les eleccions al Parlament del 27 de setembre. Per tant, considerem que un govern en funcions no té cap legitimitat per aprovar, a través d’un mecanisme excepcional com el del Pla Director, un canvi de planejament d’aquesta magnitud que tindrà un gran impacte sobre el territori afectat.

Per tots aquests motius, les entitats de defensa del territori del Baix Llobregat reclamen la paralització immediata dels tràmits d’aprovació del Pla Director Urbanístic d’àmbits d’activitat econòmica del Delta de Llobregat.

Organitzacions signants : Assemblea SOS Cal Trabal, Ateneu Popular La Màquia, Bici Baix Llobregat, Centre d’Estudis Beguetans, Centre d’Estudis de Gavà, DEPANA, Ecologistes en Acció de Catalunya, Grup Ecologista Les Agulles – Ecologistes en Acció, Grup Ecologista Quercus, La Saboga, La Mata de Jonc, Plataforma Delta Viu, Plataforma Salvem Oliveretes, Unió Muntanyenca Eramprunyà.




Visitants connectats: 417