Jornada Al sòl el que és del sòl

  Sumari  

 Valencià

Jornades de sensibilització "Al sòl el que és del sòl"
València, 18 d’octubre de 2017

Conclusions

Caminar cap a l’economia circular

’Al sòl el que és del sòl’, les jornades de reflexió sobre la recollida selectiva de matèria orgànica, van ser un espai per a l’intercanvi d’experiències i inquietuds amb l’objectiu d’optimitzar la implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica.

El 18 d’octubre van tindre lloc a València les jornades ’Al sòl el que és del sòl’ centrades en el desenvolupament de programes de recollida selectiva de la fracció orgànica dels residus urbans que generem. L’esdeveniment va ser organitzat per Ecologistes en Acció i va comptar amb la presència de càrrecs públics i experts en la matèria, a més de la participació de nombrosos municipis de la província valenciana que estan disposats a embarcar-se en una transformació de l’esquema actual de gestió.

Una de les conclusions principals de la sessió del matí va ser que els municipis del País Valencià ja tenen a la seua disposició plantes de tractament especialitzades en restes orgàniques. Així ho va afirmar el director general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental, Joan Piquer: “Ja no serveixen les excuses, la brossa orgànica de la zona V5 pot ser traslladada per al seu processament a plantes com la d’Algímia i altres que estan preparades per a rebre-la. El suport supramunicipal està garantit”. De fet, més de 120 municipis estan en fases preliminars o d’aplicació de diferents programes de recollida selectiva.

Piquer també va subratllar que l’obligació d’implementar la separació en origen de la matèria orgànica està present en diverses normatives, com ara els plans zonals de les comarques valencianes i, dins de poc, en la legislació estatal. El tractament selectiu d’aquesta fracció resulta fonamental per a reduir les taxes d’abocament del territori, incrementar la recuperació de materials i, d’aquesta manera, assolir els objectius establits per les directives europees quant a gestió de residus. Segons Ferran Rosa, responsable de Polítiques Europees de Residus de Zero Waste Europe, “la fracció orgànica correspon al 43 % dels residus que produïm i genera greus impactes ambientals en el seu transport, tractament i abocament”.

“La Unió Europea ha advertit que no emprarà els diners comunitaris en la construcció d’abocadors o incineradores”, assegura el director general, “i els ajuntaments que implementen la recollida selectiva d’orgànica tindran problemes de solvència per les sancions europees conseqüents, perquè les institucions estatals han avisat de que no pensen cobrir les dites multes”.

Les jornades van incloure també les intervencions dels principals representants de la Entitat Metropolitana per al Tractament de Residus (EMTRE). Tant Pilar Soriano, presidenta de l’organisme, com Eugenio Cámara, gerent, van ressenyar que la mala gestió dels residus urbans és molt costosa: “35 milions d’euros se’n van cada any”. Les taxes d’abocament d’aquesta comarca són paregudes a les de la resta de la comunitat, entorn del 60 %, molt lluny del 5 % prescrit per Brussel·les per a 2030. En aquest sentit, Cámara va lamentar el retard acumulat: “Segons els plans zonals elaborats en 2002, entre el 2006 i el 2009 s’havien d’iniciar experiències pilot amb els grans productors de restes orgàniques (hospitals, col·legis, hotels, etc.) i, en 2015, aquest nou esquema havia de ser la norma a la Comunitat Valenciana”. La realitat és que, en 2017, els municipis del País Valencià es troben en les primeres fases de desenvolupament, plantejant les transformacions esmentades o desplegant-ne proves preliminars.

En les exposicions i debats de la vesprada es van plantejar les múltiples possibilitats d’aplicació d’esquemes de separació en origen de la fracció orgànica. Ferran Rosa va explicar que “la millor solució és la que s’adapta al territori, per això la flexibilitat és un punt clau degut a la diversitat de circumstàncies que podem trobar dins d’una ciutat o en diferents municipis”. Més enllà d’això, Rosa subscriu que el primer pas és treballar amb els grans productors per a assegurar l’èxit inicial de qualsevol projecte.

