El canvi climàtic incrementa la contaminació atmosfèrica per ozó

Totes les versions d’aquest article: [Català] [Castellano]

[Informe] La contaminación por ozono en el Estado español durante 2017
  • Gairebé 38 milions de persones han respirat aire contaminat per ozó durant la primavera i l’estiu de 2017 en l’Estat espanyol.
  • L’informe sobre la contaminació per ozó d’Ecologistes en Acció en 2017 conclou que el 81 % de la població i el 87 % del territori han estat exposats aquest any a uns nivells d’aquest contaminant que excedeixen el recomanat per l’Organització Mundial de la Salut.
  • Malgrat la mala situació i de la vulneració dels límits legals, el Govern central aparca sense data el Pla Nacional d’Ozó Troposfèric, limitant les actuacions previstes a la realització d’estudis científics i a la millora del seu mesurament.
  • El canvi climàtic, el repunt del tràfic, el frau en les emissions dels automòbils i l’aposta governamental per les energies brutes en detriment de les renovables són les principals causes d’un problema que afecta de manera estructural a la salut de la ciutadania, però també als cultius i espais naturals.

L’informe sobre ozó elaborat per Ecologistes en Acció analitza les dades recollides en 455 estacions oficials de mesurament instal·lades en tot l’Estat espanyol, entre l’1 de gener i el 30 de setembre de 2017. Presenta dades exhaustives de la contaminació per ozó, per comunitats autònomes i per zones i estacions de mesurament.

Entre les seves principals conclusions, destaquen:

