Informe de Qualitat de l’Aire en 2016: resultats per a Catalunya

  Sumari  

 Català

Els 7,5 milions d’habitants de Catalunya van respirar aire contaminat durant 2016. L’Informe anual de Qualitat de l’Aire d’Ecologistes en Acció conclou que la totalitat de la població i del territori de Catalunya van estar exposats a uns nivells de contaminació que superen les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut. El repunt del trànsit, el frau dièsel, les emissions dels grans ports i complexes industrials i l’aposta per les energies brutes en detriment de les renovables, entre les causes d’un problema que afecta la salut de la ciutadania, però també als cultius, boscos i espais naturals. El canvi climàtic amb l’afectació en el règim de pluges i l’augment de temperatures, un factor més que agreuja de forma important aquest problema.

L’informe elaborat per Ecologistes en Acció analitza les dades recollides en 700 estacions oficials de mesurament instal·lades en tot l’Estat espanyol, entre elles 119 situades a Catalunya. Pel que fa a Catalunya, entre les seves principals conclusions, destaquen:

- En 2016, s’ha produït una reducció general dels nivells de contaminació de partícules en suspensió (PM10 i PM2,5), diòxid de nitrogen (NO2), ozó troposfèric (O3) i diòxid de sofre (SO2), recuperant aparentment la tendència decreixent iniciada en 2008 amb la crisi econòmica.

- L’informe d’Ecologistes en Acció pren com a referència els valors màxims de contaminació recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i l’objectiu a llarg termini per protegir la vegetació establert per la Unió Europea. D’acord a aquests nivells, l’aire contaminat va afectar en 2016 a la totalitat de la població i del territori de Catalunya.

- Si es prenen els estàndards de la normativa, més laxos que les recomanacions de l’OMS, la població que va respirar aire contaminat per sobre dels límits legals seria de 4,5 milions d’habitants a l’Àrea de Barcelona, el Vallès - Baix Llobregat, la Plana de Vic, l’Alt Llobregat i el Prepirineu. I la superfície exposada a nivells de contaminació que excedeixen dels legalment permesos per protegir els cultius agrícoles i els ecosistemes naturals va aconseguir 18.500 km2, tres cinquenes parts del territori català.

- El diòxid de nitrogen (NO2) i les partícules (PM10 i PM2,5) en l’aire van afectar la major part de la població de Catalunya, amb especial incidència a l’àrea metropolitana de Barcelona. Segueixen, per tant, sent una seriosa amenaça per a la salut, a pesar que l’any passat es va recuperar la tendència a la baixa d’aquests contaminants que es va iniciar en 2008, amb la crisi econòmica.

- La contaminació generada des de l’àrea metropolitana de Barcelona, especialment del trànsit i del port, així com del complexe petroquímic del Camp de Tarragona s’estén pel territori afectant zones més allunyades i rurals en la forma d’ozó troposfèric. L’ozó és el contaminant que presenta una major extensió i afecció a la població, amb uns nivells que es mantenen estacionaris o fins i tot a l’alça. Això es deu a l’increment de les temperatures mitjanes i de les situacions meteorològiques extremes (ones de calor) durant l’estiu, com a resultat del canvi climàtic. Durant 2016 els seus nivells s’han mantingut per sobre dels del 2014 i per sota dels del 2015, de manera que tota la població i el territori catalans han seguit exposats a concentracions d’ozó perilloses per a la salut humana i vegetal.

- Encara que en 2016 no s’ha reiterat en la Plana de Vic la superació registrada en els anys 2013 i 2015 de l’objectiu legal anual establert pel benzo(a)pirè, una perillosa substància cancerígena, 17 de les 25 estacions que han mesurat aquest contaminant a Catalunya han superat la recomanació de l’OMS, afectant catorze de les seves quinze zones. I en l’estació d’Igualada es van mantenir les superacions del límit legal semihorario de sulfur d’hidrogen (H2S).

- El descens de la contaminació de l’aire va ser conseqüència en primera instància de la conjuntura meteorològica, caracteritzada per una menor estabilitat atmosfèrica. No obstant això, hi ha senyals preocupants: el repunt del trànsit per carretera (el consum de combustibles d’automoció en 2016 va ser superior al dels quatre anys anteriors), el frau en els sistemes de certificació de les emissions dels automòbils o “dieselgate”, l’augment del trànsit marítim en el cas del port de Barcelona, l’augment del consum d’electricitat (recuperant els nivells del 2008), i l’abandó de les energies renovables.

- La contaminació de l’aire hauria d’abordar-se com un problema de primer ordre, tal com es deriva de l’Informe elaborat per Ecologistes en Acció. Cada any es registren més de 24.000 morts prematures en l’Estat espanyol per afeccions derivades de la contaminació de l’aire, d’acord a les últimes estimacions de l’Agència Europea de Medi ambient.

- Els costos sanitaris derivats de la contaminació atmosfèrica representen almenys 50.000 milions de dòlars a l’any, un 3,5% del PIB espanyol, segons el Banc Mundial, sense considerar el cost dels danys provocats sobre els cultius i els ecosistemes naturals.

- La informació a la ciutadania per part de les administracions públiques no és ni adequada ni ajustada a la gravetat del problema.

- Els Planes de Millora de la Qualitat de l’Aire per reduir la contaminació són obligatoris segons la legislació vigent. Però, en el cas de l’ozó, la Generalitat de Catalunya fa anys que omet l’elaboració i aplicació d’aquests plans, resultant preceptius en gairebé totes les zones de la Comunitat. Es tracta d’una negligència que està posant en perill la salut de milions de catalans i dels cultius i boscos del país.

- Les principals vies d’actuació per reduir la contaminació de l’aire són la reducció del trànsit motoritzat en paral·lel a l’impuls dels modes més sostenibles en superfície (transport públic, bici, vianants i sistemes col·lectius) que per ser potenciats, necessiten l’espai públic actualment ocupat pel cotxe (60-70%). L’establiment de taxes al NO2 i la regulació d’una Àrea de Control d’Emissions que limiti les emissions del transport marítim com tenen els ports del Nord d’Europa. Així com l’adopció generalitzada de les millors tècniques industrials disponibles i un canvi radical en l’actual política de gestió i incineració de residus orientada a la reducció i la reutilització (estratègia residu 0).




Visitants connectats: 220