Ecologistes en Acció lamenta l'elecció de les representants d'Aràbia Saudita i Nova Zelanda com a copresidentes del Grup de Treball Especial per a la posada en marxa de l'Acord de París (APA, acrònim en anglès). Les posicions d'aquest dos països en les negociacions climàtiques han estat responsable de la pèrdua d'ambició del text final. En comptes de premiar els centenars de lluites internacionals que són autèntiques solucions al canvi climàtic, es garanteix que la posada en marxa d'aquest acord es basi en el mínim compromís possible provocant un inexorable camí al col·lapse climàtic.

Ecologistes en Acció ja va alertar després la cimera de París de la insuficiència de l'acord i la necessitat d'adaptar-se a una ruta de descens d'emissions que limiti a 1,5ºC l'increment de la temperatura global i desplegar alhora adequades mesures d'adaptació, pèrdues i danys. Peticions que si bé han estat traslladades per diferents parts en els plenaris durant aquesta setmana de negociacions a Bonn (16 al 26 de maig) no han estat recollides amb la força institucional deguda.

L'Acord de París hauria d'haver inclòs clarament el compromís de deixar el 80% dels combustibles fòssils sota terra, tanmateix, aquesta proposta fou bloquejada pels països petroliers encapçalats per Aràbia Saudita. Així mateix, els esforços protagonitzats per països com Nova Zelanda aconseguiren incrementar l'especulació sobre els boscos mitjançant els programes REDD i els criteris de comptabilitat de canvis d'usos del sòl (ILUC i LULUCF).

Malauradament, a la reunió de Bonn el grup de treball encarregat d'acabar de definir com es posarà en marxa l'Acord de París ha escollit com a copresidentes a Sarah Baashan (Aràbia Saudita) i Jo Tindall (Nova Zelanda) que varen tenir un paper actiu en evitar compromisos en les negociacions de París. Només cal observar que ambdós països no han subscrit la segona pròrroga de Kioto. A més a més, Aràbia Saudita, tampoc va signar l'Acord de París el 22 d'Abril, i la representant escollida com a copresidenta ha desenvolupat la seva vida professional en l'entorn de la OPEP (Organització de Països Exportadors de Petroli).

Aquesta elecció mostra una vegada més com les Nacions Unides se situen més del costat dels sectors contaminants que del costat dels que han estat al costat dels defensors d'un acord climàticament just. Si bé han proclamat la rellevància “històrica” de l'Acord de París com punt d'inflexió, la realitat mostra el contrari, quan es premia amb la copresidència de l'APA a dos països han actuat per a bloquejar l'acord. Recordar que entre les funcions de la copresidència està la possibilitat de proposar texts per a la seva aprovació directa, un procediment que va servir per a presentar el text final de la negociació en la Cimera de París.

Per a Ecologistes en Acció les copresidentes escollides, no són per tant la solució, sinó que representen a un model fòssil i caduc que continua capficat en descafeïnar la lluita climàtica en benefici d'uns pocs. És necessari que Nacions Unides es replantegi aquests nomenaments per a garantir que la presidència és ocupada per qui certament sigui realment capaç de fer un esforç sense precedents per a internacionalitzar i impulsar els centenars de lluites ciutadanes que sí que estan a l'alçada del repte del canvi climàtic.