Sí a la tasa turística en beneficio del medio ambiente y de los trabajadores del sector turístico

  Sumario  

 Valencià

Davant del debat obert en la societat valenciana després de l’aprovació d’una resolució de les Corts Valencianes, en el debat de política general de la Comunitat Valenciana dels passats 13-15 de setembre, en la qual s’instava el Consell a tramitar una llei que contemplara una taxa turística, Ecologistes en Acció vol exposar la seua posició. La proposta va ser impulsada per Podem i va tindre el suport de Compromís. La recaptació d’aquest impost aniria al sector turístic, per a la millora dels serveis i de les infraestructures turístiques i la recaptarien els ajuntaments.

El turisme de masses (7,8 milions de turistes al País Valencià en 2016) té uns grans impactes ambientals. Les infraestructures bàsiques s’han de dissenyar per a acollir una població flotant superior unes quantes vegades a la població resident en les temporades altes: depuradores d’aigües residuals, abastiment, recollida i i tractament de residus, etc. Sovint no existeix eixe dimensionament i es produeixen abocaments d’aigües sense depurar, residus que s’envien sense tractar a abocadors, abocadors que s’omplin, etc.

El turisme al País Valencià, impulsat per les administracions, en el seu vessant de “turisme residencial” ha tingut a més gravíssims impactes en l’ordenació del territori, perquè ha servit per a promoure l’ocupació de territoris d’alt valor ambiental (el litoral, els entorns d’espais naturals protegits, espais agrícoles d’alt valor, etc.), de manera que s’ha envoltat eixos espais i s’ha construït una autèntica muralla al llarg del litoral. A més, eixos desenvolupaments turístics promovien l’urbanisme dispers, amb les gravíssimes conseqüències ambientals associades: intensificació de la mobilitat motoritzada, emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, agreujament del canvi climàtic, impactes paisatgístics, etc.

Una part important dels turistes al País Valencià utilitzen el transport aeri per al seu desplaçament, amb una contribució important a les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle. El recent turisme de creuers té uns grans impactes sobre la qualitat de l’aire de les ciutats on recalen, perquè cremen un combustible de baixa qualitat (fueloil), i a més col·lapsen de manera puntual els seus serveis. El creixement dels apartaments turístics empitjora les condicions de vida de la població resident, perquè a part de les molèsties que genera (sorolls, aglomeracions, etc.), eleva el preu del lloguer dels habitatges i expulsa dels seus barris la població més vulnerable: és el fenomen anomenat gentrificació de les ciutats. Finalment, el turisme de masses s’està associant a la precarietat i explotació dels treballadors i treballadores de l’hostaleria i la restauració. El fenomen de les “kellys” ha eixit a la llum pública i és un signe de la injustícia social associada a aquest turisme de masses.

És evident, per tant, que el turisme ha de gravar-se amb impostos i taxes addicionals, que ajude en part a fer front als seus impactes i que redunde en la qualitat de vida de la població resident i en els treballadors del sector. Ecologistes en Acció està en contra que la recaptació de la taxa turística engreixe el sector turístic mateix i que s’utilitze per a millorar les seues infraestructures, tal com es planteja en la resolució aprovada en les Corts Valencianes. La recaptació hauria de ser autonòmica perquè no es disgregue en centenars d’insignificants miniprojectes. Prenent l’exemple de les Illes Balears i d’altres regions i ciutats, la taxa o impost turístic ha de ser autonòmic i amb destinació finalista, amb l’objectiu prioritari de la restauració del medi ambient, sense oblidar altres possibles finalitats, també importants com la recuperació del patrimoni històric i cultural, la millora de la qualitat de l’ocupació o la lluita contra el canvi climàtic.

Els arguments del sector turístic i hostaler (Hosbec, Apha, Apeha, Cambres de Comerç, patronals, etc.) en contra de la instauració de la taxa no se sostenen. La implantació de la taxa no suposaria, per desgràcia, una barrera dissuasòria per al turisme. La suposada pèrdua de competitivitat enfront d’altres destinacions, tampoc és certa, perquè la taxa redundaria en una millora de la qualitat ambiental i paisatgística, moltes vegades reclamada pels mateixos turistes. S’han de reduir els impactes i pressions ambientals i de recursos de l’activitat turística, i millorar la qualitat del que s’oferta al turista, per tal d’aconseguir un turisme de major qualitat i reduir la quantitat de turistes. Cal també imposar-hi límits, estudiant la capacitat de càrrega de cada territori, decréixer i crear alternatives al turisme des de l’economia social i solidària.




Visitantes conectados: 669