Ecologistes en Acció de Catalunya vol expressar la seva satisfacció per la decisió de la Comissió d'Indústria, Comerç i Turisme del Congrés dels Diputats de rebutjar, per una àmplia majoria de 32 vots contra 4, una proposició no de llei presentada per ERC que -en un dels seus apartats- instava el Govern espanyol a desestimar la instal·lació d'un parc eòlic marí, 10 quilòmetres mar endins, davant les costes de Sant Jaume d'Enveja, Amposta i Sant Carles de la Ràpita

En concret, la Proposició no de Llei instava el Govern de l'Estat a:

1. Promoure urgentment una implantació òptima de l'energia eòlica marina

2. Atorgar a les administracions autonòmiques competències en la implantació de l'energia eòlica marítima en el Decret que regularà els procediments administratius per a la tramitació de les sol·licituds d'autorització de parcs eòlics marins que està elaborant el Ministeri d'Indústria Comerç i Turisme

3. Considerar desfavorablement el projecte d'ubicació d'un parc eòlic marítim davant les costes de Sant Jaume d'Enveja, Amposta i Sant Carles de la Ràpita

Els diputats republicans Rosa Bonàs i Pahisa i Joan Puigcercós i Boixassa van presentar aquesta Proposició no de Llei en Comissió (Indústria Turisme i Comerç) el 28/11/2005. La proposició es va qualificar el 13/12/2005 i s'establí un període per a admetre-hi esmenes que va acabar el 28/2/2006. El Grup Parlamentari d'ERC no va voler acceptar una esmena presentada pel Grup Parlamentari Socialista, que proposava arribar a un acord sobre el desenvolupament progressiu de l'energia eòlica marítima partint del què diguessin els informes i els estudis tècnics en relació al seu impacte sobre l'entorn paisatgístic i el medi ambient.

Segons Ecologistes en Acció de Catalunya, l'explotació del recurs eòlic marí és una font neta per a la producció d'electricitat, que un país com Catalunya no pot deixar d'estudiar ni aprofitar si es constata que no hi ha incompatibilitat amb el manteniment de la biodiversitat i els hàbitats que la sustenten.

Per això, Ecologistes en Acció de Catalunya reclama que no es rebutgin projectes d'aquestes característiques sense abans estudiar en profunditat les potencials implicacions ambientals, econòmiques i socials que s'han d'incloure en els preceptius Estudis d'Impacte Ambiental, especialment quan la major part dels informes científics i experiències internacionals disponibles, fonamentats en el seguiment de l'operació dels parcs eòlics marins que ja funcionen a Dinamarca, Suècia i el Regne Unit, indiquen que les afectacions sobre els ecosistemes són mínimes.
Una energia renovable i neta amb un enorme potencial

Hom pot considerar que fins avui el desplegament de l'energia eòlica al mar s'ha efectuat en dues etapes. La primera va consistir en una sèrie de petits projectes construïts en aigües protegides i de poca fondària entre els anys 1995 i 2000. La segona, malgrat tenir encara un paper de demostració, s'ha desenvolupat en un entorn molt més comercial i en situacions molt més estrictes des del punt de vista tècnic entre els anys 2000 i 2004. L'any 2000 hi havia 7 projectes de demostració operatius. L'any 2005 la indústria ja havia desenvolupat 15 projectes, molts d'ells grans i plenament comercials.

A finals de l'any 2005 la potència eòlica mar endins i prop de la costa instal·lada al món està repartida entre 22 parcs eòlics a 7 països, consta de 367 aerogeneradors i una potència total de 714,9 MW que cada any generen 2.510,3 GWh, equivalent al 5,5% del consum d'energia elèctrica en barres de central a Catalunya l'any 2004.

El desenvolupament de l'energia eòlica marina no és important només per a fer front al canvi climàtic i assolir els objectius de reducció d'emissions de CO2 fixats al Protocol de Kyoto, si no també per a ajudar a la transició cap a un sistema energètic basat en les energies renovables que garanteixi la seguretat en el subministrament i la disminució de la dependència energètica. En conseqüència, el desplegament en massa de parcs eòlics marins presenta unes avantatges ambientals, energètiques, econòmiques i i de desenvolupament tecnològic indubtables. Per això, cada cop més països ja disposen de plans per desenvolupar aquesta tecnologia energètica.

