[Tríptic] Mirar amb els ulls oberts

Totes les versions d’aquest article: [Català] [Castellano]

Per entendre el rumb del canvi climàtic cal fer-se algunes preguntes incòmodes però imprescindibles, com ara: per a què, per a qui i com es produeixen els béns i serveis que necessita la societat? Cap a on ens condueixen les actuals regles del joc?

Assistim a un deteriorament ambiental sense precedents provocat per una extracció de recursos i una producció de residus que el planeta no pot suportar. L’objectiu prioritari és tenir més i una de les seues pedres angulars és la crema massiva de combustibles fòssils. Quan els límits es fan evidents, com ha passat amb la bombolla immobiliària, les restriccions són suportades per una majoria social que pateix l’exclusió i la pobresa.
Les decisions que prenem avui tenen conseqüències en el món que coneixerem demà; el futur no és un lloc concret o una mena de destinació on arribarem inexorablement, sinó un escenari indefinit que es va configurant a força d’obrir-se camí entre un embolic d’alternatives. La desestabilització del clima que s’anuncia no és un destí inevitable, però no podem ignorar que les emissions d’avui comprometen el clima del demà. Ens trobem davant del major repte que haurem d’afrontar en el segle XXI. Un repte amb un cost econòmic i social que serà més gran com més tardem a iniciar la revolució climàtica. Les conseqüències ja són reals i s’agreujaran especialment en els països més càlids o temperats, circumstància en què estan molts dels països empobrits i també el sud d’Europa.

La ciència adverteix que les alteracions que estem provocant al clima no són fàcilment reversibles, és a dir, no cessaran automàticament quan parem les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle. Però el més greu és que, al ritme actual de les emissions, prompte arribarem a un punt de no retorn i començarem un descens sense control per un pendent amb canvis ràpids i intensos.

Per no traspassar aquest llindar, caldrà que gran part de les reserves conegudes de combustibles fòssils no siguen explotades. Aquest fet, establit de forma inequívoca en el pla científic, ens planteja un exercici de creativitat sense precedents en què ens juguem el benestar futur, si no la mera supervivència. Perquè les respostes que no garantisquen que ens mantinguem per davall d’aquest punt de no retorn no ens aprofiten.

Si les regles que hem seguit ens han portat fins ací… caldrà canviar-les. Necessitem unes regles del joc que ens permeten mantenir-nos dins dels límits d’estabilitat del planeta i que, alhora, facen possible una vida digna per a tothom.

PDF - 1.5 MB
[Tríptic] Mirar amb els ulls oberts

Des d’Ecologistes en Acció compartim la urgència d’incrementar els esforços per tal d’aconseguir construir una nova civilització, capaç d’assegurar una vida digna a una extensa població humana que comparteix amb la resta del món viu un planeta amb cada vegada menys recursos. Així ho pretenem des de fa anys mitjançant un compromís personal i col·lectiu que ofereix un espai de cooperació perquè la balança s’incline cap a les persones i cap al planeta, enfront dels beneficis dels mercats. Defensem, entre d’altres, les mesures següents:

  1. Es requereixen majors compromisos internacionals, ja que l’Acord de París aconseguit en la COP21 no conté els compromisos necessaris per a evitar un canvi climàtic perillós.
  2. No es pot continuar apostant per un model que aprofundeix el deteriorament planetari i compromet el nostre futur: és urgent desinvertir en combustibles fòssils i dirigir la investigació i el desenvolupament cap a la sostenibilitat.
  3. Cal emprendre una profunda transició energètica basada en l’eliminació de consums energètics prescindibles i la substitució de totes les energies fòssils i nuclears per energies renovables.
  4. Hem de democratitzar l’energia, acabant amb l’oligopoli energètic per mitjà de l’autoconsum, la producció comunitària d’energia renovable o el control comunitari de la distribució.
  5. Els impostos han de gravar les activitats contaminants i generadores de canvi climàtic i desgravar les beneficioses per a la sostenibilitat.
  6. Enfront de les llargues cadenes de distribució que exploten poblacions i recursos, hem d’impulsar un model basat en el territori pròxim i avançar, a més, cap a l’ús compartit de béns i serveis.
  7. És imprescindible un model alimentari sa, just i sostenible, on l’agroecologia ha de ser la tècnica agrícola més estesa, que garantisca la sobirania alimentària dels pobles i ature l’especulació sobre els aliments i la introducció de tòxics en l’alimentació.
  8. Cal posar en valor ocupacions fonamentals, com ara les tasques de cura, que en l’actualitat són invisibles. S’han d’integrar criteris d’igualtat i feministes en el disseny de totes les polítiques.



Visitants connectats: 807