Recurs d’inconstitucionalitat a la modificació de la llei valenciana de residus

  Sumari  

 Valencià

Ecologistes en Acció sol·licita al Defensor del Poble que presente un recurs d’inconstitucionalitat a la modificació de la llei valenciana de residus pel tractament del material bioestabilitzat.

La modificació de la normativa permet que el material bioestabilitzat procedent del compostatge de la fracció orgànica mesclada dels residus domèstics en les plantes de tractament mecanicobiològic (TMB) siga utilitzat en agricultura, la qual cosa contravé la normativa estatal sobre fertilitzants, que és una normativa bàsica de compliment obligatori per les comunitats autònomes.

La Llei 10/2000, de 12 de desembre, de Residus de la Comunitat Valenciana va ser modificada mitjançant la Llei d’Acompanyament dels Pressupostos de la Generalitat Valenciana de 2018 (Llei 21/2017), mitjançant una Disposició Addicional que tracta sobre el “material bioestabilitzat”. Aquesta Disposició Addicional regula l’ús del material bioestabilitzat i permet utilitzar-la en l’agricultura, utilització no contemplada per la normativa estatal sobre fertilitzants.

El material bioestabilitzat és el resultat de l’operació de tractament biològic dels residus biodegradables (aerobi i amb una fase termòfila) quan aquestos residus provenen de la brossa domèstica mesclada (“contenidor gris” o “tot en un”) i no han sigut arreplegats de forma selectiva. Per tant es diferencia clarament del “compost”, ja que la normativa exigeix que per a elaborar el “compost” s’utilitzen residus de la fracció orgànica arreplegats selectivament. La raó essencial és que els residus orgànics mesclats amb altres residus es contaminen (amb metalls pesants i impropis) i la qualitat del “compost” es veu perjudicada.

En 2016 es van generar al País Valencià 260.000 tones de material bioestabilitzat en les 13 plantes TMB, que procedien de la fracció orgànica compostada de 2.050.000 t de residus domèstics mesclats. Els usos permesos per a aquest material són: restauració hidrologicoforestal, cobriment dels fronts d’abocament en els abocadors o farciment de talussos, etc., encara que majoritàriament es depositen en els abocadors annexos a les plantes TMB.

La normativa estatal sobre fertilitzants (RD 506/2013), que és una normativa bàsica i aplicable a tot l’Estat espanyol, exigeix que l’autèntic “compost” que s’utilitza com a esmena orgànica o adob en l’agricultura provinga de la fracció orgànica dels residus domèstics arreplegats separadament. Molt pocs municipis tenen implantada la recollida selectiva de la matèria orgànica al País Valencià, encara que més d’un centenar han començat ara la seua implantació progressiva mitjançant diferents models (recollida porta a porta, cinqué contenidor obert o restringit, compostatge comunitari i domèstic), encara que en la major part dels Plans Zonals de Residus es contemplava la seua implantació en 2008-2010.

L’autorització de l’ús del material bioestabilitzat en l’agricultura tindrà impactes negatius, com la contaminació de les terres de cultiu per metalls pesants i impropis (vidre, plàstics, tèxtils, etc.) i fins i tot es podria considerar com un abocament il·legal, a més d’un falsejament de les estadístiques sobre residus, ja que comptaria com un residu reciclat. Així mateix, s’ocasionaria un perjuí al mercat del vertader “compost” i als seus productors, perquè el seu valor és molt menor i s’autoritza l’ús d’un fertilitzant no inscrit en el Registre de Fertilitzants, i a més seria un mal exemple per a la resta de comunitats autònomes, que estarien disposades a seguir el camí erroni del País Valencià. I sobretot, eixe ús agrari no permés retardaria “de facto” l’obligació de la necessària implantació de la recollida selectiva de la fracció orgànica dels residus domèstics, ja que arbitra i incentiva la permanència de l’actual generació del material bioestabilitzat.

La Constitució Espanyola contempla que el Defensor del Poble pot interposar un recurs d’inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional (article 162.1). Ecologistes en Acció del País Valencià s’hi ha dirigit per a sol·licitar la seua mediació i que procedisca a interposar l’esmentat recurs. També traslladarà la sol·licitud a l’Advocacia de l’Estat a València, així com als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats que es mostren receptius a aquest tema.




Visitants connectats: 322