Problemàtica gestió de residus

  Sumario  

 Valencià

Ecologistes en Acció del País Valencià alerta que la problemàtica de la gestió de residus és cada vegada més preocupant i s’agreujarà amb l’arribada del turisme estival.

Dels 21 milions de tones de residus urbans que es generen a l’Estat espanyol, quasi dos milions pertanyen als territoris del País Valencià i el 82 % no són classificats en origen per a la seua recuperació.

Els ’països desenvolupats’ produeixen cada vegada més residus, un dels principals factors de la contaminació ambiental i el canvi climàtic. Fa una dècada, els residents en ciutats es calculaven en 2.900 milions i produïen uns 680.000 milions de tones de brossa a l’any. Ara són 1.000 milions més i se’ registra quasi el doble. Al nostre país es generen 21 milions de tones de residus urbans, quasi dos milions al País Valencià, i si atenem a les dades del Ministeri d’Agricultura i Medi Ambient (MAGRAMA), el 82 % dels residus no són separats per a la seua reutilització o reciclatge. A més, cal destacar que, amb l’arribada de l’estiu i el turisme a les costes de l’Estat espanyol, es multiplicarà la quantitat de deixalles produïdes.

Aquesta situació alarmant ens obliga a reflexionar sobre la nostra pauta de creixement i a plantejar una sèrie de mesures d’abast que ens permeten aspirar a un model d’economia circular que pose en valor la lògica del ’RESIDU ZERO’, és a dir, l’estratègia per la qual es tanca el cicle dels materials dins del nostre sistema econòmic. D’aquesta manera, es pretén que cap material es perda en el procés que va des de la fabricació al consum, mitjançant la implantació de polítiques de reducció en origen i de no comercialització d’elements tòxics i no recuperables.

Per aquesta raó, des d’Ecologistes en Acció del País Valencià volem cridar l’atenció de la ciutadania sobre l’estat actual de la gestió de residus a l’Estat espanyol i ressaltar la necessitat de desenvolupar un entramat de mesures dirigides a optimitzar els processos de recollida, selecció, tractament i prevenció amb reformes en l’àmbit econòmic, fiscal i educatiu.

Així mateix, estendre l’ús de mètodes com la separació de la fracció orgànica o el SDDR (Sistema de Depòsit, Devolució i Retorn) és un propòsit clau per a la conquista dels objectius establits per la Unió Europea per a 2030 en matèria de residus, que obliga els estats membres a caminar cap a un escenari de desaparició dels abocadors (no hauran d’emmagatzemar més del 5 % dels residus totals) i reciclatge del 70 % dels residus urbans.

No obstant això, les metes fixades disten enormement de les xifres actuals que utilitzen les institucions espanyoles, les conclusions de les quals estimen que més del 25 % dels desperdicis de les ciutats acaben amuntonats sense cap tractament i que a penes en reciclem una tercera part. Aquesta desviació dels estàndards necessaris de salut pública i protecció ambiental pot acabar en multes milionàries per l’incompliment de les normes comunitàries. De fet, el Tribunal de Justícia de la UE va dictar fa pocs mesos una sentència condemnatòria en què va especificar la gravetat de les infraccions: "Espanya ha incomplit les obligacions que li incumbeixen en no haver adoptat les mesures necessàries per a assegurar que els residus siguen tractats com estableix el Dret de la Unió, sense posar en perill la salut humana ni danyar el medi ambient i, en particular, sense crear riscos per a l’aigua, l’aire, el sòl, la fauna i la flora.

Aquest panorama és insostenible, sobretot si tenim en compte que hi ha vies per a canviar la direcció dels nostres costums. La major part del material que depositem en els abocadors és recuperable: un 54 % és matèria orgànica, un 8,5 % paper i cartó, un 5 % vidre, un 13 % envasos lleugers i un 0,5 % fusta.




Visitantes conectados: 637