El interior del País Valenciano supera el límite legal de contaminación por ozono troposférico para todo 2017
Con los datos proporcionados por el Ministerio de Medio Ambiente en su página Web de calidad del aire, Ecologistas en Acción ha podido comprobar que seis de las dieciocho zonas en que se divide el País Valenciano a los efectos de controlar la contaminación atmosférica han superado durante 2017 el valor objetivo para la protección de la salud establecido por la normativa española para el ozono troposférico.
Dicho valor objetivo está fijado en 120 microgramos de ozono por metro cúbico de aire, medidos en periodos de 8 horas, y no deberá superarse más de 25 días al año, como media de tres años consecutivos. Por su lado, la Organización Mundial de la Salud (OMS) recomienda no superar ningún día la concentración octohoraria de 100 microgramos por metro cúbico.
A punto de finalizar el verano, el periodo con más riesgo de formación de este contaminante, la estación de medición de Zarra, en el interior de València, acumula 60 días al año por encima de objetivo legal, en el periodo 2015-2017, uno de los peores registros del Estado español. Otras ocho estaciones, repartidas por el norte de Castellón y el interior de València y Alicante (Torre Endoménech, Vinaròs, Coratxar, Morella, Zorita, Villar del Arzobispo, Benigànim y Ontinyent) han superado también los 25 días al año permitidos legalmente.
De esta forma, más de 900.000 habitantes del País Valenciano se encuentran expuestos a niveles de contaminación que dañan la salud, por encima de lo que admite la legislación. No obstante, la Generalitat Valenciana acumula una década de retraso en la elaboración de los preceptivos Planes de Mejora de la Calidad del Aire por ozono, que diagnostiquen las causas del problema y propongan soluciones al mismo, actuando en las zonas urbanas e industriales del litoral donde de producen las emisiones de los contaminantes precursores del ozono.
De hecho, el área metropolitana de València lleva incumpliendo desde 2013 el límite anual establecido por la legislación para el dióxido de nitrógeno, principal contaminante precursor del ozono, sin que las medidas adoptadas hasta la fecha sobre su intenso tráfico hayan reducido unos niveles de contaminación que dañan la salud de la población urbana y, al trasladarse hacia el interior y transformarse en ozono, también la de la población rural
Sobre la problemática del ozono troposférico en el País Valenciano, este jueves 21 de septiembre desde las 5 de la tarde tendrá lugar una Jornada pública en el Centre de Cultura Contemporània Octubre de València, en la víspera del Día Europeo sin Coches, con la participación de diversos expertos y responsables políticos del Ayuntamiento de València y la Generalitat Valenciana.
Tras la apertura del encuentro por el responsable estatal de la campaña de ozono de Ecologistas en Acción, Miguel Ángel Ceballos, exponiendo la situación actual, explicará las causas del problema José Jaime Diéguez, experto del Centro de Estudios Ambientales del Mediterráneo, que lleva cuarto de siglo investigando la dinámica del ozono en el Sur de Europa y gestiona el programa de vigilancia de los niveles de ozono en el País Valenciano.
Posteriormente informará sobre los efectos de la contaminación atmosférica en la salud Amparo Ferrero, investigadora del Área de Ambiente y Salud de la Fundación FISABIO. La contaminación del aire por ozono troposférico causa cada año 17.000 muertes prematuras en Europa, 1.800 de ellas en España, afectando especialmente a población infantil y anciana, a mujeres gestantes y a personas con enfermedades respiratorias y cardiovasculares crónicas.
La Jornada se cerrará con una mesa redonda sobre las posibles soluciones, a la que asistirán Julià Álvaro, Secretario Autonómico de Medio Ambiente y Cambio Climático de la Generalitat Valenciana, Giuseppe Grezzi, Concejal Delegado de Movilidad Sostenible del Ayuntamiento de València, José Manuel Felisi, portavoz de la Plataforma “València por el Aire” y Carlos Arribas, Vicepresidente de Ecologistes en Acció del País Valenciano.
La Jornada está abierta a toda la población de València, y el acceso a la misma es libre. Los asistentes podrán asimismo conocer la exposición itinerante que sobre el ozono troposférico lleva circulando por una docena de localidades del País Valenciano desde el pasado mes de mayo, y que durante esta semana podrá visitarse en el Centre de Cultura Contemporània Octubre de 9:00 a 21:00 horas. La próxima semana la exposición se desplazará al Instituto de Educación Secundaria “Luis Vives” de València, donde finaliza la campaña estival de ozono.
El ozono troposférico, también conocido como ozono “malo” por contraposición al de la estratosfera, es un contaminante secundario producido por la reacción entre la luz solar y el dióxido de nitrógeno y los hidrocarburos emitidos por los automóviles y algunas industrias.
Por inhalación, provoca un incremento de los riesgos de enfermedades respiratorias agudas y reducción de la función pulmonar, así como el agravamiento de patologías cardiovasculares, afectando especialmente a los niños y niñas, las personas mayores, las mujeres embarazadas y las personas que padecen enfermedades respiratorias y cardiovasculares.
Además de para las personas el ozono es tóxico para las plantas, afectando a dos tercios de los cultivos y parte de los bosques y espacios naturales del País Valenciano y el Estado español.
