En el vintè aniversari de l'accident nuclear més greu de tots els temps, Ecologistes en Acció demana el tancament progressiu de totes les centrals, començant per les més insegures i antigues. A més cridem l'atenció sobre la necessitat de que es tanquin immediatament tots els reactors tipus BRMK, com el de Txernòbil, i VVER, igualment perillós.
Encara funcionen en el món nombrosos reactors com el de Txernòbil, o de models semblants. Al perillós disseny d'aquests reactors cal afegir la degradació de la seguretat nuclear que s'ha produït en alguns dels països que els alberguen, el que fa que augmenti el risc d'accident. En concret, encara funcionen 13 reactors del tipus RBMK-1000, el mateix que va sofrir l'accident en 1986: 2 a Lituània (en la central de Ignalia) i 11 a Rússia (4 en Sosnovi Bor, 4 en Kurks i 3 en Smolensk).
A més, encara funcionen 11 reactors del tipus VVER, de la primera generació (els VVER-440-230); es tracta de reactors d'aigua a pressió, que van ser qualificats com molt perillosos per la pròpia OIEA a inicis de la dècada dels anys 90. En aquestes condicions, podem dir que s'està jugant amb el risc d'un nou accident.
Des de la indústria nuclear sempre s'ha argumentat que les centrals occidentals són d'un disseny més segur, el que fa molt improbable un accident com el de Txernòbil. No obstant això hem assistit recentment a Espanya a episodis que demostren que la seguretat nuclear està molt degradada; tant per la deixadesa de l'organisme regulador, el Consell de Seguretat Nuclear (CSN), com per la manca de cultura de seguretat de les empreses explotadores de les centrals. Exemples d'això són els recents successos de Vandellòs II (Tarragona); de Zorita (Guadalajara) que, afortunadament, tanca el proper 30 d'abril, i de Garoña (Burgos), amb peces del circuit primari afectades per una corrosió severa. Igualment podríem parlar dels problemes de Almaraz (Càceres), o dels detectats a Cofrents (València) per una avaluació comparativa; així com de les anomalies de disseny que es van trobar en la central de Trillo (Guadalajara) a mitjans dels 90.
I encara que la probabilitat que torni a produir un accident com aquell sigui petita, les conseqüències de l'accident de Txernòbil van ser tan catastròfiques que fan urgent procedir al tancament de les nuclears. Cal recordar que el nombre de persones afectades supera ja els 7,5 milions. Les terres contaminades severament ocupen uns 160.000 km2, com la tercera part de l'Espanya peninsular, territoris distribuïts entre Rússia, Ucraïna i Bielorússia (república que va patir la pitjor part del núvol radioactiu perquè el vent va bufar al principi cap al nord). Cal recordar que el núvol radioactiu, integrat per les substàncies més volàtils, com el cesi, va sobrevolar la major part d'Europa i va arribar fins a França i Itàlia. Encara és possible trobar quantitats apreciables del cesi radioactiu de Txernòbil en els Alps, i en els llacs dels Pirineus espanyols, tal com revela un informe elaborat pel CSIC. Les conseqüències sanitàries d'aquest núvol radioactiu estan encara per determinar, però és segur que han fet augmentar la probabilitat de sofrir malalties relacionades amb la radioactivitat entre la població.
Finalment, cal recordar que un cercle de 30 km de radi va ser evacuat i és inhabitable. En ell s'hi troben uns 800 magatzems de residus radioactius sense cap control, amb un volum de materials contaminats que multiplica per sis la capacitat del cementiri nuclear del Cabril (Còrdova); i que la situació del reactor segueix sent penosa, ja que està cobert per un sarcòfag amb més de 200 m2 d'esquerdes, que deixa escapar la radioactivitat que emana de les aproximadament 100 Tones de combustible gastat, i els 400 kg de plutonio que encara es conserven en el seu nucli.
El cost econòmic de l'accident va ser terrible, especialment per a Ucraïna i Bielorússia, al que es va sumar la crisi econòmica després de la caiguda del mur. Avaluacions independents xifren el cost en uns 38 bilions de pessetes de 1996, uns 300.000 milions d'euros. Però, més enllà de la crisi econòmica, cal assenyalar la profunda crisi moral i sanitària, que es viu en les zones afectades. Les conseqüències sanitàries s'han deixat sentir, per exemple, en un augment molt virulent dels càncers de tiroides, la incidència dels quals es va multiplicar per 100 en els nens menors de 14 anys, per un factor de 60 en els adolescents, i per 10 en els adults. En hospitals especialitzats com el de Mogilev (Bielorússia) s'han detectat un elevat nombre de mutacions en les cèl·lules sanguínies de les persones que viuen en les zones més contaminades, el que fa témer l'aparició de més malformacions congènites en el futur. L'estat de la salut d'aquesta república està francament degradat.
El nombre total de víctimes és, sens dubte, molt difícil d'avaluar. Cal tenir en compte les dificultats per a distingir entre les persones mortes per causa de la radioactivitat de les que ho van ser per altres causes, sobretot en tan llargs lapses de temps. Les avaluacions de mortalitat van des de la ridícula xifra de la OIEA (entre 2.500 i 4.000 morts), fins a les 167.000 víctimes d'una informació publicada per la companyia de assegurances SWISS RE —una de les més grans del món—, en el número de febrer del 2000 de la seva revista «SIGMA»; passant pels 50.000 – 60.000 que mencionen els Verds Europeus. Sense oblidar que diferents fonts de científics independents russos i ucranianos xifren el nombre de víctimes entorn de les 200.000, fins a l'any 2004. Tot això converteix l'accident de Txernòbil en la pitjor catàstrofe causada pels éssers humans.
Considerem molt important, tant pel respecte a les víctimes com per a avançar en el coneixement dels efectes de la radioactivitat, fer una investigació exhaustiva dels efectes de l'accident sobre les persones, mitjançant estudis epidemiológicos detallats que tinguin en compte les dosis rebudes per la població. Ja que si es tenen en compte els efectes de les bombes nuclears llançades sobre d'Hiroshima i Nagasaki, el nombre total de víctimes pot incrementar-se en diversos centenars de milers en les pròximes dècades.
Per tot això és absurd tranquil·litzar-se amb percentatges de risc, per molt petits que hi siguin. No hem d'esperar que ocorri altre accident com aquell. Ajudem a tancar les insegures centrals tipus BRMK o VVER que encara funcionen, i procedim també, i com més aviat millor, al tancament ordenat de les nostres centrals. És perfectament possible i hem de fer-lo abans que ho lamentem.
