19 d'octubre. La memòria dels oblidats.
Aquest Dimecres, dinou d'octubre, farà setze anys de l» accident succeït a la central nuclear Vandellòs I. Els que tenim memòria i no volem que un
succés com aquell torni a produir-se, ens entossudim cada aniversari a recordar-ho sense reminiscències nostàlgiques, però amb la constància a la
que ens obliga l'haver estat protagonistes d'aquells dies de mobilitzacions i d'oposició a les C.N. i la certesa de que solament rescatant de l'oblit
aquells successos, podem crear una consciència clara de recuperar necessitat de tancar les C.N. que queden operatives en aquest país. El pla de
L'Energia de Catalunya feia albergar una esperança de que els governants de Catalunya per fi recollirien allò que la ciutadania els hi hem reclamat a
crits i el que alguns responsables del tripartit han compartit durant tots els anys que han estat a l'oposició, amb els moviments socials: la necessitat
d'establir un calendari de tancament de les CN o, com a mínim i donat que no entra dins de les competències del Govern, a proposar-ho al govern
Central.
Però un cop més, els homes i les dones que vàrem sortir al carrer a reclamar que no volíem més ensurts, que hi havia maneres més sensates de
produir electricitat, que el desmantellament nuclear del nostre País es fes tot lo escalonat que es volgués però que es fes; hem estat «els oblidats»
d'aquests polítics desmemoriats, que no volen recordar la catàstrofe que vàrem estar a punt de sofrir, ni tampoc les promeses que han repetit fins la
sacietat durant les campanyes electorals
I així ha sigut que amb un exercici de cinisme esfereïdor, ens diuen que retallaran la vida de les nuclears del quaranta anys que tenen previst als
trenta-vuit, això si, si els hi permet el Govern Central. És a dir, en un camp en el que no tenen competències i que per tant, només marca la
voluntat política dels nostre Govern, no es mullen a favor dels seus administrats. Però encara ens atrevim a dir-ho mes clar : Se'n foten!.
Se'n foten de la nostra intel·ligència, quan asseguren que imposaran un impost ecològic, després del període d'amortització de les C.N. i resulta que
aquesta està establerta per llei amb quaranta anys com a màxim, la qual cosa suposaria, que per complir aquesta finalitat, s'hauria de prolongar la
seva activitat fins als quaranta anys per poder començar a cobrar aquest impost. Vaja, que haurien d'anar ampliant els anys de funcionament, tal
com s'ha fet amb les autopistes catalanes. Per fer això més valia no haver fet res, perquè encara en sortirem perdent. Se'n foten de la gent que
teníem l'esperança que un govern suposadament «progressista» representaria un avanç en aquest camp. Se'n foten!.
Els oblidats (ciutadans i ciutadanes de Catalunya que volem un futur sense nuclears per al nostre país) revifem la memòria al voltant d'aquell dinou
d'Octubre de 1989 perquè volem un País millor. Perquè una Catalunya moderna no es pot permetre que el quaranta per cent de les incidències en
C.N. del Estat Espanyol es produeixin a Vandellòs i a Ascó . Perquè es inqualificable que després de sis mesos parada la planta atòmica de Vandellòs,
es torni a posar en funcionament sense tenir la confiança del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) segons ha declarat la seva Presidenta recentment.
Perquè s'han contaminat també, recentment, cent vuit treballadors a la C.N. d'Ascó. No, aquest país i la seva gent no es mereix això, i aquestes
C.N. no superarien el carnet per punts si s'anés qualificant cadascuna de les seves incidències. El nostre no es un clam apocalíptic, sinó la
constatació d'una realitat, la perillositat de les C.N. catalanes. Recordar aquell dinou d'Octubre ens hauria de servir per ser més sensats i actuar
amb prevenció abans que no sigui massa tard.