Demà s’inicia la 6ª edició del Congrés International de Creuers a Madrid, una trobada que debatrà la situació mundial d’aquesta indústria. Al programa es pot comprovar com entre les preocupacions del sector no estan els impactes negatius que es denuncien sobre aquesta indústria.

Mentre els ports i navilieres prodiguen una història d’èxit amb rècords de cruceristas, creix la protesta social que qüestiona la suposada repercussió positiva sobre l’economia local i denuncia els costos socials i ambientals associats a aquesta activitat.

Les polítiques de turisme sense control que han impulsat Barcelona, Illes Balears, Las Palmas de Gran Canaria i Santa Cruz de Tenerife, i els canvis en les rutes tradicionals en el Mediterrani per la inestabilitat en alguns països, han provocat una situació insostenible i una forta contestació de les poblacions locals. Protestes que es donen a escala mundial en nombrosos ports des del Carib fins al Mediterrani, com ha ocorregut amb el recent cas del creuer de luxe Crystal Serenity per l’Àrtic. Es tracta de l’expansió d’un mateix patró global que, operat per capitals internacionals, concentra beneficis astronòmics i externalitza els costos sobre les poblacions i el medi ambient sense trobar límits a les seves ambicions. Segons dades de l’Organització Mundial del Turisme, el 88% de l’oferta mundial està controlada per tres grans companyies navilieres: Carnivale Corporation Plc, Royal Caribbean Ltd. i Star Cruises. Entre les navilieres és habitual registrar els vaixells en paradisos fiscals i utilitzar banderes de conveniència per evitar normatives laborals i ambientals i evadir impostos.

Entre els majors impactes causats per aquesta indústria estan les emissions contaminants que llança a l’atmosfera. Un creuer mitjà (de 2.000 a 3.000 passatgers) consumeix la mateixa energia que uns 12.000 cotxes, utilitzant un fueloil pesat 100 vegades més tòxic que el diésel que utilitzen automòbils i camions, ja que conté fins a 3.500 vegades més de contingut de sofre. Un combustible que està prohibit en terra, on és considerat un residu perillós que exigeix un tractament altament costós. No obstant això es permet el seu ús en el transport marítim per la feble regulació internacional sobre el sector, que fins i tot li ha deixat fora dels acords de la COP21 sobre el clima, al costat del sector de l’aviació. Ecologistes en Acció alerta que, de seguir com fins ara, la majoria de les emissions en els ports (CH4, CO, CO2 i NOx) es multiplicaran per quatre fins a 2050, any en el qual arribaran aproximadament a 70 milions de tones de CO2 i fins a 1,3 milions de tones de NOx. Els efectes sobre la població i sobre el clima tindrien conseqüències devastadores.

Les emissions es multipliquen quan parlem de grans naus, de 6.000 fins a 10.800 passatgers, com és el cas de Harmony of the Siguis. La naviliera propietària d’aquest vaixell, Royal Caribbean, publicita els avanços tecnològics que han incorporat per millorar la seva eficiència energètica, però la realitat és que aquest gegant consumeix un 35% més que els creuers antics, uns 2.500.000 litres de fueloil al dia, que segons dades d’Amics de la Terra és l’equivalent al consum energètic de més de 77.000 llars nord-americanes. Segons el rànking 2016 que publica anualment l’organització alemanya NABU en relació a l’acompliment de la indústria europea de creuers respecte a les seves emissions contaminants, el 100% de les naus cremen fueloil pesat i el 80% no utilitza cap sistema de neteja de gasos de fuita.

Cal tenir en compte que els creuers naveguen prop del litoral, per la qual cosa les seves emissions afecten més directament la salut de les seves poblacions i ecosistemes que les emissions dels bucs que naveguen en ultramar. Aquesta situació s’agreuja quan atraquen en port, ja que continuen cremant fueloil per mantenir les seves instal·lacions actives en les terminals que estan «enganxades» a la ciutat, com és el cas de Barcelona, ciutat que ve incomplint els valors de qualitat de l’aire legals i de protecció de la salut de forma sistemàtica.

Per tot això, Ecologistes en Acció reclama una regulació forta i obligatòria sobre el sector de creuers i el transport marítim en general, com l’estan fent els ports del Nord d’Europa, que limiten l’entrada a la zona litoral als vaixells que utilitzin fueloil marí. El Mar Bàltic, el Mar del Nord i el Canal de la Manxa han establert un Àrea de Control d’Emissions de Sofre (Sulphur Emission Control Area, SECA, en anglès) que imposa límits més estrictes al contingut de sofre dels combustibles marins des de gener del 2015 (màxim de 0,10% sofre en massa en comparació del 3,5 % que es permet en els ports del Mediterrani). En tan sol un any d’aplicació, aquests ports han vist disminuir la seva contaminació en més del 50%. Els ports del Bàltic estan treballant per limitar a més el contingut d’òxids de NOx, com ja fan Estats Units i Canadà. L’organització ecologista reclama així mateix l’electrificació per a la connexió dels vaixells a la xarxa elèctrica local quan estan atracats, igual que efectuen ja més de 10 ports europeus.

A més de reduir la contaminació, Ecologistes en Acció reclama que siguin els Ajuntaments els que defineixin la política de creuers i no les autoritats portuàries de titularitat de l’Estat, atès que suposadament és una activitat en benefici de la ciutat. Cal recordar que la major part dels ports europeus són municipals, com és el cas de Rotterdam, el major port d’Europa. És necessari regular els aspectes econòmics, fiscals, socials i ambientals (a més de la pol·lució estan temes importants com la gestió de residus, la contaminació marina, etc.) i establir límits en la grandària i nombre de creuers segons la capacitat de càrrega de la ciutat.