Dinamarca

L'objectiu del govern danès és que l'energia eòlica proporcioni el 50% de les necessitats elèctriques del país l'any 2030. S'estima que aleshores Dinamarca disposarà d'una potència eòlica de 3.000 MW instal·lats al mar. Dinamarca ja té 416 MW eòlics operacionals en vuit parcs eòlics marins, entre els que destaquen Horns Rev (160 MW) completat l'any 2002 i Nysted (165,6 MW) completat l'any 2003.

Recentment el govern danès ha atorgat a l'empresa Energi E2 la concessió per a l'ampliació de Horns Rev, amb 200 MW addicionals, que haurà d'estar completada l'any 2007, En breu, l'Agència Danesa de l'Energia preveu anunciar la concessió de l'ampliació del parc eòlic de Nysted (Rødsand), també en 200 MW.

Alemanya

Està realitzant un esforç gegantí de planificació per a construir parcs eòlics marins al Mar del Nord i al Mar Bàltic. Un total de 40.000 MW en diverses fases de planificació estan projectats dins la Zona d'Exclusivitat Econòmica -més enllà de 12 milles nàutiques de la costa- al Mar del Nord (23 projectes) i al Mar Bàltic (5 projectes). A l'interior de les aigües territorials alemanyes, a menys de 12 milles nàutiques de la costa, hi ha 8 projectes planificats, amb una potència entre 1.400 i 2.000 MW. El Ministeri Alemany de Medi Ambient ha fixat un objectiu de 25.000 MW eòlics marins que han d'estar operatius l'any 2020. La primera autorització es va concedir el novembre de 2001 a Prokon Nord per a un projecte de 60 MW (12 turbines), en un emplaçament ubicat a 45 km al nord de la illa de Borkum. La segona autorització va arribar el desembre de 2002 per al parc eòlic de Butendiek, amb 80 turbines Vestas V 90 de 3 MW a ubicar a l'oest de la illa de Sylt. A finals de 2005 ja s'havien concedit deu autoritzacions, nou al Mar del Nord i una al Mar Bàltic, amb un total de 697 turbines.

França

L'agost de 2003 el govern va anunciar la intenció de desenvolupar 500 MW eòlics a les aigües territorials franceses, incloent projectes a la Mediterrània, Mar del Nord i Oceà Atlàntic. L'objectiu governamental per a l'eòlica marina és disposar de 6.000 MW en funcionament l'any 2020. Ja s'ha aprovat la construcció del primer parc eòlic marí francès, que s'ubicarà davant les costes del Canal de la Mànega, i estarà format per 21 aerogeneradors de 5 MW, el que suposa una potència total de 105 MW.

Holanda

Ja té dos petits parcs propers a la costa amb una potència total de 18,2 MW. Aquest any 2006 NUON i Shell Renewables iniciaran la construcció d'un projecte de 99 MW, amb aerogeneradors Vestas V 90 al Mar del Nord, a 8 km. de les costes de Egmond. Les autoritats ambientals holandeses han rebut 57 sol·licituds de parcs eòlics marins d'un total de sis promotors, que han seleccionat una superfície de 2.223 km, en la que en funció del disseny de cada parc eòlic es poden obtenir entre 17,5 i 21,5 GW. No obstant, l'encavalcament de les ubicacions ocupa 1.200 km. Per això la potència instal·lada real només pot assolir entre 7,9 i 10,1 GW, el que podria suposar entre 23,7 y 28,9 TWh anuals de generació elèctrica. Això representa entre el 21 i el 26% del consum actual als Països Baixos.

Regne Unit

Ja hi ha quatre projectes (Blyth, North Hoyle, Scroby Sands i Kentish Flats), en operació comercial, el darrer des de setembre de 2005. Vuit parcs eòlics més amb una potència propera als 800 MW ja disposen d'autorització de construcció i es preveu que seran operatius l'any 2008. En una primera fase el Crown Estate va seleccionar 14 emplaçaments per a explotar el potencial eòlic marí. L'objectiu del Ministeri Britànic d'Economia és desenvolupar més de 7.000 MW eòlics marins fins l'any 2010 per a que entre el 4 i el 6% de la demanda elèctrica britànica provingui de l'eòlica marina.

