La sentència de l’Audiència Nacional deixa el projecte de Biscarrués en paper mullat

Totes les versions d’aquest article: [Català] [Castellano]

  • Els col·lectius que varen recórrer l’aprovació del projecte de Biscarrués ( Coordinadroa Biscarrués-Mallos de Riglos, Amics de la Terra, Ecologistes en Acció, Greenpeace, SEO/BirdLife i WWF) reclamen la seva paralització definitiva.
  • L’Audiència acredita l’incompliment de la Directiva Marc d’Aigua en aquest cas, un argument que pot afecta a altres projectes en curs
  • El Govern d’Espanya i Aragó han d’aprofitar aquesta oportunitat per treballar en una política d’aigües centrada en protegir i no deteriorar, els rius i ecosistemes aquàtics.

El projecte de Biscarrués, que pretén aixecar una presa i un embassament que alteraria l’ecologia del riu Gállego, afluent de l’Ebre, ja és paper mullat. En una sentència notificada ahir, l’Audiència Nacional tomba l’avantprojecte i la declaració d’impacte ambiental que sustenta la construcció d’aquesta infraestructura hidràulica a la província d’Osca, actualment en tràmit d’informació pública.

Així ho estimen els col·lectius que varen recórrer l’embassament de Biscarrués davant la Justícia: la coordinadora Biscarrués-Mallos de Riglos, els Ajuntaments de Biscarrués, Murillo de Gállego i Santa Eulalia de Gállego, i les organitzacions WWF, SEO/BirdLife, Greenpeace, Ecologistes en Acció i Amics de la Terra. El de Biscarrués ha estat el primer cas on es personaven conjuntament aquestes cinc organitzacions ecologistes.

El principal argument esgrimit per l’Audiència Nacional ha estat que, amb aquest projecte, el Govern d’Espanya incompleix la Directiva Marc d’Aigua. Aquesta norma comunitària, d’aplicació al nostre país des de l’any 2000, obliga a preveure el deteriorament de totes les masses d’aigua de la Unió Europea i a millorar el seu estat. A judici del tribunal, això no succeiria si es construís Biscarrués, atès que el rio Gállego es veuria modificat significativament al deixar de ser un sistema d’aigua corrent per a convertir-se en un dipòsit.

A més a més, l’Audiència Nacional, retret a l’Estat espanyol que, quan es va aprovar l’avantprojecte de Biscarrués a 2012, el nostre país ja havia incomplert la Directiva Marc d’Aigua pel fet de no haver aprovat a 2009 tots els seu plans hidrològics, entre els quals, el de l’Ebre.

En opinió dels demandants, l’acreditació que l’Estat incompleix amb l’esmentada directiva és especialment rellevant, no només perquè és exemplaritzant, sinó perquè assenta un precedent i pot tenir implicacions sobre altres projectes en curs. Com podrien ser els plans per a construir els embassaments de Valcuema i Almudevar, que són esmentats a la sentència. També Mularroya. Els dos últims ja han estat recorreguts davant els tribunals.

La Directiva Marc de l’Aigua estableix, al seu article 4.7, condicions estrictes per emprendre, de forma excepcional, projectes que alteren les masses d’aigua. Segons l’Audiència Nacional, aquestes condicions no es compleixen en aquest cas.

En concret, el tribunal esmenta que la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA), tràmit imprescindible en aquests casos, no conté tots els estudis i avaluacions necessaris. Així mateix, aquests estudis ha de presentar-se abans d’iniciar les obres, mai després, tal com es pretenia. Si no fos així, la DIA ja no tindria cap utilitat. I, a més a més, la sentència assenyala que els arguments no poden formular-se en abstracte: el projecte de Biscarrués al·ludia a un “interès públic superior” que no estava suportat per una anàlisi detallata i específica. Aquest interès, per tant, no està acreditat en el marc de les normatives vigents.

La sentència també assenyala que no s’ha presentat un informe de viabilitat econòmica, tècnica, social i ambiental, ni tampoc un estudi específic de recuperació de costos. Ambdós tràmits obligatoris en l’aplicació de la Llei d’aigües.

Triomf de la Societat Civil

Després d’aquesta gran notícia, que és un triomf de la societat civil aragonesa, tant Amics de la Terra, Ecologistes en Acció, Greenpeace, WWF i SEO/BirdLife com la Coordinadora Biscarrués-Mallos de Riglos, sol·liciten al Ministerio de Agricultura y Pesca, Alimentación y Medio Ambiente y a Riegos del Alto Aragón, empresa que impulsa el projecte, que no recorrin aquesta sentència i que enterrin Biscarrués definitivament. Tots els col·lectius presentaren al·legacions al projecte, en tràmit d’informació pública, argumentant el que ja ha provat l’Audiència Nacional.

En opinió dels recorrents, el Govern d’España i l’Executiu aragonès, a través de la Confederación Hidrográfica del Ebro, han d’aprofitar aquesta oportunitat per treballar en una política d’aigües centrada en protegir, i no a deteriorar, els rius i ecosistemes aquàtics. És el camí més encertat per assegurar el futur dels serveis que ens aporten aquests hàbitats. En aquest punt, els col·lectius posen en qüestió el paper i el treball de la Confederación Hidrogràfica del Ebro, que hauria de tenir a la Directiva Marc de l’Aigua com referent jurídic a l’hora de realitzar qualsevol actuació, en lloc de vulnerar-la.

Els pobles del riu Gállego, han demostrat que es pot crear economia sostenible basada en el respecte al seu medi natural i, amb aquesta sentència judicial, s’obre un camí per a qui veritablement vulgui apostar per un model econòmic sostenible en el temps i que respecti les normatives europees. Són temps que les gents de la comarca de Galliguera, la zona afectada pel projecte, consolidin la seva aposta per un desenvolupament sostenible lligat al riu. Treballar en possitiu per aquesta terra beneficia a tot l’Aragó.

Els recorrents sol·liciten als poders polítics, que es plantegi cap projecte més en la conca del rio Gállego atès que podria incórrer en una nova il·legalitat; que no s’utilitzi cap poder executiu ni legislatiu per canviar les lleis o les característiques de la presa i saltar-se la sentència judicial, com ja es va fer a l’embassament de Mularroya; i que el pressupost assignat a l’embassament de Biscarrués sigui destinat a la descontaminació del riu Gállego, alguna cosa que, a més a més ha de ser una obligació legal, beneficiaria a tota la conca i als usuaris de l’aigua del riu en Monegros.




Visitants connectats: 492