Queja Plan ozono

Ecologistes en Acció va presentar ahir davant la Comissió Europea una petició d’obertura d’expedient sancionador a l’Estat espanyol per no elaborar els preceptius plans de millora de la qualitat de l’aire en el mig centenar de zones on entre 2010 i 2016 s’han incomplit els valors objectiu legals per a la protecció de la salut i de la vegetació establerts per la normativa europea per a l’ozó troposfèric.

D’admetre’s finalment la denúncia seria el tercer expedient comunitari contra Espanya en matèria de contaminació atmosfèrica, després dels oberts en 2009 i 2015 en relació a les partícules en suspensió i el diòxid de nitrogen (NO2), que segueixen a l’espera de passar al Tribunal Europeu de Justícia.

Carta de la Comisión Europea Ref.: CHAP (2017) 1906

L’escrit registrat dóna contestació a la carta de la Comissió Europea del passat 16 de juny en la qual la Direcció general de Medi ambient proposava l’arxivament de la denúncia presentada fa un any per Ecologistes en Acció, al·legant que «el compliment dels valors objectiu per a l’ozó resulta complex» pel seu caràcter de contaminant secundari format per reaccions químiques d’altres contaminants.

Al mateix temps, “la Comissió espera que el procediment en curs relatiu a la superació dels valors límit de NO2 a diverses zones de qualitat de l’aire en el Regne d’Espanya [Barcelona, Madrid i València, entre d’altres] condueixi a llarg termini a una reducció de les concentracions de NO2, la qual cosa, al seu torn, tindrà un efecte sobre les concentracions d’ozó, ja que el NO2 és un dels seus precursors”.

Ecologistes en Acció considera impresentable aquest desistiment de funcions de la Comissió Europea en el control del compliment de les obligacions establertes en la normativa europea de qualitat de l’aire, que està perjudicant la salut de desenes de milions d’europeus del sud, entre ells 18 milions de persones en l’Estat espanyol que habiten en les 40 zones que en 2016 van superar l’objectiu legal per a la protecció de la salut, repartits entre les comunitats autònomes d’Andalusia, Aragó, Balears, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Catalunya, Comunitat Valenciana, Extremadura, Madrid, Múrcia, Navarra i País Basc.

En 62 zones de les mateixes comunitats s’ha incomplit també l’obligació d’adoptar aquests plans de qualitat de l’aire en relació a la superació en el mateix període de l’objectiu legal per a la protecció de la vegetació, que afecten una superfície total de 340.000 quilòmetres quadrats, el 67 per cent del territori.

Segons estableix la Directiva europea de Qualitat de l’Aire, els Estats membres hauran d’elaborar plans de qualitat de l’aire a les zones i aglomeracions on els nivells d’ozó en l’aire ambienti superin qualsevol valor objectiu, amb la finalitat d’aconseguir respectar el valor objectiu corresponent.

La llei estatal de qualitat de l’aire atribueix la competència per elaborar aquests plans a les comunitats autònomes. Es tracta d’una mesura obligatòria per a les autoritats autonòmiques, que de cap manera es pot entendre com a discrecional, al marge de les iniciatives que pugui adoptar el Govern central.

Per això, Ecologistes en Acció s’ha tornat a dirigir en els últims mesos a les comunitats autònomes infractores, sol·licitant que adoptin de manera urgent els plans de millora de la qualitat de l’aire legalment prevists per a les zones afectades per l’incompliment dels objectius legals d’ozó. Entre la dotzena de sol·licituds realitzades, solament s’ha rebut la resposta dels Governs d’Aragó, Castella i Lleó, Comunitat Valenciana i Navarra, que igual que la Comissió Europea justifiquen la seva inactivitat per la complexitat del problema i remeten a un inexistent Pla Nacional a elaborar pel Govern central.

Es defineix el valor objectiu com el «nivell d’un contaminant que haurà d’aconseguir-se, en la mesura del possible, en un moment determinat per evitar, prevenir o reduir els efectes nocius sobre la salut humana, el medi ambient en el seu conjunt i altres béns de qualsevol naturalesa». El valor objectiu octohorari per a la protecció de la salut humana és de 120 micrograms d’ozó per metre cúbic d’aire (μg/m3), que no haurà de superar-se en més de 25 dies per cada any civil, de mitjana en un període de tres anys.

Les estacions de control de la contaminació atmosfèrica [cast]de referència on en l’últim trienni s’han superat els valors objectiu d’ozó són un terç de les 450 que mesuren aquest contaminant a Espanya.

A través d’elles, sabem que la contaminació ha afectat la totalitat de les comunitats de Castella-la Manxa i Madrid, les més perjudicades com a conseqüència de les emissions del trànsit rodat de l’àrea metropolitana de Madrid, que a més de danyar la salut dels sis milions i mitjà de madrilenys, afecta de manera greu a dos milions d’habitants de Castella-la Manxa i el nord d’Extremadura.

Al marge del problema creat pel trànsit urbà de Madrid, l’altre gran focus de contaminació per ozó a Espanya es troba en el litoral mediterrani. Des de Girona fins a Almeria, passant per Barcelona, la Comunitat Valenciana, Múrcia i les Illes Balears, la contaminació afecta a prop de quatre milions de persones, especialment a les àrees d’interior. L’ocasiona el trànsit urbà i interurbà, el transport marítim i aeri a les grans capitals i algunes indústries com les centrals tèrmiques i incineradores.

Les restants àrees afectades pels elevats nivells d’ozó es reparteixen entre l’interior d’Andalusia i sud d’Extremadura (incloses les àrees urbanes de Còrdova, Huelva, Jaén, Sevilla i Mèrida), l’aglomeració de Valladolid i la Vall de l’Ebre, des de Tarragona fins a la Ribera navarresa i basca, on habiten en conjunt altres sis milions de persones.

Davant aquest panorama, els ara com ara inexistents plans de millora de la qualitat de l’aire haurien de passar per la reducció de l’intens trànsit urbà i interurbà que suporten les principals ciutats de l’Estat, mantenint un model de ciutat compacta i promovent l’ús de mitjans de transport nets com el tren, l’autobús, la bicicleta o la marxa a peu. D’altra banda, hauria de procedir-se al tancament progressiu de les grans centrals tèrmiques de carbó, substituïdes per energies renovables. Tot això sense perjudici de la necessària coordinació entre comunitats autònomes amb el Govern Central i amb la Unió Europea.

L’ozó troposfèric, també conegut com a ozó «dolent» per contraposició al de l’estratosfera, és un contaminant secundari produït per la reacció entre la llum solar i el diòxid de nitrogen i els hidrocarburs volàtils emesos pels automòbils i algunes indústries. Per inhalació, provoca irritació dels ulls i vies respiratòries superiors, un increment del risc de malalties respiratòries agudes i reducció de la funció pulmonar, així com l’agreujament de patologies cardiovasculars.

L’OMS estima les defuncions prematures anuals produïts per l’exposició a nivells d’ozó com els registrats actualment en 1.800 a Espanya i 17.000 a Europa. L’ozó, a més d’afectar la salut de les persones, és també tòxic per a la vegetació, danyant els boscos i reduint la productivitat dels cultius.