Reptes i mesures per a respondre a la crisi ecològica, social i econòmica

Totes les versions d’aquest article: [Català] [Castellano]

  • Ecologistes en Acció ha presentat ’Caminar sobre el abismo de los límites’, un informe sobre els reptes a què ens enfrontem com a societat davant d’un escenari pròxim de reducció de recursos energètics.
  • L’informe planteja mesures i estratègies polítiques, socials i econòmiques que es poden desenvolupar en aquest context.
[Informe] Caminar sobre el abismo de los límites

Amb motiu de la 23a Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP23) que està tenint lloc aquests dies a la ciutat alemanya de Bonn, Ecologistes en Acció ha presentat l’informe ’Caminar sobre el abismo de los límites. Políticas ante la crisis ecológica, social y económica’.

L’informe està dirigit a agents polítics, organitzacions socials i ciutadania amb l’objectiu que siguen part activa en la construcció de nous paradigmes. Les seues pàgines ofereixen un diagnòstic amb una importància i profunditat real que no són prou coneguts, i una bateria d’accions que es poden dur endavant per a respondre als principals reptes a què ens enfrontem.

Segons Ecologistes en Acció vivim un moment crucial de canvi de civilització. Els reptes i les oportunitats que se’ns plantegen ens obliguen a elaborar estratègies que tinguen en compte les dades que, segons la comunitat científica i els organismes internacionals, revelen que s’esta posant en perill la sostenibilitat de la vida tal com la coneixem ara.

’Caminar sobre el abismo de los ĺímites’ és un informe que apel·la a l’acció. Cecilia Fernández, portaveu d’Ecologistes en Acció, emfatitza: "No podem seguir impassibles al canvi climàtic, a l’esgotament dels recursos fòssils, materials, aigua i sòl o a la pèrdua de la biodiversitat sense admetre que aquestes qüestions estan comprometent la possibilitat d’un vida digna per a la immensa majoria de la població present i futura".

Ecologistes en Acció afirma en aquest informe que si no qüestionem les conseqüències de l’actual sistema de producció i consum la crisi sistèmica en què ens trobem ens precipitarà cap a escenaris de desigualtat i injustícia ecosocial cada vegada majors.

Una de les primeres situacions a les quals cal fer front és la imminent superació dels pics d’extracció de tots els líquids combustibles, del gas i del carbó. Aquesta fet impulsa les societats, irremeiablement, a realitzar una transició cap a un model energètic basat en les renovables i a assumir les limitacions d’aquestes pel que fa a potència i versatilitat.

D’altra banda, es necessita estabilitzar la concentració de CO2 atmosfèric i frenar els pitjors escenaris del canvi climàtic, les conseqüències dels quals són preocupants: situacions d’escassetat alimentària i d’aigua, pèrdua de biodiversitat, fenòmens meteorològics extrems, extensió de plagues i malalties, desplaçaments humans en massa, etc.

És urgent, així mateix, frenar la pèrdua de biodiversitat que està ocasionant la gran sisena extinció i que amenaça greument l’equilibri d’inter i ecodependència que sustenta la vida humana. Finalment, l’informe assenyala la superació de límits de materials no energètics i recursos essencials com el sòl i l’aigua, que exigeix l’aposta per la reducció del consum i el repartiment just i equitatiu dels recursos esmentats.

Dins d’aquest context, l’organització ecologista proposa accions que ofereixen l’oportunitat de transitar cap a un nou ordre social que responga de forma global als desafiaments que se’ns plantegen, preservant al mateix temps l’equilibri amb la natura i una vida digna per a les majories socials.

Aquestes accions requereixen, en definitiva, una ruptura amb la lògica del capitalisme i el paradigma cultural de la modernitat, que continuen perpetuant la idea que és possible un creixement il·limitat gràcies a l’augment de l’eficiència i a la innovació tecnològica.

Per a això, la segona part de ’Caminar sobre los límites del abismo’ aprofundeix en aquests grans reptes i en les mesures que cal articular en els terrenys econòmic, social i ecològic. Són mesures que trenquen amb el paradigma del progrés continu gràcies a la innovació tecnològica, i que se serveixen de totes aquelles estratègies col·lectives, comunitàries i cooperatives que garantisquen formes de vida més sustentables i d’acord amb la naturalesa humana d’interdependència.

Algunes d’aquestes propostes es troben en l’aposta per la sobirania alimentària, l’agricultura ecològica, la transformació de la mobilitat i el transport i la millora en els processos de gestió de residus. També en el foment de sistemes econòmics de base solidària, feminista i ecològica, la creació de models d’estat i societat amb forts valors emancipadors, comunitaris i ecosocials en creixent regionalització i en els plans de conservació dels coneixements que siguen més útils per a les societats postpetroli cap a les quals ens dirigim.

Com a tancament, la tercera i última part de l’informe concreta una sèrie de propostes per a l’acció encaminades a generar polítiques per a la sostenibilitat ambiental i la justícia social atenent a un objectiu estratègic principal i classificades per sectors: recursos, canvi climàtic, biodiversitat, economia, transport i urbanisme, alimentació i salut, paradigma cultural i educació.

Informe




Visitants connectats: 352