El projecte més emblemàtic és situa davant la ciutat de Londres, el London Array, amb una potència de 1.000 MW, i ha d'inaugurar-se coincidint amb els Jocs Olímpics de l'any 2012.

Bèlgica

El Consorci Zephyr (Shell Renewables) i C-power han sol·licitat autorització per a un projecte de 300 MW al Thornton Bank, fora de les aigües territorials belgues, a uns 27 km del port de Zeebrugge. L'objectiu governamental és desenvolupar 2.000 MW d'energia eòlica mar endins.

Irlanda

Al Mar d'Irlanda ja hi ha un parc eòlic marí en operació, Arklow Bank, amb 7 aerogeneradors General Electric de 3,6 MW cadascun. L'antiga Corporación Hidroelèctrica de Navarra (EHN), ara integrada al grup Acciona, és propietària de la meitat del capital de l'empresa explotadora del parc. Està previst que l'actual potència de 25,20 MW s'ampliï fins a més de 500 MW en els propers anys. Quatre empreses promotores investiguen un total de sis emplaçaments marins entre 8 i 10 km mar endins, davant les costes de Connemara, on es podria assolir una capacitat de fins a 1.000 MW.

Suècia

Ja disposa de tres parcs marins en operació: Utgrunden, Bockstigen i Yttre Stenngrund. En fase de planificació destaquen els 48 aerogeneradors a ubicar entre Suècia i Dinamarca i dos projectes prop de la costa occidental de la illa de Gotland, amb una potència de 52 MW.

Canadà

El febrer de 2002 ABB i Uniterre Resources van signar un acord per a desenvolupar un parc eòlic marí de 700 MW, amb un màxim de 350 aerogeneradors, vuit quilòmetres mar endins davant les costes de British Columbia, a l'estret d'Hecate entre el continent i les Illes de la Reina Carlota.

Estats Units d'Amèrica

El parc eòlic de Cape Wind -el primer parc eòlic marí projectat als EUA- es construirà a cinc milles nàutiques de la costa de Cape Cod, a Massachusetts. Consistirà de 130 turbines, amb una potència total màxima de 420 MW. En condicions normals el parc subministrarà el 75% del consum elèctric del Cape i les illes amb electricitat neta i renovable.

Noruega

El febrer de 2006 l'empresa noruega Havgul AS va fer públic el projecte de construcció d'un parc eòlic marí de 1.500 MW de potència a la costa oest del país, amb una inversió estimada en més de 2.000 milions d'euros i format per 334 turbines de 4,5 MW cadascuna, capaç de generar 4.200 GWh d'electricitat neta cada any, equivalent al 10% del consum elèctric a Catalunya l'any 2004.

Una oportunitat de desenvolupament tecnològic net

La possibilitat de materialitzar un projecte de característiques tan innovadores com un parc eòlic marí davant les costes de Sant Jaume d'Enveja, Amposta i Sant Carles de la Ràpita, 10 quilòmetres mar endins, no hauria de desestimar-se sense abans estudiar en detall totes les implicacions ambientals, però també econòmiques, socials i d'investigació, desenvolupament i innovació. L'explotació dels ingents recursos eòlics disponibles al mar s'ha iniciat, com hem vist, als països del nord i centre d'Europa, als mars Bàltic, del Nord, d'Irlanda i a l'Oceà Atlàntic. Comença a haver-hi projectes al Canadà, a la costa del Pacífic, i als Estats Units d'Amèrica, a la costa atlàntica.

Des de Catalunya fins a Turquia, la Mediterrània disposa d'enormes recursos eòlics l'explotació dels quals requerirà del desplegament d'una tecnologia específica, degut a les diferents característiques de la plataforma continental. Sempre que es garanteixi la compatibilitat ambiental, ni les Terres de l'Ebre ni Catalunya no poden deixar escapar l'oportunitat d'encapçalar la creació i desenvolupament d'aquesta tecnologia energètica renovable, sostenible, neta i de tan llarg recorregut.