València acull la jornada de contaminació per ozó troposfèric
Dijous 21 de setembre tindrà lloc a València la jornada «Contaminació per Ozó al País Valencià», amb participació d’experts i responsables de l’Ajuntament de València i la Generalitat Valenciana, organitzat per Ecologistes en Acció.
Amb les dades proporcionades pel Ministeri de Medi Ambient en la seva pàgina web de qualitat de l’aire (http://sig.mapama.es/calidad-aire), Ecologistes en Acció ha pogut comprovar que sis de les divuit zones en què es divideix al País Valencià a l’efecte de controlar la contaminació atmosfèrica han superat durant 2017 el valor objectiu per a la protecció de la salut establert per la normativa espanyola per a l’ozó troposfèric.
Aquest valor objectiu està fixat en 120 micrograms d’ozó per metre cúbic d’aire, mesurats en períodes de 8 hores, i no s’ha de superar més de 25 dies a l’any, com a mitjana de tres anys consecutius. Per la seva banda, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana no superar cap dia la concentració octa horària de 100 micrograms per metre cúbic.
A punt de finalitzar l’estiu, el període amb més risc de formació d’aquest contaminant, l’estació de mesurament de Zarra, a l’interior de València, acumula 60 dies a l’any per sobre d’objectiu legal, en el període 2015-2017, un dels pitjors registres de l’Estat espanyol. Vuit estacions, repartides pel nord de Castelló i l’interior de València i Alacant (Torre d’en Doménec, Vinaròs, Coratxar, Morella, Zorita, el Villar, Benigànim i Ontinyent) han superat també els 25 dies a l’any permesos legalment.
D’aquesta manera, més de 900.000 habitants del País Valencià es troben exposats a nivells de contaminació que danyen la salut, per sobre del que admet la legislació. No obstant això, la Generalitat Valenciana acumula una dècada de retard en l’elaboració dels preceptius plans de Millora de la Qualitat de l’Aire per ozó, que diagnostiquin les causes del problema i proposen solucions a aquest, actuant en les zones urbanes i industrials del litoral on es produeixen les emissions dels contaminants precursors de l’ozó.
De fet, l’àrea metropolitana de València porta incomplint des de 2013 el límit anual establert per la legislació per al diòxid de nitrogen, principal contaminant precursor de l’ozó, sense que les mesures adoptades fins ara sobre el seu intens trànsit hagin reduït uns nivells de contaminació que danyen la salut de la població urbana i, en traslladar-cap a l’interior i transformar-se en ozó, també la de la població rural.
Sobre la problemàtica de l’ozó troposfèric al País Valencià, aquest dijous 21 de setembre des de les 5 de la tarda tindrà lloc unaJornada pública al Centre de Cultura Contemporània Octubre de València, a la vigília del Dia Europeu sense Cotxes, amb la participació de diversos experts i responsables polítics de l’Ajuntament de València i la Generalitat Valenciana.
Després de l’obertura de la trobada pel responsable estatal de la campanya d’ozó d’Ecologistes en Acció, Miguel Ángel Ceballos, exposant la situació actual, explicarà les causes del problema José Jaime Diéguez, expert del Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani, que porta quart de segle investigant la dinàmica de l’ozó al Sud d’Europa i gestiona el programa de vigilància dels nivells d’ozó al País Valencià.
Posteriorment informarà sobre els efectes de la contaminació atmosfèrica en la salut Amparo Ferrero, investigadora de l’Àrea d’Ambient i Salut de la Fundació FISABIO. La contaminació de l’aire per ozó troposfèric causa cada any 17.000 morts prematures a Europa, 1.800 d’elles a Espanya, afectant especialment a població infantil i anciana, a dones gestants i a persones amb malalties respiratòries i cardiovasculars cròniques.
La Jornada es tancarà amb una taula rodona sobre les possibles solucions, a la qual assistiran Julià Álvaro, secretari autonòmic de Medi Ambient i Canvi Climàtic de la Generalitat Valenciana, Giuseppe Grezzi, regidor delegat de Mobilitat Sostenible de l’Ajuntament de València, José Manuel Felisi, portaveu de la Plataforma «València per l’Aire» i Carlos Arribas, vicepresident d’Ecologistes en Acció del País Valencià.
La Jornada està oberta a tota la població de València, i l’accés a la mateixa és lliure. Els assistents podran així mateix conèixer l’exposició itinerant que sobre l’ozó troposfèric porta circulant per una dotzena de localitats del País Valencià des del passat mes de maig, i que durant aquesta setmana es podrà visitar al Centre de Cultura Contemporània Octubre de 9:00 a 21 : 00 hores. La setmana que l’exposició es desplaçarà a l’Institut d’Educació Secundària «Lluís Vives» de València, on finalitza la campanya estival d’ozó.
L’ozó troposfèric, també conegut com ozó «dolent» per contraposició al de l’estratosfera, és un contaminant secundari produït per la reacció entre la llum solar i el diòxid de nitrogen i els hidrocarburs emesos pels automòbils i algunes indústries.
Per inhalació, provoca un increment dels riscos de malalties respiratòries agudes i reducció de la funció pulmonar, així com l’agreujament de patologies cardiovasculars, afectant especialment als nens i nenes, la gent gran, les dones embarassades i les persones que pateixen malalties respiratòries i cardiovasculars.
A més de per a les persones l’ozó és tòxic per a les plantes, afectant dos terços dels cultius i part dels boscos i espais naturals del País Valencià i l’Estat espanyol.