  • L’ozó troposfèric és el contaminant atmosfèric que any rere any afecta a més població i territori en l’Estat espanyol. Durant 2017, malgrat la crisi econòmica, els seus nivells s’han mantingut en general estacionaris, amb alces i descensos segons els territoris.
  • L’informe d’Ecologistes en Acció pren com a referència el valor recomanat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), segons el qual l’aire contaminat per ozó ha afectat en 2017 a 37,9 milions de persones en l’Estat espanyol, el 81 % de la seva població, així com a 440.000 quilòmetres quadrats, el 87 % del territori. És a dir, quatre de cada cinc espanyols han respirat un aire amb un nivell d’ozó superior al recomanat per l’OMS.
  • Si es considera el valor objectiu establert per la normativa espanyola i europea, més lax que la guia de l’OMS, la població que ha respirat aire contaminat per sobre de l’objectiu legal és de 12,8 milions de persones, un 27 % del total, 2 i 3 milions d’afectats més que en 2016 i 2015, respectivament, i 6 milions més en relació a 2013 i 2014. És a dir, un de cada quatre espanyols ha respirat un aire que incompleix l’estàndard legal vigent per a l’ozó.
  • Durant 2017, els territoris més afectats per l’ozó troposfèric han estat Andalusia, Extremadura, la Comunitat de Madrid, la Regió de Múrcia i, sobretot, les Illes Balears, que han presentat la pitjor situació de l’Estat i també la pròpia des que es disposa de mesuraments d’aquest contaminant. En canvi, els nivells d’ozó han estat més moderats en les comunitats autònomes del Cantàbric, la Vall de l’Ebre, Castella i Lleó i Canàries, i també a Castella-la Manxa, Catalunya i el litoral mediterrani des d’Alacant a Girona.
  • L’ozó és un contaminant molt complex, que no té una font humana directa sinó que es forma en la baixa atmosfera en presència de radiació solar per la combinació d’altres contaminants denominats precursors, emesos pel trànsit rodat (sobretot els vehicles dièsel), les grans centrals termoelèctriques i determinades activitats industrials. Es tracta per tant d’un contaminant secundari que afecta durant la primavera i l’estiu especialment a les àrees suburbanes i rurals influenciades per la contaminació urbana i industrial.
  • El manteniment de la contaminació per ozó en 2017 és conseqüència en primera instància de la conjuntura meteorològica, caracteritzada per una gran estabilitat atmosfèrica i una forta calor primaveral i estival. La primavera de 2017 ha estat la més càlida i l’estiu el segon més càlid des de 1965. L’evolució recent d’aquesta contaminació està relacionada amb la tendència a l’increment de les temperatures mitjanes a l’estiu i de les situacions meteorològiques extremes (ones de calor), resultat del canvi climàtic.
  • La contaminació per ozó hauria d’abordar-se com un problema sanitari de primer ordre. D’acord a les últimes estimacions de l’Agència Europea de Medi ambient, en 2014 es van registrar 1.600 morts prematures en l’Estat espanyol per l’exposició a nivells de contaminació per ozó com els registrats en la major part del territori durant 2017. Les persones més afectades són les nenes i els nens, les persones majors, les dones embarassades i les persones amb malalties respiratòries i cardiovasculars cròniques.
  • Els costos sanitaris derivats de la contaminació per ozó representen al voltant de 5.000 milions d’euros a l’any, un 0,33 % del PIB espanyol, segons el Banc Mundial, sense considerar els danys provocats sobre els cultius i els ecosistemes naturals. Els costos econòmics de la menor producció de dos cultius com a blat i tomàquet, per la seva exposició a l’ozó a Espanya, s’han estimat en 800 milions d’euros en 2000, el 3,2 % del PIB agrícola.
  • La informació a la ciutadania per part de les administracions públiques no és ni adequada ni ajustada a la gravetat del problema. Transcorregudes dues dècades des de l’entrada en vigor de la primera normativa sobre contaminació per ozó, encara en 2017 han estat vàries les comunitats autònomes (Astúries, Illes Balears, Extremadura i País Basc) que no han avisat a la població de la superació del denominat "llindar d’informació".
  • Els Plans de Millora de la Qualitat de l’Aire per reduir la contaminació per ozó són obligatoris segons la legislació. Però dotze comunitats autònomes (Andalusia, Aragó, Illes Balears, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Catalunya, País Valencià, Extremadura, Comunitat de Madrid, Regió de Múrcia, Navarra i País Basc) segueixen sense elaborar-los. De forma sorprenent, la queixa presentada per Ecologistes en Acció contra les administracions espanyoles ha estat arxivada per la Comissió Europea, perquè "el compliment dels valors objectiu establert per a l’ozó resulta complex".
  • Malgrat els reiterats compromisos del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Pesca i Medi ambient (MAPAMA), el Govern Central tampoc ha elaborat fins avui el Pla Nacional d’Ozó Troposfèric, al que es remeten totes les comunitats autònomes per justificar la seva inactivitat. El Pla Aire II del MAPAMA, en elaboració després d’expirar en 2016 el Pla Aire I, limita les actuacions a la realització d’estudis i la millora del seu mesurament.
  • Les principals vies d’actuació per reduir la contaminació de l’aire per ozó són la disminució del trànsit motoritzat, la reducció de la necessitat de mobilitat i la potenciació del transport públic. És necessari, a més, donar facilitats al trànsit per als vianants i a la bicicleta a les ciutats, així com l’adopció generalitzada de les millors tècniques industrials disponibles, la substitució dels dissolvents orgànics per aigua i la reducció dràstica de la generació elèctrica en centrals tèrmiques, en particular les que utilitzen carbó. També s’ha d’actuar en la limitació de les emissions contaminants dels vaixells en el cas dels ports amb un volum de trànsit marítim important.
  • Encara que és necessari ampliar substancialment la informació científica disponible sobre la dinàmica de l’ozó, millorant el coneixement dels seus processos de formació i acumulació, a escala regional, estatal i continental, la insuficient informació disponible en l’actualitat sobre aquest contaminant no pot servir de coartada política per no actuar sobre unes fonts de precursors perfectament conegudes, mitjançant els instruments legalment previstos.
  • Intentant pal·liar la falta d’informació administrativa, Ecologistes en Acció ha realitzat durant l’estiu de 2017 una campanya de sensibilització sobre l’ozó troposfèric, concentrada a Catalunya, el País Valencià, Extremadura i l’aglomeració de Valladolid. S’han realitzat vuit jornades informatives, s’ha difós una exposició itinerant per mig centenar de localitats i s’han programat activitats en centres educatius i associatius.



Visitants connectats: 785