Així mateix, l’expert de Zero Waste Europe, va parlar de nombroses experiències d’interés en la recollida selectiva de matèria orgànica. Valldemossa és una localitat de l’illa de Mallorca de poc més de 2.000 habitants: van implementar el sistema porta a porta en un mes de març i, després d’una campanya de comunicació i educació prèvia a través de xarrades que van tindre gran acollida entre la població, el municipi va incrementar la seua recollida de la fracció orgànica en 62 punts percentuals en tan sols uns mesos. A més, Rosa va destacar l’exemple de Sardenya. En aquesta illa, els pobles i ciutats que no compleixen amb els objectius de recollida selectiva (que se situa un poc per damunt de la mitjana del conjunt) no disposen del servei públic de brossa.

En aquest punt, és interessant al·ludir a l’oferta enunciada per Joan Piquer de facilitar la posada en contacte dels municipis del País Valencià amb altres experiències d’avantguarda dins i fora de l’Estat espanyol.

Finalment, Pilar Soriano va explicar les principals característiques i objectius del projecte de recollida selectiva de matèria orgànica de la ciutat de València, basat en la instal·lació d’un contenidor de matèria orgànica obert a tota la població. La regidora de Medi Ambient del consistori valencià va explicar que van començar amb barris històrics de la ciutat amb intenses sinergies veïnals com Benimaclet o Campanar. En aquestos moments, segons dades municipals, el percentatge d’impropis trobat en aquests contenidors és del 15 % - 20 %, una xifra inassumible per a l’elaboració d’un compost (adob a partir de restes orgàniques) de qualitat.

Per a Ferran Rosa, un ferm defensor del mecanisme porta a porta, els contenidors oberts a tota la ciutadania permeten que qualsevol puga usar-los en una societat d’escassa consciència ambiental. De fet, afirma amb rotunditat que, en grans ciutats, el model que millor funciona és el contenidor amb xip i targeta d’accés de Sant Sebastià o Alacant, que assegura la participació de persones amb predisposició a les bones pràctiques, enfront de l’obert de Barcelona o València.

Al sòl el que és del sòl
València, dimecres 18 d’octubre de 2017
Palauet d’Aiora (C/Sants Just i Pastor, 98)

Jornades de sensibilització per a la recollida selectiva de la fracció orgànica
Separar correctament els residus orgànics beneficia tothom

L’economia circular és la resposta als impactes que genera el model actual ’d’usar, tirar i soterrar’ sobre la natura i la població.

Programa

11:00 - 11:15 h. Presentació de la campanya. María Vicente – Coordinadora de la Campanya de gestió de residus d’Ecologistes en Acció.

11:15 - 13:30 h. Taula redona “Adaptació dels municipis, consorcis i plantes de tractament al servei de recollida selectiva de la fracció orgànica. Aspectes tècnics i de comunicació.”

  • Pilar Soriano – Presidenta de l’Entitat Metropolitana per al Tractament de Residus (EMTRE)
  • Eugenio Cámara - Gerent de l’Entitat Metropolitana per al Tractament de Residus (EMTRE)
  • Joan Piquer - director general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental
  • Ferran Rosa- Responsable de Polítiques Europees de residus de Zero Waste Europe

18:00 – 20:00 h. Taula redona ’Experiències en la recollida selectiva de la fracció orgànica’.

  • Pilar Soriano – Regidora de Medi Ambient i Canvi Climàtic de València
  • Ferran Rosa – Responsable de Polítiques Europees de Residus de Zero Waste Europe
    Modera: Helena Prima - Coordinadora d’Ecologistes en Acció de València

Ara tens l’oportunitat de posar el teu granet de terra! No t’ho perdes!




Visitants connectats: 509