Banderes Negres 2016

Totes les versions d’aquest article: [Català] [Castellano]

[Informe] Banderas Negras 2016

Ecologistes en Acció torna a analitzar la situació ambiental de les costes i del nostre entorn litoral en el seu nou informe ’Banderas Negras 2016’. Al llarg d’aquest estudi es destaquen les zones amb pitjor estat ambiental de diverses localitats de l’Estat espanyol i les actuacions irresponsables per part d’administracions públiques que han promogut la destrucció o posat en perill el nostre malparat litoral.

Ecologistes en Acció no deixa de denunciar les barbàries comeses en el nostre litoral ni d’oposar-se a una imatge poc realista de la sostenibilitat dels ecosistemes costaners, com per exemple la que es persegueix amb la concessió d’unes Banderes Blaves que res tenen a veure amb un bon estat ambiental de les nostres platges. L’organització considera que cal anomenar les coses pel seu nom i assenyalar les accions i els actors que afavoreixen la destrucció dels valors naturals, socials i culturals de les nostres costes.

Destacar, a tall d’exemple, que el passat 25 de maig l’Agència Europea de Medi Ambient va publicar el seu informe sobre la qualitat d’aigües de bany, que alertava de la mala situació de 58 platges i rius d’Espanya l’any 2015 en relació amb l’any anterior. Aquest informe ens situava com al tercer país de la Unió Europea amb més zones no aptes per al bany, per darrere d’Itàlia i França. Alhora sol·licitava el tancament d’un total de 34 zones de bany a tot Europa, de les quals 31 pertanyen a l’Estat espanyol (majoritàriament a Galícia), cosa que col·lideix clarament amb els mèrits atorgats per les Banderes Blaves, que fan que Espanya estiga al cap en el nombre de banderes aconseguides.

El nostre litoral té una gran diversitat i interés ambiental. La situació geogràfica de les nostres costes, delimitades pel mar Mediterrani i per l’oceà Atlàntic, fa que ens trobem amb multitud d’escenaris geològics que determinen l’assentament de la biodiversitat que caracteritza cada tram litoral, amb ecosistemes locals d’incalculable valor ecològic. No obstant això, en aquest entorn es produeixen importants afeccions i l’informe Banderas Negras 2016 ha volgut reflectir les afeccions més greus per a cada província del litoral espanyol, i destacar impactes relacionats amb la contaminació i la mala gestió.

Si bé es podrien haver esmentat molts més casos, s’ha volgut que aquest informe siga capaç d’homogeneïtzar dues problemàtiques vigents al llarg de les nostres costes: la contaminació i la mala gestió, de manera que s’ha triat el cas més emblemàtic per a cadascun d’aquestos factors en cada província del litoral.

Desgraciadament, ens trobem amb problemàtiques recurrents, com ara la mala gestió de l’hotel il·legal a la platja de l’Algarrobico (Almeria), les ampliacions portuàries (cas de Balears i Alacant), abocaments múltiples que generen contaminació a diferents escales al llarg de les nostres costes i aigües poc profundes, injustificats abandonaments de neteja de les nostres platges que acumulen els residus humans com si es tractara d’una altra part més del medi o portes giratòries que no solucionen les fosques accions a Flix (una localitat tarragonina que es troba a l’interior, però la pèssima gestió de la qual afecta la qualitat de l’aigua al litoral).

Les propostes generals de millora per a les 47 Banderes Negres assignades se sintetitzen en poques paraules: aplicar mesures de protecció del medi costaner, entés aquest com un sistema on el turisme massiu i la utilització de matèries i energies contaminants siguen, en la mesura que siga possible, reemplaçats per processos sostenibles i integrats en la dinàmica dels processos naturals.

Perquè el litoral no és una línia de platja destinada a l’explotació de invasions turístiques massives, perquè les nostres costes no són un refugi per als nostres diversos abocaments, perquè el que no veiem sota el mar també existeix i ha de ser conservat, perquè calen mesures reals de protecció i de sanció als infractors del medi, perquè es fan insostenibles reformulacions de la Llei de Costes que tan sols emparen la il·legitimitat urbanística, per la falsedat ecològica de l’assignació de les Banderes Blaves, perquè continuen la despreocupació i la manipulació per part de les diferents autoritats polítiques davant dels diversos episodis denunciats per la ciutadania i les organitzacions ecologistes... Per aquestos i per molts més perquès, aquestes 47 Banderes Negres només mostren la punta de l’iceberg que continua sent la mala gestió del nostre litoral.




Visitants connectats: 346