El dia 7 de febrer de 2007 la nostra terra rep un dels seus millors guardians, l'home que ha arreplegat els últims retalls de la nostra cultura rural supervivent, que ha recorregut les nostres comarques centrals per recollir els retalls agonitzants de la nostra herència ancestral i els ha donat forma, sentit i sentiment.

Joan ens ha fet comprendre el valor de les paraules dels nostres majors, ens ha fet sentir-nos dignes per mantenir el coneixement dels avis i ha donat clau de saviesa a les senzilles formes del camp valencià.

El retrat del llaurador i la mestressa convertits per primera volta en protagonistes d'una història que es nega a dissoldre's front a la pressió globalitzadora. Els descendents dels antius llauradors mediterranis sentim com a nostres les seues paraules i expressions, a les que ell les ha donat la música que li mancava als nostres mots, i els ha elevar al grau de ciència.

Joan ha fet que pugam sentir orgull de ser llaurador, pastor, terrisser, tonyiner o cisteller.

Joan Pellicer se'n va, ens deixa la seua obra, la seua peculiar visió del món, amb ell se'n van els residus de la nostra societat rural. Però abans d'anar-se'n ha deixat en la seua publicació el crit desesperat de la nostra cultura valenciana i catalana al límit de la dissolució.

La modernitat que ha donar l'esquena a l'home del camp i a la nostra cultura agrícola mil·lenària, avui no podia ser menys, i ha donat l'esquena a Joan el dia de la seua mort. Ni una puta notícia sobre la seua persona. Quatre línies reduïdes en algun periódic políticament correcte.

Per molt que la premsa oficial amage la seua importància, la seua obra és perdurable.

La seua tasca deu ser continuada urgentment ja que els propers anys (deu com a molt) suposarà la desaparició de les generacions criades al camp, quan els pobles eren petits, abans que el desenvolupament de la societat urbana arrasara amb la nostra saviesa.

Què farà l'administració front aquest repte? Continuaran mirant-se el melic i repartint-se diplomes i flors mentre la nostra parla s'esvaeix en un nou segle.

Què faran les Universitats?… De moment no n'han fet res.

Hem assistit a moltes conferències crítiques i vitals, visites al camp, lluita ecologista i per la dignitat de l'home rural, moments de lectura apassionada, moments de consulta i conversa … recordarem la teua forta personalitat i el teu convenciment pel treball desenvolupat, i la teua obra continuarà sent consulta obligatòria i referent cultural.

Ara fa sis anys que Joan Pellicer va presentar junt a altres amics, l'Associació ecologista l'Algar Net i Viu a Altea.

Avui, estimat Joan, sent que ens has deixat moltes tasses de bones infusions pendents, ens queda per fer aquella visita a Relleu tantes voltes acordada i altres tantes anul·lada, i a Altea t'estem esperant de nou.

Gràcies per la teua tasca.

BIBLIOGRAFÍA

  • «Costumari Botànic»; tres volums.
  • «Herbes medicinals al País Valencià»,
  • «Herbari breu de la Safor»,
  • «Lluors de Gaia: Paisatge i flora i fauna de la Safor»,
  • «Bellreguard, verd esguard»,
  • «Castells de la Safor»,
  • «De la Mariola a la mar: Viatge pel riu Serpis»,
  • «Flora pintoresca pel País Valencià»,
  • «Meravelles de Diània: Paratges i paisatges de les comarques centrals valencianes»
  • «Vademecum de remeis populars diànics».

El millor homenatge, la preservació de la nostra cultura i el nostre medi.